El President!

Aquesta setmana ha vingut a presentar el segon volum de les seves memòries a la Casa de Cultura de Girona el millor polític que ha tingut mai Catalunya.

Aquest llibre es titula: “ Temps de Construir 1980 – 1993”. Aporta dades noves, converses fins ara desconegudes, que ens permeten fer-nos una idea del treball de Jordi Pujol ens uns anys decisius per la consolidació de la democràcia.

Ens va explicar infinitat d’anècdotes sempre amb la seva manera tant dispersa i divertida d’expressar-se, i amb l’acompanyament de la música de fons del seu tant còmic i imitat estossec.

El President va comentar moltes i moltes experiències de diferents àmbits i disciplines, però aquest és un bloc d’empresa i per tant vull reflectir un paràgraf de la pàgina 200 del seu segon volum de les seves memòries. Llegiu:

“ Mentalitat d’Empresa. A començament dels anys vuitanta ens era possible una acció econòmica indirecta. Podíem començar a fer infraestructures o crear eines tecnològiques que fossin útils per a la indústria o podíem preparar sòl industrial, encara que de moment no n’hi hagués demanda, o impulsar una política de crèdits en favor del sector de la construcció en un moment que no es venien pisos ni per remei.

I, evidentment, podíem introduir una mentalitat d’economia productiva favorable a l’empresa. Havíem d’anar a favor dels empresaris que volien tirar endavant. Una vegada, un industrial estranger al qual volíem convèncer perquè no tanqués una fàbrica que tenia a Catalunya em va dir: . Aquesta mentalitat de negoci o d’empresa que l’industrial havia detectat l’exhibíem tant davant els empresaris del país com els de fora. Quan ara veig que la Generalitat amenaça els empresaris que volen tancar una fàbrica dient-los que no compraran els seus productes, diguem que quedo mal impressionat.”

En aquests temps d’incertesa molts podem prendre exemple de la seva manera d’actuar. Llegiu les seves memòries, ja que són un document històric dels fets dels últims anys de Catalunya, i alhora un manual útil que et fa pensar de com actuar i afrontar la vida.

Les Relacions Públiques i la Web 2.0:

La sociologia està canviant. Els blocs i les xarxes socials generen grups i espais d’opinió que poden beneficiar o danyar la imatge corporativa i, per tant, la seva rendibilitat. Es planteja la necessitat de trobar un nou escenari de solucions pel tractament de possibles conductes il·legítimes per part d’alguns grups d’opinió.

El fenomen Internet 2.0 ha fet evolucionar la manera de treballar dels encarregats de vetllar pel bon nom de les empreses, governs i d’altres organitzacions. El management de la reputació de les empreses s’ha convertit avui en una gestió molt més enrevessada que quan només existien els mitjans tradicionals. A la Web 2.0, amb les xarxes socials, blocs, vídeos interactuen consumidors i votants. Aquesta situació representa un panorama molt més complicat pels responsables de la gestió de la comunicació corporativa.

Motorola ha encarregat les relacions virtuals de l’empresa a una agència de Relacions Públiques. Aquesta manté un contacte fluid amb els bloggers amb més predicament i seguidors. Els responsables de les RRPP han explicat: “En la Web 2.0 hem passat d’emetre missatges a conversar, i en la conversació de vegades escoltem coses que no ens agraden, però les acceptem. La gent es pot expressar lliurement i l’empresa pot donar unes explicacions detallades i més personalitzades”.

Els mitjans socials han magnificat la urgència de les comunicacions de crisi i les menudalles que abans passaven desapercebudes ara es magnifiquen.
Els professionals de les Relacions Públiques creiem que el món dels blocs valora molt l’honestedat. Quan una empresa s'excusa i assumeix la seva responsabilitat, és vist positivament per l'univers blogger. En canvi, aquella organització que distorsiona la informació sol ser detectada i se li magnifica la situació de crisi. Per això, cal aplicar la major transparència possible en el diàleg amb els bloggers.


La generació de Comunicació i Relacions Públiques del 92 - 95 a Girona.

En una enquesta realitzada a consultors de les Relacions Públiques del continent americà se'ls va preguntar:

Està preparat professionalment davant el repte de la Web 2.0?

52% Ben preparat per afrontar el desafiament de les 2.0.
40% M’estic informant i formant per estar més ben preparat.
4% Estic poc preparat.
4% No contesta.

