diumenge, 26 de desembre de 2010

l’Ase vestit de Lleó


Des de fa uns 7 anys tinc la convicció que alguns dels qui ens guien han perdut el sentit comú. Ara sé que són promotors del qui dia passa any empeny.


Coneixeu la faula d’Isop de l’Ase vestit de Lleó?

Un dia, un ase va trobar una paquet en el camí. Per a la seva sorpresa, va descobrir que contenia una pell de lleó. L'ase es va posar tan content que es va vestir amb la pell mentre exclamava:

- Magnífic ! Just el que buscava !

I tot seguit se'n va anar a admirar el seu reflex a l'aigua d'una deu propera.

-Ara sóc un lleó ! Ensenyaré a tothom a no riure's de mi mai més ! - I dit això l'ase es va encaminar cap al bosc amb aire de superioritat.

El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. El pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure sense sentit.

- Com n'és de divertit ! - va exclamar l'ase tot satisfet de la seva disfressa.

Poc després, es va creuar amb una guineu que, al veure'l, es va quedar petrificada de terror.

- Senyor lleó ! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! no em devoreu ! - va implorar la guineu.

En poc temps el bosc sencer era pres d'una gran confusió a causa d'aquest fals lleó. Atemorits, els micos volaven de branca en branca i els conills fugien.

- Com m'ho estic passant de bé ! - es va tornar a dir l'ase per a ell mateix - Si rugís com un lleó, encara els faria més por !.

I es va posar a rugir .. o com a mínim això pensava ell ! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram !

- Escolteu, escolteu tots! El lleó no rugeix, sinó que brama ! - va exclamar un ós rentador - No és un lleó, si no un ase disfressat de lleó !

I fou així com els animals del bosc descobriren l'engany de l'ase !

Mostra Ramadera


Com sabeu una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. En aquesta faula la conclusió moral és que una disfressa pot enganyat a un ase, però no les seves paraules.

dissabte, 25 de desembre de 2010

Força Ciència!

La Casa de Cultura de Girona del 18 de desembre de 2010 fins el 26 de febrer del 2011 acull l’exposició Força Ciència! de la Mecànica dels objectes a la Nanotecnología. Es tracta d’un recorregut per l’evolució tecnològica que ha transformat la humanitat en els darrers segles il•lustrat amb objectes històrics i actuals: màquines, vehicles, aparells elèctrics, i electrònics, alguns produïts a Girona. És una producció realitzada mitjançant la suma d’esforços entre el Museu de la Tècnica de l’Empordà, la Casa de Cultura de Girona i la Cambra de Comerç de Girona.


El món de la ciència sempre ha estat molt unit amb el món de l’empresa. Molts avenços científics s’han aplicat a la indústria o han estat la base de canvis molt profunds i s’han convertit després en el motor de la transformació de la societat. El món de la ciència és fascinant perquè ens permet somiar en el futur. Moltes coses que fa uns anys semblaven pròpies de la ciència ficció són avui una realitat. Ens podem fer moltes preguntes: quin és el límit de la robòtica? Aconseguirem prescindir del petroli? Podrem abastir-nos totalment amb energies netes? Aconseguirem vèncer l’amenaça de l’efecte hivernacle? Són preguntes que en el fons es concreten en una que sempre ha estat la més inquietant. ¿La ciència i els avenços tecnològics conduiran a la nostra destrucció com a espècie o ens ajudaran a estendre el benestar per viure en un món més just? Com sempre, això està a les nostres mans.


Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, va explicar: “ hem unit esforços per impulsar aquesta exposició en el marc de les celebracions del centenari. L’any 1910, els empresaris gironins volien disposar d’una institució dedicada a la promoció del comerç, la indústria i els serveis en uns moments difícils. Des de llavors, i al llarg d’aquests cent anys plens de canvis tecnològics, la institució s’ha anat dotant de les eines necessàries per oferir informació, assessorament, formació i serveis a les empreses. També s’ha convertit en altaveu dels neguits i les propostes dels empresaris, i ha procurat sensibilitzar la societat sobre la riquesa i el valor afegit que el teixit empresarial aporta al benestar i al desenvolupament de les nostres comarques. La ciència i la tecnologia han contribuït a aquest desenvolupament.

Estem molt contents d’haver pogut col•laborar en aquesta exposició divulgativa i amena. És una exposició apta per a tota la família. Em sembla que els nens l’aprofitaran més si la poden recórrer en companyia dels seus avis, que els explicaran els secrets d’algunes de les màquines antigues que s’exposen."


