diumenge, 20 de desembre del 2009

El President!



Aquesta setmana ha vingut a presentar el segon volum de les seves memòries a la Casa de Cultura de Girona el millor polític que ha tingut mai Catalunya.
Aquest llibre es titula: “ Temps de Construir 1980 – 1993”. Aporta dades noves, converses fins ara desconegudes, que ens permeten fer-nos una idea del treball de Jordi Pujol ens uns anys decisius per la consolidació de la democràcia.
Ens va explicar infinitat d’anècdotes sempre amb la seva manera tant dispersa i divertida d’expressar-se, i amb l’acompanyament de la música de fons del seu tant còmic i imitat estossec.
El President va comentar moltes i moltes experiències de diferents àmbits i disciplines, però aquest és un bloc d’empresa i per tant vull reflectir un paràgraf de la pàgina 200 del seu segon volum de les seves memòries. Llegiu:
“ Mentalitat d’Empresa. A començament dels anys vuitanta ens era possible una acció econòmica indirecta. Podíem començar a fer infraestructures o crear eines tecnològiques que fossin útils per a la indústria o podíem preparar sòl industrial, encara que de moment no n’hi hagués demanda, o impulsar una política de crèdits en favor del sector de la construcció en un moment que no es venien pisos ni per remei.
I, evidentment, podíem introduir una mentalitat d’economia productiva favorable a l’empresa. Havíem d’anar a favor dels empresaris que volien tirar endavant. Una vegada, un industrial estranger al qual volíem convèncer perquè no tanqués una fàbrica que tenia a Catalunya em va dir: . Aquesta mentalitat de negoci o d’empresa que l’industrial havia detectat l’exhibíem tant davant els empresaris del país com els de fora. Quan ara veig que la Generalitat amenaça els empresaris que volen tancar una fàbrica dient-los que no compraran els seus productes, diguem que quedo mal impressionat.”
En aquests temps d’incertesa molts podem prendre exemple de la seva manera d’actuar. Llegiu les seves memòries, ja que són un document històric dels fets dels últims anys de Catalunya, i alhora un manual útil que et fa pensar de com actuar i afrontar la vida.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Les Relacions Públiques i la Web 2.0:

La sociologia està canviant. Els blocs i les xarxes socials generen grups i espais d’opinió que poden beneficiar o danyar la imatge corporativa i, per tant, la seva rendibilitat. Es planteja la necessitat de trobar un nou escenari de solucions pel tractament de possibles conductes il·legítimes per part d’alguns grups d’opinió.

El fenomen Internet 2.0 ha fet evolucionar la manera de treballar dels encarregats de vetllar pel bon nom de les empreses, governs i d’altres organitzacions. El management de la reputació de les empreses s’ha convertit avui en una gestió molt més enrevessada que quan només existien els mitjans tradicionals. A la Web 2.0, amb les xarxes socials, blocs, vídeos interactuen consumidors i votants. Aquesta situació representa un panorama molt més complicat pels responsables de la gestió de la comunicació corporativa.

Motorola ha encarregat les relacions virtuals de l’empresa a una agència de Relacions Públiques. Aquesta manté un contacte fluid amb els bloggers amb més predicament i seguidors. Els responsables de les RRPP han explicat: “En la Web 2.0 hem passat d’emetre missatges a conversar, i en la conversació de vegades escoltem coses que no ens agraden, però les acceptem. La gent es pot expressar lliurement i l’empresa pot donar unes explicacions detallades i més personalitzades”.

Els mitjans socials han magnificat la urgència de les comunicacions de crisi i les menudalles que abans passaven desapercebudes ara es magnifiquen.
Els professionals de les Relacions Públiques creiem que el món dels blocs valora molt l’honestedat. Quan una empresa s'excusa i assumeix la seva responsabilitat, és vist positivament per l'univers blogger. En canvi, aquella organització que distorsiona la informació sol ser detectada i se li magnifica la situació de crisi. Per això, cal aplicar la major transparència possible en el diàleg amb els bloggers.


La generació de Comunicació i Relacions Públiques del 92 - 95 a Girona.

En una enquesta realitzada a consultors de les Relacions Públiques del continent americà se'ls va preguntar:

Està preparat professionalment davant el repte de la Web 2.0?

52% Ben preparat per afrontar el desafiament de les 2.0.
40% M’estic informant i formant per estar més ben preparat.
4% Estic poc preparat.
4% No contesta.

D’aquesta enquesta podem extreure que la gestió de les xarxes socials obre un nou ventall d’oportunitats i amenaces pels professionals de les Relacions Públiques.

Desconeixo quines seran les noves eines de comunicació virtual que ens depara el futur. M’agrada imaginar que assoliran l'èxit les que tendiran a generar el vincle de confiança entre l’usuari i l’empresa, és a dir, a assemblar-se amb el que es genera en la relació interpersonal “face to face”.

diumenge, 6 de desembre del 2009

Innovació: nous formats firals.