D’aquesta enquesta podem extreure que la gestió de les xarxes socials obre un nou ventall d’oportunitats i amenaces pels professionals de les Relacions Públiques.

Desconeixo quines seran les noves eines de comunicació virtual que ens depara el futur. M’agrada imaginar que assoliran l'èxit les que tendiran a generar el vincle de confiança entre l’usuari i l’empresa, és a dir, a assemblar-se amb el que es genera en la relació interpersonal “face to face”.

Innovació: nous formats firals.

Resum article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

Ens calen fires innovadores que generin coneixement i emoció

El mercat firal està canviant. Avui en dia, les fires són vivències i no només necessitats.

En els darrers anys hem patit un excés de naixements firals. Al 16é Congrés de Fires de Catalunya celebrat a Figueres s’anunciava que durant el 2010 es preveu que a Catalunya se celebrin més de 436 fires, de les quals 39 seran d’àmbit internacional i estatal i 397 d’àmbit català, comarcal o local.

S’han impulsat i promogut noves manifestacions firals, sovint sense que els organitzadors hagin elaborat un pla d’acció amb uns criteris de qualitat i professionalitat. Tot s’hi valia: l’eufòria econòmica ho aguantava tot. Les administracions presentaven les dades com un gran triomf. Ara l’eufòria s’ha acabat.

No és bo que a Catalunya existeixin moltes fires amb un perfil molt semblant i amb la mateixa temàtica. Aquesta situació desprestigia i desmotiva els visitants i els expositors, ja que no s’assoleixen les expectatives creades. A més, aquesta situació empeny als visitants a comentar: “totes les fires són iguals”.

Les fires són una bona eina de promoció de les ciutats, però cal que la temàtica tingui l’ADN dels productes o dels sectors empresarials senyera de la població que celebra el certamen i que el leitmotiv de crida sigui realment coherent amb el contingut i la posada en escena. És a dir, les fires són útils si tenen la llavor de diferenciació de la marca de cada ciutat que les acull.

En l’àmbit firal, hi ha algunes consultores especialitzades en reinventar fires. La nostra experiència en aquest àmbit consisteix en portar a terme una diagnosi tècnica de la situació i engegar un procés de participació per tal que els gestors firals disposin de més informació i coneixement per prendre les decisions més encertades. Presentem un Pla d’Acció que és l’instrument que defineix els objectius i guia el model firal que cal executar durant els propers anys.

Val a dir que aquests processos de reflexió sempre és recomanable de fer-los quan les fires gaudeixen d’una bona salut, ja que quan les organitzacions pateixen una forta crisi i la casa trontolla només els queda trucar els bombers.

Sovint, a les fires i a les empreses, ens fa por el canvi i ens resistim a jugar amb noves regles. Però hem d’impulsar noves tècniques abans que la pèrdua de mercat sigui inevitable. Ara és l’hora de reinventar-se! L’escenari actual promou el canvi firal i obre la porta a fires inèdites. Els vull posar l’exemple de dues fires que s’han reinventat: La Mostra Sant Cugat Actiu i Innova 360.

La Mostra Sant Cugat Actiu ha celebrat aquest any la seva X edició. En aquests anys, la ciutat s’ha consolidat en població i comerç. La Fira ha estat al costat de la consolidació de la ciutat. Calia plantejar-se quina orientació hauria de tenir la fira Sant Cugat Actiu per al futur. L’objectiu principal era donar a conèixer Sant Cugat i promocionar el Comerç, la indústria i els serveis. Per avaluar la situació vam desenvolupar el Firòmetre, una eina que consisteix a determinar uns indicadors de satisfacció per a mesurar i efectuar una diagnosi firal. Aquesta diagnosi es realitza mitjançant un sistema participatiu amb entrevistes en profunditat i de qualitat a dinamitzadors de l’activitat econòmica, social, cultural i política. La informació obtinguda d’aquest treball de camp esdevé una eina útil per elaborar el DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), actuacions i la línia estratègica futura de la Fira.

La línia estratègica escollida va ser la de plantejar un nou format i potenciar la diversitat multifuncional. Els diferents sectors empresarials han de trobar la seva funció a la fira. La Fira ha de tenir un fil conductor. Cal acostar la fira als sectors comercials i als centres d’interès turístic de la ciutat.