A pesar de l’atzucac que han patit les Cambres de Comerç amb la decisió d’avui per demà del govern Zapatero d’asfixiar econòmicament aquestes corporacions, és animador veure la Cambra de Girona encapçalant bones iniciatives amb la il•lusió i la voluntat de treballar sense defallir i esmerçant el màxim esforç en benefici de les empreses de les comarques de Girona. L’empenta emprenedora forma part de la cultura catalana i, també de la genètica de la Cambra de Comerç de Girona.


divendres, 26 de novembre de 2010

Un emprenedor amb vocació social




Museu Alzamora
 Fa uns dies, vaig trucar Pere Alzamora per demanar-li uns objectes antics d’arts gràfiques per a una exposició que es realitzarà a final d’any a Girona. Mentre em dirigia al Museu Alzamora: La impremta i la seva història: materials i màquines, recordava el gran encert que va tenir el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot d’entregar-li el premi Garrotxí de l’Any a la Trajectòria personal pel reconeixement a tota la seva trajectòria. Val a dir que l'activitat de Pere Alzamora, a més de ser un referent del món empresarial, ha anat molt més enllà de l'àmbit empresarial.



Estris d'enquadernació i una de les primeres màquines automàtiques per cosir llibres
 Ha estat fundador de nombroses entitats i associacions i ha ajudat, des de la màxima discreció i sense cap afany de lucre ni de protagonisme personal, nombroses iniciatives socials proposades des dels col·lectius més diversos. Mai no ha transcendit, ni ha volgut que se sabés. Però darrera de moltes activitats, avui consolidades, la figura de Pere Alzamora ha estat clau.





Museu Alzamora
Un cop arribo al museu, en Pere ja està esperant. La visita guiada amb el seu mestratge al Museu Alzamora permet un recorregut didàctic per la història de la impremta, des del segle XVII fins al final del segle XX, mitjançant l'observació de les arts emprades en cada època. Visiteu-lo i gaudireu d’un espai museístic amb eines i una àmplia col·lecció de màquines que van fer un bon servei a mans de persones que van treballar en l’ofici de les arts gràfiques. Un ofici que ha fet possible una millor comunicació entre les persones. Ja us he donat un nou motiu, si és que us en falten, per visitar la Garrotxa.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Per fi una bona campanya de promoció de la Costa Brava i el Pirineu de Girona !

La nit de dimecres 17 de novembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, el Girona Convention Bureau amb la col•laboració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona van organitzar l’acció empresarial i promocional : “Costa Brava i Pirineu de Girona, destinació de turisme de negoci”. En l’acció es presentava a 200 professionals del sector dels congressos, agències organitzadores d’esdeveniments, directors del màrqueting i de recursos humans de grans empreses catalanes i internacionals amb seu a Barcelona, i empresaris gironins del sector del turisme de negocis, els millors actius de l’oferta pel turisme de negocis a Barcelona.



La participació de personalitats del món de la gastronomia, Ferran Adrià i Joan Roca, la cultura, Antoni Pitxot i Eudald Carbonell, el món empresarial, Dídac Lee, i l’esport, Tommy Robredo, Josep Blanco, Miquel Suñer i Ivan Tibau, en la promoció i projecció del turisme de negocis gironí varen actuar com a ambaixadors en l’acció que tenia per objectiu aconseguir que es celebrin més congressos, reunions i viatges d’incentiu a Costa Brava Pirineu de Girona.
L'èxit s'aconsegueix promocionant els indrets amb autenticitat i amb persones de casa. Cal felicitar al Girona Convention Bureau doncs la feina ben feta no té fronteres.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Un nou moment fundacional per Catalunya

He llegit el llibre començar il•lusiona d’en Santi Vila, un gran treball que parla directament de política. Un dels continguts del llibre és el testimoni de 50 ciutadans de les comarques gironines que ens expliquen el per què creuen que cal un canvi de govern a Catalunya i què n’esperen del proper govern, vist des de les comarques gironines. He tingut l’oportunitat d’explicar per què crec que hi ha d’haver un canvi de govern a Catalunya: “ Penso que al nostre país les coses no van prou bé. En aquest vaixell anomenat Catalunya es gestiona i s’actua amb inèrcia. Ara és l’hora de fer les coses d’una altra manera. Necessitem líders amb una gran capacitat d’empatia per comprendre les necessitats de les persones, capaços d’elaborar un projecte ambiciós des del coneixement, amb creativitat, aplicant-hi talent i que ens pugui guiar cap a l’horitzó d’independència i oportunitats. Ara convé recollir veles i fer un canvi de rumb”.

Crec que és un treball de reflexió, atrevit i amb grapa. Us el podeu descarregar a http://www.elcanvi.cat/premsa/pdf/50-idees-pel-canvi.pdf

El llibre Començar Il·lusiona

diumenge, 31 d’octubre de 2010

El frigorífic solar una gran innovació per l’Àfrica!

Sempre he pensat que hi ha dos tipus de persones: les que tenen somnis i lluiten per aconseguir-los i les que es conformen en qualsevol cosa i passen la seva vida de forma rutinària.

Una britànica de 23 anys ha fet realitat el seu somni:es tracta d'un frigorífic solar creat per Emily Cummins basant-se en una idea molt senzilla, un frigorífic solar capaç de mantenir els aliments en el seu interior a sis graus centígrads gràcies a l'evaporació i sense necessitat d'electricitat.