Resum article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona
Ens calen fires innovadores que generin coneixement i emoció
El mercat firal està canviant. Avui en dia, les fires són vivències i no només necessitats.
En els darrers anys hem patit un excés de naixements firals. Al 16é Congrés de Fires de Catalunya celebrat a Figueres s’anunciava que durant el 2010 es preveu que a Catalunya se celebrin més de 436 fires, de les quals 39 seran d’àmbit internacional i estatal i 397 d’àmbit català, comarcal o local.
S’han impulsat i promogut noves manifestacions firals, sovint sense que els organitzadors hagin elaborat un pla d’acció amb uns criteris de qualitat i professionalitat. Tot s’hi valia: l’eufòria econòmica ho aguantava tot. Les administracions presentaven les dades com un gran triomf. Ara l’eufòria s’ha acabat.
No és bo que a Catalunya existeixin moltes fires amb un perfil molt semblant i amb la mateixa temàtica. Aquesta situació desprestigia i desmotiva els visitants i els expositors, ja que no s’assoleixen les expectatives creades. A més, aquesta situació empeny als visitants a comentar: “totes les fires són iguals”.
Les fires són una bona eina de promoció de les ciutats, però cal que la temàtica tingui l’ADN dels productes o dels sectors empresarials senyera de la població que celebra el certamen i que el leitmotiv de crida sigui realment coherent amb el contingut i la posada en escena. És a dir, les fires són útils si tenen la llavor de diferenciació de la marca de cada ciutat que les acull.
En l’àmbit firal, hi ha algunes consultores especialitzades en reinventar fires. La nostra experiència en aquest àmbit consisteix en portar a terme una diagnosi tècnica de la situació i engegar un procés de participació per tal que els gestors firals disposin de més informació i coneixement per prendre les decisions més encertades. Presentem un Pla d’Acció que és l’instrument que defineix els objectius i guia el model firal que cal executar durant els propers anys.
Val a dir que aquests processos de reflexió sempre és recomanable de fer-los quan les fires gaudeixen d’una bona salut, ja que quan les organitzacions pateixen una forta crisi i la casa trontolla només els queda trucar els bombers.
Sovint, a les fires i a les empreses, ens fa por el canvi i ens resistim a jugar amb noves regles. Però hem d’impulsar noves tècniques abans que la pèrdua de mercat sigui inevitable. Ara és l’hora de reinventar-se! L’escenari actual promou el canvi firal i obre la porta a fires inèdites. Els vull posar l’exemple de dues fires que s’han reinventat: La Mostra Sant Cugat Actiu i Innova 360.
La Mostra Sant Cugat Actiu ha celebrat aquest any la seva X edició. En aquests anys, la ciutat s’ha consolidat en població i comerç. La Fira ha estat al costat de la consolidació de la ciutat. Calia plantejar-se quina orientació hauria de tenir la fira Sant Cugat Actiu per al futur. L’objectiu principal era donar a conèixer Sant Cugat i promocionar el Comerç, la indústria i els serveis. Per avaluar la situació vam desenvolupar el Firòmetre, una eina que consisteix a determinar uns indicadors de satisfacció per a mesurar i efectuar una diagnosi firal. Aquesta diagnosi es realitza mitjançant un sistema participatiu amb entrevistes en profunditat i de qualitat a dinamitzadors de l’activitat econòmica, social, cultural i política. La informació obtinguda d’aquest treball de camp esdevé una eina útil per elaborar el DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), actuacions i la línia estratègica futura de la Fira.
La línia estratègica escollida va ser la de plantejar un nou format i potenciar la diversitat multifuncional. Els diferents sectors empresarials han de trobar la seva funció a la fira. La Fira ha de tenir un fil conductor. Cal acostar la fira als sectors comercials i als centres d’interès turístic de la ciutat.
D’altra banda, a Mataró s’ha treballat un Pla d’Innovació de les fires. És l’instrument que defineix els objectius i guiarà el model firal del municipi durant els propers anys. A Mataró s’organitzen 12 esdeveniments de fires i fires mercat. Les empreses innovadores no s’adapten als canvis: els generen. N’és un exemple innova 360. És una de les fires més innovadores que avui podem trobar a Catalunya, organitzada per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró: tres dies de programació dissenyada per a professionals, emprenedors i ciutadania que permeten descobrir com la innovació és aplicable a aspectes diversos per la millora empresarial, professional i la personal. La seva posada en escena trenca amb el clàssic i caduc model d’estands modulars. Hi ha espai per a conferències i ponències, córners d’interacció social, box d’entrevistes i difusió audiovisual.
A Innova 360 es comparteixen experiències i sensacions, vivències autèntiques, relacionades amb la innovació.
Mitjançant el web, el bloc, el Twitter i el facebook es pot seguir l’esdeveniment en directe.

L’organitzador firal ha d’utilitzar les xarxes socials i Internet per fer arribar els missatges i interactuar amb la ciutadania. Les tecnologies de la informació i la comunicació han produït una revolució que, han acabat per tenir una repercussió important en les diferents esferes de l’activitat humana i han introduït canvis en l’organització econòmica, social i cultural.
Hem de dissenyar les fires com espais d’interacció entre visitants. Cal desenvolupar un corrent que no es limiti a la promoció o desenvolupament d’articles exclusius. Hem de programar un conjunt d’activitats que aportin al consumidor un enriquiment personal.
El consumidor d’esdeveniments firals està canviant. Les compres ja no s’associen només a béns materials exclusius, sinó a experiències que generin coneixement o plaer.
Les fires que trenquin amb la inèrcia i canviïn al model de la innovació desenvolupant nous formats firals són les fires del futur i no tenen fronteres!

dijous, 3 de desembre del 2009

Ponència al 16è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya



Ara fa 16 anys vaig assistir al naixament de la Federació de Fires de Catalunya a l'hotel Carlemany de Girona. Va ser molt emocionant realitzar la ponència "Innovació: nous formats firals" al 16é Congrés de la Fefic. Envoltat d'amics i de companys organitzadors de fires. Em va agradar explicar dos exemples que aquest any he treballat com a consultor: la Mostra Sant Cugat Actiu i el Pla d'Innovació de les Fires de Mataró.