D’altra banda, a Mataró s’ha treballat un Pla d’Innovació de les fires. És l’instrument que defineix els objectius i guiarà el model firal del municipi durant els propers anys. A Mataró s’organitzen 12 esdeveniments de fires i fires mercat. Les empreses innovadores no s’adapten als canvis: els generen. N’és un exemple innova 360. És una de les fires més innovadores que avui podem trobar a Catalunya, organitzada per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró: tres dies de programació dissenyada per a professionals, emprenedors i ciutadania que permeten descobrir com la innovació és aplicable a aspectes diversos per la millora empresarial, professional i la personal. La seva posada en escena trenca amb el clàssic i caduc model d’estands modulars. Hi ha espai per a conferències i ponències, córners d’interacció social, box d’entrevistes i difusió audiovisual.

A Innova 360 es comparteixen experiències i sensacions, vivències autèntiques, relacionades amb la innovació.

Mitjançant el web, el bloc, el Twitter i el facebook es pot seguir l’esdeveniment en directe.

L’organitzador firal ha d’utilitzar les xarxes socials i Internet per fer arribar els missatges i interactuar amb la ciutadania. Les tecnologies de la informació i la comunicació han produït una revolució que, han acabat per tenir una repercussió important en les diferents esferes de l’activitat humana i han introduït canvis en l’organització econòmica, social i cultural.

Hem de dissenyar les fires com espais d’interacció entre visitants. Cal desenvolupar un corrent que no es limiti a la promoció o desenvolupament d’articles exclusius. Hem de programar un conjunt d’activitats que aportin al consumidor un enriquiment personal.

El consumidor d’esdeveniments firals està canviant. Les compres ja no s’associen només a béns materials exclusius, sinó a experiències que generin coneixement o plaer.

Les fires que trenquin amb la inèrcia i canviïn al model de la innovació desenvolupant nous formats firals són les fires del futur i no tenen fronteres!

Ponència al 16è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya

Ara fa 16 anys vaig assistir al naixament de la Federació de Fires de Catalunya a l'hotel Carlemany de Girona. Va ser molt emocionant realitzar la ponència "Innovació: nous formats firals" al 16é Congrés de la Fefic. Envoltat d'amics i de companys organitzadors de fires. Em va agradar explicar dos exemples que aquest any he treballat com a consultor: la Mostra Sant Cugat Actiu i el Pla d'Innovació de les Fires de Mataró.

Mataró aposta per la innovació firal

Innova 360 a Mataró. Ens ho explica Alícia Romero.

De fira a fòrum





Una eina útil pels emprenedors





Què hi trobem?




Una imatge del taller de Skype


Fes una ullada a www.innova360.cat

El Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot.

Ara fa 12 anys vaig entrar a la junta del Centre d’Iniciatives Turístiques, entitat privada sense ànim de lucre. Actualment l’entitat està gaudint d’un dels millors moments de tota la seva història gràcies a la gran participació i al reconeixement i l’èxit dels diferents actes que organitza. N’és un bon exemple l’ esdeveniment que vam celebrar ahir dissabte de la festa de la proclamació de la Pubilla i l’Hereu de la Garrotxa amb l'assistència de més de 850 persones.

Tot això, és gràcies a moltes persones, però sobretot a una junta directiva formada per un grup de garrotxins, de diferents generacions, amb un perfil emprenedor i entusiasta que es creix en els moments de dificultats i suma noves idees i esforços a cada reunió o activitat que es planifica i s’executa.

En aquest “post” voldria explicar els orígens del CIT. Aquesta societat va començar les seves activitats de divulgació i promoció d’Olot i la seva comarca l’any 1965. En aquell moment era molt innovador i avançat plantejar la promoció d’una ciutat de la Catalunya interior. Aquest motiu va portar l’entitat a obrir una Oficina de Turisme a les dependències de la Plaça Mercat d’Olot. La seva junta directiva, des dels inicis, va pensar que una de les millors eines per promocionar Olot era impulsant iniciatives. L’any 1969, la societat va recuperar la Fira de Sant Lluc, actualitzant-la i revestint-la d’al·licients necessaris per a la seva continuïtat. Instituir l’anual i simpàtica Diada de la Mare, enguany hem celebrat 41 edicions. Va crear la proclamació de la Pubilla de la Garrotxa, ara es proclama també l’Hereu. Es va recuperar i impulsar el Carnaval d’Olot que el passat febrer va complir 20 anys. El 1997 va muntar per primera vegada la Batalla de les Flors dotant-la d'una gran personalitat. Al 2005 va convocar els Premis Garrotxí de l'Any per reconeixer públicament les persones, empreses, entitats o associacions que més han destacat per la seva activitat al llarg de l'any i que més han contribuït al progrés de la Garrotxa i a la seva projecció.