El frigorífic solar millora la vida a l'Àfrica: És un frigorífic simple que està suposant una revolució en les poblacions que no tenen fàcil accés a l'electricitat. L'aparell consisteix en dos cilindres, l'exterior fet d'un material sòlid com la fusta o el plàstic i amb forats, l'interior de metall i sense forats. Entre tots dos cilindres un material com la fusta, la tela o la sorra que pugui ser mullat. Els raigs de sol escalfen el material mullat i l'aigua s'evapora recollint la calor de la càmera interna i per tant refredant. Només cal seguir mullant el material perquè segueixi funcionant.


Esquema frigorífic solar

Gràcies a aquest invent que s'està actualment utilitzant a Àfrica, la vida dels seus habitants ha esdevingut més fàcil i, ha suposat un avenç en la millora de la qualitat en aspectes tant transcendentals com l’alimentació.

L’Emily ha guanyat diversos premis, entre ells el Oslo Business for Peace Honouree ", atorgat per un jurat de guanyadors del premi Nobel a la gent de negocis amb fins socials, i ser nomenada al Japó una dels 10 joves excepcionals del món d'aquest any per la Junior Chamber International. M’agrada quan els somnis es fan realitat.

divendres, 29 d’octubre de 2010

M’exalta el nou i m’enamora el vell: l’estand de la Cambra de Comerç de Girona genera coneixement i emoció!

Els expositors de les fires han de mostrar novetats que generin coneixement i emoció. No és bo que a Catalunya existeixin moltes fires amb un perfil molt semblant i amb la mateixa temàtica. Aquesta situació desprestigia i desmotiva els visitants i els expositors, ja que no s’assoleixen les expectatives creades. A més, aquesta situació empeny als visitants a comentar: “totes les fires són iguals”.
Per això cal visitar a la Fira de Mostres de Girona, l’estand de la Cambra de Comerç que proposa un salt tecnològic de 100 anys titulat:“M'exalta el nou i m'enamora el vell (1910-2010)”.

Productes de la darrera onada tecnològica
Aquest any, quan es compleixen 100 anys del naixement de la corporació, ha produït un estand a la Fira de Mostres: Presentant productes de la darrera onada tecnològica que encara no s’han comercialitzat, es barregen amb escenaris i estris d’altres èpoques. L’estand presenta una reproducció d’un despatx de principis del segle XX, amb estris tecnològics que avui ens semblen rudimentaris però que conserven l’encant de les coses antigues. Per altra banda, hi trobem una sèrie de novetats tecnològiques que encara no han aparegut al mercat: una taula tàctil de darrera generació que permet una connexió directa amb l’ordinador, una televisió amb 3D que no necessita ulleres i amb connexió a un videoclub en xarxa o el dispositiu Shake and Throw, que està inspirat en el comandament de la consola Wii i que permet enviar fotografies des del mòbil només amb un cop de canell.

Despatx de principis del segle XX

L’escriptura al llarg de la història: de la ploma d’oca a l’ordinador





L’estand es completa amb un taller infantil titulat “L’escriptura al llarg de la història: de la ploma d’oca a l’ordinador”, on els nens escriuen i aprenen com ha evolucionat l’escriptura al llarg dels anys. A més d’escriure amb tinta xina, els escolars proven i descobreixen les antigues màquines mecanogràfiques Olivetti i es pregunten com es fa per esborrar les errades.L’estand ha comptat amb la col•laboració del Museu de la Tècnica de l’Empordà i Telefònica. Va cap a la Fira de Girona!

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Un any de ‘Vic Activa Locals’

Vic és una ciutat amb prop de 40.000 habitants i, amb una àrea de mercat de 174 municipis i més de 195.000 persones. Si esteu pensant en expansionar la vostra empresa, Vic és la vostra oportunitat.

El programa Vic Activa Locals és un programa dissenyat per Angerri Consultors, per encàrrec de l’Ajuntament de Vic. És gratuït i pretén ajudar les empreses que s’interessin per invertir a Vic.Malgrat que la crisi econòmica ha fet disminuir el nombre d’altes, Vic és la ciutat catalana amb més establiments comercials per habitant empadronat. En les activitats de restauració i bars, Vic disposava de 256 establiments, amb un creixement del 5,4% en el període 2004-2009, superant la mitjana catalana de creixement (2,4 %) en el mateix període.

Bona arrencada del programa “Vic activa locals”, amb la voluntat d’impulsar l’activitat econòmica en els diferents carrers i places de la ciutat, l’Ajuntament de Vic va ser pioner l’any 2009, amb la iniciativa “Vic activa locals”, com a mesura anticíclica i pro activa. Iniciativa que ara ja es desenvolupa en altres ciutats catalanes. El programa, presentat el juliol de 2009, es va proposar en primer lloc censar els establiments tancats de les dues grans concentracions urbanes: la zona central (Vic Centre) i l’àrea de Remei-Estadi (Vic Sud). Es varen detectar 85 locals tancats a la zona central i 119 a l’àrea del Remei-Estadi. En col•laboració amb els agents immobiliaris (API) i administradors de finques de la ciutat, es va iniciar el programa, que en l’actualitat inclou 120 locals.

