divendres, 30 d’octubre del 2009

Necessitem Catalans que tinguin idees! Si no es fan els deures la crisi serà insostenible.

Xavier Sala i Martin contemplant a l'estand de la Cambra de Comerç de Girona l'exposició "Arrels empresarials".

Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,...
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.

Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.

Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.

Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.

Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D

Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.

Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.

En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.

Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

El Troc


A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.

Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, "economia solidària", en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.

L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.

Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.

Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.

Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.

Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.

Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Autoespavilament


Autoespavilament és avivar l’enteniment, l’enginy.

A partir d’avui en aquest bloc trobareu publicats diferents escrits on explicaré exemples d’autoespavilament. Si coneixeu exemples d’autoespavilament m’agradarà rebre els vostres comentaris en aquest bloc.

Tots coneixem persones que quan se’ls presenta un problema el veuen com una oportunitat per autorealitzar-se o millorar. Saben utilitzar la intel·ligència.

Vivim moments i temps de crisis, per tant hi ha més necessitat d’experimentar noves fórmules, nous intents d’arribar a un gran públic que cada vegada és més exigent.

Aquest és el cas d’uns nois de Sevilla que no tenien ocupació i lluny de lamentar-se decideixen posar les seves idees, els seus coneixements i tot el seu talent en acció.

Tot i que no sóc un fan de les series n’estic seguint una que es pot veure a internet a http://www.malviviendo.com/

És una producció original i fresca amb gags molt divertits i les escenes estan rodades a Sevilla tenen una fotografia impecable i han creat una banda sonora i tot. Bé tot això és sorprenent sempre i quan considerem que el cost del primer capítol és de només 40 euros. Han aconseguit un molt bon nivell de qualitat, tant visual com argumental i de producció.

Malviviendo trenca esquemes s’ha aliat amb les noves tecnologies. Els creadors de la idea expliquen: “ Internet serà nuestro cobijo y nuestro compañero de viaje. Con internet, rompemos fronteras y nos acercamos a quien nos quiera ver”.

Tenen una clara aptitud de lideratge i capacitat empresarial. Són uns visionaris i uns líders que estableixen el que ha de ser l’empresa, la seva missió o objectiu prioritari, i generen les estratègies o formes d’acció per aconseguir l’èxit empresarial.

És una sèrie transgressora, trenca esquemes innova continguts, amb guions enginyosos i històries del món que ens envolta. Ells són uns excel·lents emprenedors: pensen i actuen!

Es diu que la sort no existeix. La sort es presenta quan la preparació es troba amb la oportunitat.