Vull destacar la creació de les primeres rutes que la junta de la societat va anomenar de “divulgació turística”, amb les quals els veïns de la comarca i “la gent forana” han pogut fruir dels magnífics paisatges, de la bona cuina o dels volcans adormits de la nostra comarca.

Al 1967 el CIT va convocar un concurs d’un cartell per promocionar Olot.

Al 1970, la junta de la societat amb una visita al Director General de Turisme a Madrid, un català anomenat Esteve Bassols, va aconseguir que el Ministeri publiqués uns cartells del paisatge de la Garrotxa que es van distribuir a tot l’Estat Espanyol. Era una diapositiva d’un fotògraf aficionat anomenat Ramon Teixidor. L’entitat va conèixer, a través d’un venedor d’embotits, que aquests cartells fins i tot van estar exposats i col·locats a l’aeroport de les Illes Canàries.

Més endavant, la Generalitat de Catalunya va atorgar al CIT el diploma Turístic de Catalunya per haver estat pionera del turisme a la comarca de la Garrotxa.

Aquest treball, esforç i dedicació de molts anys dels diferents associats del Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot diuen molt del caràcter garrotxí , de l’entitat i anima a gaudir del passat amb orgull i a afrontar el futur amb molta il·lusió. Per saber cap on volem caminar hem de saber d’on venim!

Necessitem Catalans que tinguin idees! Si no es fan els deures la crisi serà insostenible.

Xavier Sala i Martin contemplant a l'estand de la Cambra de Comerç de Girona l'exposició "Arrels empresarials".

Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,...
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.

Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.

Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.

Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.

Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D

Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.

Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.

En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.

Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!

El Troc

A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.

Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, "economia solidària", en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.

L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.

Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.

Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.

Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.

Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.

Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.

Autoespavilament

Autoespavilament és avivar l’enteniment, l’enginy.

A partir d’avui en aquest bloc trobareu publicats diferents escrits on explicaré exemples d’autoespavilament. Si coneixeu exemples d’autoespavilament m’agradarà rebre els vostres comentaris en aquest bloc.

Tots coneixem persones que quan se’ls presenta un problema el veuen com una oportunitat per autorealitzar-se o millorar. Saben utilitzar la intel·ligència.

Vivim moments i temps de crisis, per tant hi ha més necessitat d’experimentar noves fórmules, nous intents d’arribar a un gran públic que cada vegada és més exigent.

Aquest és el cas d’uns nois de Sevilla que no tenien ocupació i lluny de lamentar-se decideixen posar les seves idees, els seus coneixements i tot el seu talent en acció.

Tot i que no sóc un fan de les series n’estic seguint una que es pot veure a internet a http://www.malviviendo.com/

És una producció original i fresca amb gags molt divertits i les escenes estan rodades a Sevilla tenen una fotografia impecable i han creat una banda sonora i tot. Bé tot això és sorprenent sempre i quan considerem que el cost del primer capítol és de només 40 euros. Han aconseguit un molt bon nivell de qualitat, tant visual com argumental i de producció.

Malviviendo trenca esquemes s’ha aliat amb les noves tecnologies. Els creadors de la idea expliquen: “ Internet serà nuestro cobijo y nuestro compañero de viaje. Con internet, rompemos fronteras y nos acercamos a quien nos quiera ver”.

Tenen una clara aptitud de lideratge i capacitat empresarial. Són uns visionaris i uns líders que estableixen el que ha de ser l’empresa, la seva missió o objectiu prioritari, i generen les estratègies o formes d’acció per aconseguir l’èxit empresarial.

És una sèrie transgressora, trenca esquemes innova continguts, amb guions enginyosos i històries del món que ens envolta. Ells són uns excel·lents emprenedors: pensen i actuen!

Es diu que la sort no existeix. La sort es presenta quan la preparació es troba amb la oportunitat.

Punt de trobada entre professionals d’empreses i emprenedors!