Jaume Puig i Jaume Angerri impulsors de Vic Activa Locals

“Vic Activa Locals” ha merescut el suport de la Diputació de Barcelona i, va ser seleccionat com a programa innovador. El regidor de l'Ajuntament de Vic Jaume Puig, va ser convidat a explicar la metodologia del programa en les Jornades de Comerç Urbà celebrades a Barcelona, el 30 de novembre de 2009. La iniciativa s’està desenvolupant ja a ciutats com Castelldefels, El Vendrell i Ciutat Vella, a Barcelona.

Des del juliol de 2009 es va iniciar la presentació de la iniciativa a empreses i persones, més enllà de la comarca d’Osona. En un treball dirigit per Angerri Consultors SL s’ha fet el seguiment a 75 empreses líders en diferents sectors d’activitat, que no estan instal•lades a la ciutat, per interessar-les en el potencial de Vic, i en la disponibilitat de locals a la ciutat. A més de significatives empreses presents en altres ciutats i centres comercials, s’ha fet una acció particular a empreses amb seu a la comarca de la Garrotxa, aprofitant la millora de comunicació de la carretera C-37, i l’àrea de Girona. Els resultats s’han situat, en el primer any, per sobre de les previsions.

Amb aquest programa pioner: Vic s’ha situat com un objectiu de possible expansió per les empreses del món del comerç.

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Una idea per lluitar

Aquest mati he esbrinat que al mercat hi ha un ventall d’ofertes de traspassos o de lloguers de petits negocis de serveis o del món del comerç amb funcionament a un preu de “parracs”. És notori que les èpoques de depressió econòmica són períodes de circumstàncies on s’albiren les noves tendències i els bons estrategs s’anticipen en introduir els canvis.
Tal vegada hi ha persones que necessiten confiança per atrevir-se a crear una empresa, vist que no és suficient tenir una brillant idea; molt al contrari, les principals raons de l’alta mortalitat de les empreses de nova creació és la falta de finançament prèvia i els errors de direcció que es cometen al començament i en els primers mesos d’activitat empresarial.
Molts dels fracassos empresarials, motivats per la idea de negoci, són per no haver estudiat bé el mercat, més que tractar-se d’un producte o servei esbojarrat.

La idea dels Amics de les Arts
Tot i així, generar una bona idea de negoci no és una tasca senzilla . Cal estudiar molt acuradament l’entorn i, sobretot, satisfer una necessitat per cobrir. Una recepta?
Marca . Hem d’aconseguir que la marca de la nostra empresa sigui reconeguda i transmeti emocions i valors positius que ens permeti posicionar-nos en la ment del consumidor d’una manera més efectiva.
Segmentar. El secret de l’èxit d’un negoci consisteix en buscar un nínxol de mercat sense o en poca competència . Trobar un forat és difícil però no impossible. Una forma d’aconseguir-ho és delimitar el teu públic objectiu i detectar els seus gustos, necessitats, motivacions, hàbits de compra,...Si la segmentació és eficaç, pots convertir-te en pioner.
Especialitzar-se. Fa temps que l’especialització s’ha convertit en una de les millors apostes per desenvolupar amb èxit una nova activitat empresarial. L’objectiu: satisfer a uns consumidors cada dia més exigents i exclusius.
Aproximar el millor servei. El nostre client ha de tenir el servei que oferim; més a prop i molt fàcil.
Amatents a les últimes modes . Les modes són un fenomen molt antic. La seva gran acceptació social se sustenta en el simbòlic com a factor, en moltes ocasions, diferenciador o identificador de determinats grups. El perfil de la societat vindrà de la satisfacció de necessitats . I les passions també ho són.
Estudiar integrar-se en una cadena. Formar part d’una cadena pot facilitar molt la gestió a un emprenedor novell i inexpert.
Acomplir un bon Pla de negoci. Preveure la davallada del consum i dissenyar un acurat Pla financer.
Xarxes socials. Estar present a totes les xarxes socials d’una manera activa i potenciant la comunicació amb els usuaris de les noves tecnologies fa augmentar el valor de la marca i els clients potencials exponencialment.
Una altra bona fórmula és adquirir un negoci en funcionament i conèixer les noves tendències que construeixen els nous estrategs. Adaptades a la seva dimensió i situació, sense voluntarisme ni improvisació i amb la tranquil•litat d’haver avaluat els riscos.
L’empresari ha de tenir la determinació que les millors empreses provoquen els canvis, combinant prudència amb intel•ligència, per sortir reforçats en el futur de manera que sempre hi ha una idea per lluitar.

dijous, 30 de setembre de 2010

dilluns, 27 de setembre de 2010

Anglès i feina

És recurrent que a principis de la tardor ens bombardegin a Internet, a la bústia i als diaris amb publicitat i anuncis per aprendre o millorar les nostres capacitats d’anglès. El mes d’Agost vaig decidir fer un pas endavant per parlar fluidament l’anglès. La primera acció del pla d’actuació era escollir tres setmanes seguides de vacances (mai havia fet tantes vacances), l’altre punt important era que la destinació triada havia de combinar mar, platja i bonics centres d’interès. La tercera condició era la més vital: que almenys un idioma del país fos la llengua anglesa. Les coordenades van assenyalar Malta, doncs és una potència en el turisme especialitzat en l’ensenyament de l’Anglès. Hi ha un gran nombre d’escoles.

Al mati, quatre hores de classe bàsicament conversa i després a gaudir de les vacances, lògicament en anglès. Val a dir que em va sobtar el fet que moltes famílies senceres aprofiten les setmanes de descans estival per millorar les seves habilitats d’expressió en l’ idioma de Shakespeare.
Linkschool Swiqi

Em va sorprendre el que m’explicaven algunes persones de l’Estat Espanyol sobre com finançaven la seva estada, doncs obtenien una beca del Ministeri d'Educació: Ajuts per a cursos de llengua anglesa durant l'estiu destinada a joves d'entre 16 i 30 anys, en règim de concurrència competitiva. La dotació de les beques és de 1.700 euros. Cal cursar un curs d'anglès d'almenys 3 setmanes i 15 hores setmanals en algun dels països de parla anglesa oficial: Malta, Estats Units, Canadà, Regne Unit, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. Recordeu que és possibles demanar-les sempre que no hagueu estat becaris en anys anteriors i tingueu entre 16 anys i 30 anys. (Bé, els catalans en quedem exclosos doncs ja tenim un altre greuge per aconseguir la independència de l’estat espanyol).

Vaig estar a Linkschool, creada el 1992, escola d'anglès situada a Swieqi, una zona residencial tranqui-la ideal per als propòsits educatius i proper a Sant Julians. Ofereixen cursos especialitzats: Financial English,English for Banking and Insurance, English for Management, English for Marketing, English for Advertising, Medically Speaking, English for Engineering, Legal English, English for Journalism, English for Business Practice, i molts més...

M’he animat a comentar-vos les meves vacances perquè aquest diumenge al suplement d’economia del diari La Vanguardia s’explicava que a Catalunya el 47,73% de les ofertes de treball requereixen tenir coneixement d’un segon idioma ( en el cas dels catalans, un tercer).



dissabte, 18 de setembre de 2010

Comunicació i turisme a Lloret de Mar

M’arriba informació d’un esdeveniment anomenat Comitur que es celebrarà el proper 23 de setembre a Lloret de Mar a partir de les 10.00h del mati.

Comitur, Congrés de Comunicació i Turisme a Internet, neix gràcies a l’entusiasme dels emprenedors: Jordi Sureda, Juan Ant. Pozuelos, Òscar Portela i Noelia Librán. L’objectiu de la trobada és conèixer les últimes tendències i les grans possibilitats en la utilització d’eines de comunicació per generar negoci que té a l’abast el sector turístic de casa nostra a Internet i que de moment la gran majoria no sap aprofitar.

Es tracta de reunir a professionals i emprenedors , comptarà amb la participació d’experts en turisme, d’agents al servei de la competitivitat de la empresa i de comunicadors especialitzats amb les xarxes socials. Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències. Aquest any, el congrés aprofundirà en l'ús de mitjans socials: Facebook, Twitter, 4square,… A més, durant la jornada els assistents podran accedir si ho desitgen a dos workshops que s'impartiran paral•lelament al mateix centre de congressos.

Vegeu el programa:http://www.comitur.cat/programa

Si repassem el rànquing dels negocis que triomfen i tenen més èxit a Internet, potser serà cert que la seva fortalesa no rau en l’habilitat informàtica sinó en l’habilitat de contingut, és a dir periodística o de comunicació?
Apunteu-vos-hi!

dissabte, 11 de setembre de 2010

L’Erupció Garrotxina

Reportatge: Les consultes vot a vot publicat al Núm. 261 de la Revista de Girona. 
A la ciutat dels volcans adormits, territori de gent pacífica, obstinada i molt treballadora, es va plantar la llavor de les consultes populars sobre la independència a la comarca amb una reunió celebrada a la seu d'Òmnium Cultural el 28 de setembre de 2009. Un grup de voluntaris van decidir crear la plataforma La Garrotxa Decideix i constituir-se oficialment com a associació cultural, per tenir cobertura jurídica des de bon principi. Van diferenciar tres tipus d'adhesions: les d'entitats sobiranistes que participessin en la gestora, les d'entitats que s'adherissin simbòlicament a la plataforma i les de partits polítics que hi mostressin el seu suport públic però sense formar-ne part oficialment.
Calia buscar una definició entenedora i acceptada per tots per explicitar l’objectiu de la plataforma, i van consensuar la següent: «La Garrotxa Decideix és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu bàsic i fonamental convocar consultes sobre la independència al major nombre de municipisde la Garrotxa que sigui possible. Per això demanem que els ajuntaments de la comarca es posicionin a favor d’una consulta sobre la independència com la d’Arenys de Munt, celebrada el passat 13 de setembre de 2009. Volem que la gent de la Garrotxa pugui votar Sí o No a la independència».