“La sort no és res més que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables.”
Orison Sweet Marden

M’arriba informació d’un esdeveniment per a la competitivitat de les empreses anomenat interACC1Ó 2009 a Girona i es celebrarà el proper 7 d’octubre al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de reunir a professionals, emprenedors i inversors, comptarà amb la participació d’experts i d’agents al servei de la competitivitat de la empresa.

Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències, que culminaran en un acte central a Barcelona el proper 28 d’octubre.

Al famós llibre de “la bona sort” hi trobem:
1. La bona sort te la fas tu mateix, i és per això que dura sempre.
2. Són molts els que volen tenir bona sort, però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.

Crear circumstàncies demana fer un primer pas... Fes-lo avui!

Si estàs interessat en assistir només cal que et registris aquí:

http://www.acc10.cat/interaccio/cat/formularis/inscriute.jsp

Salvador Sostres a Girona!

Aquesta setmana vaig assistir a la presentació del nou llibre de Salvador Sostres “ Viatge de noces” a la Casa de Cultura de Girona. M’ho vaig passar pipa.

Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a l’Avui. I des de fa uns tres anys pràcticament no l’he llegit, ja no em divertia ni m’aportaven res les seves opinions. Els últims temps l’he trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre país. Tot i que em sento profundament català i liberal.

El llibre m’ha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectuós i amb aquest humor tant fi, irònic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarannà potser és degut al gran enamorament que professa.

Tasteu-ne un paràgraf. l’extrec del capítol que parla de Singapur:

“Vam inventar el model, és cert. Però a l’arc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retòrica de les conquestes socials s’ha demostrat ben falsa, perquè sense treballar molt això no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aquí ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.

En bona part la crisi no és gran cosa més que l’estupefacció de descobrir que això no és així. La gran estafa és a punt de rebentar. La història s’endú els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treballà de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot s’havia de fer, o refer. Avui vivim dels esforços de desprès de la segona Guerra, i més localment, dels esforços que calgueren per compensar el desolat paisatge que deixà la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, només. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitació planetari. No per cap superstició ni malefici de cap déu. No perquè toqui, ni perquè ningú no ens entén. El professor em té mania, i tot quant pretext. No. És la vella i única raó de sempre: que n’hi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt més.”

És ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que és molt ordinari parlar del preu només val 15 euros!

Salvador Sostres escrivint-me una dedicatòria del seu nou llibre.

Finalitzada la lectura Viatge de noces d’en Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Són 15 en català i tres en castellà. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:

Autor	Títol	Editorial
Gaspar Hernàndez	El silenci	Destino
Bernardo Atxaga	Set cases a França	Alfaguara
Ferran Soriano	La pilota no entra per atzar	Ara Llibres
Ramon Tremosa	Catalunya, país emergent	3 i 4
Lluís Mallart	Sóc fill dels Evuzok	La Campana
David Gilmour	Cineclub	Empúries
Anton M. Espadaler	Joan Laporta	Dau
Francesc Puigpelat	La ruta dels Almogàvers	Proa
Antoni Bolinches	Mil pessics de saviesa	Mina
Jordi Lara	Una màquina d’espavilar ocells de nit	Edició de 1984
Joan Vinyoli	Poesia Completa	Edicions 62
Roberto Saviano	Gomorra	Edicions 62
John Boyne	El noi del pijama de ratlles	Empúries
Joan Miquel Oliver	El misteri de l’amor	Empúries
Salvador Sostres	Viatge de noces	Acontravent
Javier Cercas	Anatomía de un instante	Mondadori
Santiago Niño Becerra	El Crash del 2010	Los libros del lince
Richard Florida	Las ciudades creativas	Paidós empresa

Des del facebook m’agrada i segueixo la bona promoció i divulgació que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetània Edicions i m’adono que no he llegit cap llibre d’aquesta editorial. Raquel, això ho hem d’arreglar!

Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, l’estiu s’acaba, fa els seus últims espeternecs, estic pres per l’enyorança i per dins em ressona l’eco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprès d’un bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, òbviament cuina de tradició mediterrània: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, l’excel•lent vi elaborat amb raïm de varietats pròpies de l’illa.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop d’ull una mica estrafolari. Estava filmant amb una càmera una guapíssima maltesa caminant pel conjunt històric de la ciutat. Tot d’una ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmació. Ens ho agafem a broma però acceptem de formar part d’uns segons de la pel•lícula. Porto la samarreta del Barça. Ens dóna les instruccions de l’escena: La noia d'ulls blaus surt d’un carreró, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adreça i en català o amb anglès hem de respondre que no. Càmera i acció!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtíssima escena intercanviem correus electrònics, adreces i telèfons. Abans d’acomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pel•lícules. Es compromet a avisar-nos per l’estrena del film.

Aquest personatge s’anomena Elio Lombardi. És productor, director i escriptor maltès. Ha produït 28 pel•lícules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vídeo dirigits al mercat de la República Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripècies, les coses que s’inventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que només sigui trenta segons,...

A la Garrotxa, a finals dels anys 90, l’alcalde d’aleshores, Ramon Canadell, gràcies a la insistent promoció que féu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqüentment que la filmació de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Més tard s'hi va apuntar Besalú; tot just ara, i molt tímidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges d’anuncis o pel•lícules significa estar en un aparador mediàtic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que també té un efecte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer més fàcil que els seus carrers esdevinguin platós cinematogràfics. El turisme cinematogràfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoció econòmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisió, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt històric – monumental dignes del millor escenari de Hollywood!


Bé calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,...

House of Catalunya!

Minuts abans d’aterrar, des del meu seient de l’avió, començo prendre consciència de les esplèndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglésies i poderosos bastions que els protegien dels pobles veïns.

Tot sortint de l’aeroport observo una tanca publicitària que em permet llegir els primers missatges propagandístics del país: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret més ben guardat del Mediterrani.

Adjunto un vídeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia és impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.

Aquest racó de la mar Mediterrània no és només un paradís pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experiències memorables. Del mati a la nit.

Malta està formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.

Està situada 90 km al sud de Sicília i 290 Km al nord de la costa Africana i té una població de 350.000 habitants. Els idiomes oficials són el Maltès i l’Anglès.

Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britànics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

Malta té un clima i unes platges òptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.

Si us agraden les pedres tenen moltes esglésies – barroques, neogòtiques i capelles medievals.

Valletta n’és la capital, posseix magnífics palaus on s’ubiquen les oficines governamentals. De les esglésies en sobresurt l’impactant co-catedral de Sant Joan, l’obra mestre de Miquel Àngel Merisi de Caravaggio hi està exposada.

Entre el 1283 i el 1410 l’illa va ser governada pel regne de Catalunya i Aragó.

La Creu de Malta és el símbol de l’arxipèlag i de l’ordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu té vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justícia, misericòrdia, puresa, suportació de les persecucions) i les vuit nacions de procedència dels cavallers. Les llengües eren: Alvernès, Provençal, Francès, Català - Aragonès, Castellà, Anglès, Alemany i Itàlia.

Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, així com una tasca específica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa d’un determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.

Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la història d’aquesta House of Catalunya.

Quan tingui resposta ja us ho faré saber!

El FAV: l’ànima i la pell de les antiguitats.

És d’una total irresponsabilitat no haver-hi anat encara, a la Fira d’Antiguitats de Vic.
Des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a Vic a visitar el FAV, abans anomenada Vicantic.


És una d’aquelles fires que ha aconseguit construir una relació emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta d’antiguitats i brocanters. M’aturo davant d’un quadre d’un gran pintor Olotí en Clapera Maià amb els seus insuperables pallers. I bado a l’exposició “ Vic va de pell”. Una valuosa col•lecció d’objectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continuïtat aplicant com a mínim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui d’utilitat per l’intercanvi entre els professionals, i a més, durant la celebració de la fira es programi un espai d’esbarjo on el visitant gaudeixi d’activitats paral•leles.



El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis que l’administra Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i uns dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics. Mentre visito la fira em paro a fer un cafè amb en Josep M. és una font de coneixement de la ciència firal i alhora tinc clar que malgrat la crisi econòmica que patim i el conseqüent alentiment del mercat de les antiguitats el FAV encara vola alt perquè l’equip que el gestiona té molt talent.



Sortint del FAV em passa pel cap el concepte anomenat turisme firal. Hi ha una elevada quantitat de persones que reserven les seves dates per fer turisme d'acord amb les fires que es celebren. Doncs no puc marxar de Vic sense fer un tomb per la Plaça Major i Vic Centre.