La primera acció
Es va redactar una moció que es va presentar a tots els municipis de la comarca el dilluns 5 d’octubre de 2009 en nom de la plataforma. A l’Ajuntament d’Olot es va dur a votació al ple que la corporació va  celebrar el 19 de novembre de 2009. La va presentar Jordi Gasulla Flàvia, portaveu de La Garrotxa Decideix. El text proposava al ple adoptar els acords següents: «Felicitar els ciutadans d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible» i «Donar suport, promovent que hi hagi suficient consens social i es donin les condicions necessàries, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques o persones del municipi, per a la celebració de la consulta popular per la independència».
Gasulla va acabar dient: «Aquest és un acte de democràcia i enriquiria a tothom que la moció s’aprovés. Vull donar les gràcies a tothom que hi està oferint suport, dir a qui vulgui participar que l’organització és una plataforma transversal i oberta a tothom, i que agrairem qualsevol cop de mà o suggeriment que pugui arribar». 
Un cop realitzada l’exposició, els diferents grups es van manifestar respecte de la proposta. Sotmesa la moció a votació, es va aprovar amb 10 vots a favor (7 CiU, 1 ERC, 1 ApG, 1 PSC), 8 abstencions (1 PxC, 7 PSC) i 1 vot en contra (PP). Val a dir que els partits van donar llibertat de vot als seus regidors. La presentació de les mocions als diferents ajuntaments de la comarca va esdevenir un pas endavant a l’hora de facilitar el treball a l’organització, ja que les administracions municipals hi van oferir un suport decidit: equipaments, locals, material, ajuda de la brigada, policia local...
Les setmanes anteriors a l’arribada de la primera onada de consultes es van haver de realitzar grans esforços logístics, i seguint l’exemple d’Osona es va decidir crear uns cossos de seguretat. Per a la plataforma va ser una font d’aprenentatge per afrontar i organitzar amb més rigor i professionalitat les altres consultes.
El 13 de desembre el país patia un temps fred, de rígid hivern, i als mitjans de comunicació el protagonisme se l’enduia la celebració de la Marató de TV3. La suma d’aquests fets feia patir els organitzadors, ja que s’afavoria l’abstenció. No obstant això, es va produir un gran èxit de convocatòria, perquè la participació comarcal va ser del 38,72%.

300 voluntaris i un més
Un capvespre, després d’una reunió, alguns membres de la plataforma Olot Decideix feien un toc al conegut bar El Cocodrilo i de sobte van veure arribar Alfons López Tena, notari, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, exvocal del Consell General del Poder Judicial de l’Estat Espanyol i militant de Convergència i Unió, que venia de participar en un acte a Olot. Era l’hora de l’atreviment garrotxí, que els portà a convidar-lo a participar de la plataforma. López Tena acceptà donar-hi suport. En realitat s’implicà a la consulta com un voluntari més. Durant les setmanes anteriors, i sobretot els últims quinze dies abans de la consulta, es desplaçà a viure a Olot, concretament en un pis del Barri Vell que li deixà un membre de la plataforma. Això li permeté realitzar una campanya «a l’americana» o «a l’escandinava», és a dir, celebrar petites reunions amb els diferents col·lectius de la societat olotina, un sistema que havia funcionat molt bé a Osona. Es va entrevistar amb més de 50 entitats i empresaris d’Olot. En una d’aquestes entrevistes, se li va preguntar sobre els objectius esperats de participació, i el seu optimisme el va portar a manifestar pocs dies abans de la consulta que menys d’un 30% eren dolents, un 35% eren bons i un 40% molt bons.



El Manifest Olot
El pas següent va ser la redacció d’un manifest que va aconseguir les adhesions de 19 institucions comarcals, 117 associacions, entitats i partits polítics, i 2.050 signatures de ciuta-dans provinents de diferents àmbits. La cara més mediàtica que va donar suport a la consulta i va signar-ne el manifest va ser el periodista Josep Puigbó.


Els nouvinguts

També va ser una bona iniciativa anar a parlar amb les comunitats d’origen estranger, ja que suposaven el 20% del cens. Fins i tot un grup de voluntaris es van desplaçar un dia a recollir el vot anticipat davant de l’espai de culte de la comunitat sikh, just després de la celebració de l’oració. Un dels principals esculls amb què podia topar el procés era la baixa participació dels nouvinguts, i calia abordar i executar actuacions amb criteri dirigides a aquest públic objectiu.

La campanya a Internet
Durant la campanya, una eina determinant va ser la utilització de les xarxes socials i Internet. Gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació es van fer arribar nombrosos missatges a la societat olotina i es va aconseguir reclutar molts voluntaris. El grup de Facebook La Garrotxa Decideix va arribar a reunir 997 membres.
A més, la plataforma disposava d’un web molt ben elaborat i amb un bon contingut informatiu: www.lagarrotxadecideix.cat.

El pressupost i els ingressos atípics
El cost de la consulta a Olot s’ha valorat en 11.000 euros. Els organitzadors van haver de recórrer a l’enginy i realitzar diferents accions per aconseguir ingressos. Tot fent bullir l’olla, van editar cent cinquanta serigrafies originals de l’obra Arrels i identitat, de l’artista Quim Domene, que es podien adquirir al preu de 50 euros. També es van vendre samarretes, i el dia de la votació els 21 col·legis electorals disposaven d’una guardiola on la gent donava la voluntat. El finançament es va efectuar amb aportacions de persones anònimes que no van obtenirne cap benefici.



El vot anticipat
De ben segur que la gran aportació d’Alfons López Tena a la consulta d’Olot va ser la introducció del vot anticipat, gràcies al qual el 25 d’abril, abans de l’obertura dels 21 col·legis electorals, ja s’havien aconseguit 3.215 vots, xifra que es tradueix en una participació de l’11,63%.

La traca final: la votació

A Olot podien exercir el dret de vot 27.633 persones (22.927 amb DNI i 4.706 sense DNI). Van acudir a la votació observadors internacionals del Quebec, el País Basc i Escòcia.
Un cop completat l’escrutini dels 7.318 vots emesos, que representaven el 26,8% del total de persones que podien votar, el sí a la independència va obtenir el 97,29% dels vots emesos (7.106 persones), el no va obtenir el 2,04% (149 persones) i els vots en blanc van representar el 0,67% (49 persones).
A la roda de premsa de presentació de resultats, el coordinador de la consulta Alfons López Tena va afirmar: «Allò que preocupa al poble de Catalunya no és la Constitució ni l’Estatut, és la independència». També va recordar la feina que queda per fer i va etzibar: «Quan un poble s’organitza, es posa en marxa, no hi ha res que el pugui aturar».
Tal com van destacar els observadors internacionals, el referèndum va ser un exemple de transparència, ja que tant els periodistes com els mitjans de comunicació van disposar de totes les facilitats i van poder ser presents a la votació i al recompte.

dimarts, 31 d’agost de 2010

House of Catalunya II: la resposta

El passat 1 de setembre del 2009 després d’arribar de vacances de Malta escrivia un post en aquest bloc titulat House of Catalunya: “Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la historia d’aquesta House of Catalunya. Quant tingui resposta ja us ho faré saber.”


Avui en dia els més de 1300 milions d’usuaris d’Internet al món fem possible que ens comuniquem i intercanviem opinions i coneixements a totes hores amb persones d’arreu i de diferents llengües maternes.

La presència catalana a Internet és excel•lent doncs té un gran dinamisme, disposem d’un domini propi: .cat i des del meu punt de vista sobretot el nostre gran actiu és el fet que la llengua catalana és una de les 40 llengües reconegudes per Google. Doncs gràcies a la possibilitat de disposar d’eines de traducció una persona de Malta pot llegir aquest bloc en català entendre’l i, a més fer-hi aportacions.

Vet aquí la resposta que ens permet tenir més coneixement de la nostra història, en aquest cas sobre la House of Catalunya. Ens l’ha fet arribar el professor i Arquitecte de la Universitat de Malta Denis de Lucca.

The so-called House of Catalunya in Marsamxetto Road, Valletta originally consisted of three fine Baroque houses built in 1692-1694 at the expense of the Langue of Aragon to house the Knights of the Priory of Catalunya. Part of the land on which the new priory was built had been acquired as far back as 20 September 1569 by the Knights Antiguo de Cabrera and Martino de Lawrie acting on behalf and in representation of the Langue of Aragon, this for the purpose of building their grand auberge which, on completion, only occupied part of this acquired land. The rest of the land to accommodate the new Priory of Catalunya was purchased in 1692 during the grand mastership of the Frenchman Adrien de Wignacourt. When completed, the three houses of the Priory of Catalunya were separated from the 16th century Auberge of Aragon by a narrow lane. (Prof. Denis De Lucca).


Val a dir que actualment és la seu del Ministeri de Justícia del govern de Malta.

dissabte, 28 d’agost de 2010

A l'agost toca Fira d'Antiguitats de Vic




Ara fa 367 dies, en aquest bloc us explicava: que des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a visitar la Fira d’Antiguitats de Vic (FAV).









El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis, empresa dirigida per Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i un dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics.

Alguns experts firals parlen de recuperar l’essència de les fires i el seu objectiu nuclear per sobre dels objectius relacionats amb l’impacte induït: prioritzar el progrés de sectors empresarials, el desenvolupament territorial i dels sectors artesans per les fires mercat. El FAV no necessita recuperar l’essència firal doncs forma part del seu ADN.

El model FAV exemplifica un canvi de perspectiva: de la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta de generació de solucions adaptades per facilitar el intercanvi comercial més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. Les fires són una eina comercial eficaç i rendible per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial - empresarial . Val a dir que les fires en les que el visitant pot adquirir productes, és a dir de consum, més importants són les activitats d’animació, els serveis de restauració, i de lleure. En aquesta edició, al FAV s’hi pot contemplar una exposició realitzada pel Museu del Modernisme Català. Únic museu dedicat exclusivament al Modernisme Català.



Les Institucions públiques tan sols han d’apostar amb bravura pels esdeveniments firals en que l’efecte econòmic induït de les fires només és sòlid i permanent a llarg termini i, si aquestes responen als avantatges competitius de la realitat empresarial de l’entorn i permeten als sectors industrials i a les empreses assistents assolir els seus objectius.

diumenge, 25 de juliol de 2010

Una massatge per l'estomac!

Al 2008 es va obrir al centre de Barcelona el Monvínic, un espai més que necessari i que confirma l’habilitat, tant catalana del seu creador Sergi Ferrer – Salat, de vincular un centre divulgador de referència internacional al voltant del vi. Va esdevenir finalista al Premi FAD d’interiorisme 2009. Fa uns dies vaig anar a sopar-hi amb un grup d’emprenedors convocats pel periodista Eduard Batlle.
Davant d’aquest magnífic centre gastronòmic i d’unes ampolles inspiradores, aquells bons companys estaven disposats a fruir de la vetllada amb la més honesta companyia.



Els Vins els va escollir el Sommelier Cèsar Cànovas:
Alella Vinícola Alella Marfil Blanc de Negres. Garnatxa, Catalunya
Kahurangi Nelson Moutere Riesling 2007, Nova Zelanda
Guttarolo Puglia Goia del Colle Primitivo 2005, Itàlia
Samos Coop. Samos Muscat de Samos Vin Doux, Grècia


El Menú fou elaborat per Sergi de Meià, premi nacional 2009 al cuiner jove, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia:
Albergínia fumada
Sopa de tomàquet
Presa de porc ral
Postres de fruita
Tanmateix l’àpat joiós, els vins quin plaer: primer tastar, després olorà, tancà els ulls, glopejà una mica de vi i, després d’una gran pausa, alçar els ulls al cel i comentar la jugada...quin massatge per l’estomac.

Us recomano que aneu al Monvínic doncs val molt la pena. Ara mateix entro a la web dels amics de Monvínic i em faig del club. Entre d’altres serveis inclou l’ús de la biblioteca, accés preferencial per als tastos i conferències, i assessorament integral en la creació de cellers particulars.
Estic molt content d’haver-hi anat, va ser una gran vetllada. Val a dir que: “Wall Street Journal” va publicar el 29 de juny una crítica del Monvínic titulada: “The Best Wine Bar in the World?”


Com deia Béranger: Primer brindarem per veure, després beurem per brindar.



dijous, 15 de juliol de 2010

Retallada d’energia emprenedora

Ser emprenedor a Catalunya és molt sacrificat i cal pagar molts peatges, peatges entesos en el sentit més ampli del terme. Per mi emprendre vol dir tenir una idea i ser capaç de posar-la en marxa, tanmateix insisteixo que una de les claus de l’èxit de la emprenedoria és l’impuls que aporta l’entorn al projecte emprès. Al 2009 es van crear a les comarques gironines 1.313 noves empreses malgrat els mals vents que bufen. Ahir, després de diverses reunions i visites suportant l’estuba a Barcelona vaig arribar a Girona cap a les 18h de la tarda decidit a asseure’m davant de l’ordinador per donar resposta i fer arribar documentació als compromisos adquirits a les visites de la jornada. Sorpresa majúscula al barri de la Devesa: el subministrament de llum estava tallat i conseqüentment Internet i d’altres eines indispensables per treballar no es podien utilitzar. Vam estar des de les 4 de la tarda a les 21.30h sense llum. Ara funcionem amb un generador com podeu veure a la foto. Girona no funciona!

No pot ser que els catalans no puguem decidir sobre temes vitals. Les nostres infraestructures són imprescindibles pel desenvolupament econòmic del país. Durant tota la vida, els catalans hem tingut infinites raons per rendir-nos i desistir de ser empresaris. Cal superar els impediments per assolir el que ens apassiona i l’objectiu que anhelem. La majoria de catalans pensa que la independència no és una utopia i la manifestació de dissabte ha obert els ulls a nombroses persones ...per cert dissabte vaig estar al Passeig de Gracia a Barcelona i tots cridàvem inde- independència!

dissabte, 3 de juliol de 2010

Intercanvi d’Experiències i Emprenedoria al Fòrum Impulsa

Vaig aprofitar l’oportunitat de gaudir de diferents experiències innovadores gràcies al Fòrum Impulsa, que pretén esdevenir un referent internacional i un catalitzador d’inquietuds dels joves amb iniciatives emprenedores. L’Auditori es va entusiasmar amb l’experiència de Pau Garcia – Milà, fundador amb 17 anys d’EyeOS, empresa que ha desenvolupat un sistema operatiu que permet produir, guardar i accedir als nostres arxius i aplicacions des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. ”Teníem una idea però vam començar sense diners i amb un desconeixement del que era una empresa”. Observeu la foto de la presentació de Pau Garcia – Milà.

Va insistir en que en l’entorn mental de la gent d’aquí encara hi ha massa por al fracàs. Considera que el més dolent és el tarannà del sentiment que es tradueix amb l’expressió “et vaig avisar que no funcionaria”.
En Pau ens va confessar que el seu fracàs més gran ha estat elaborar una pàgina web on l’usuari només hi podia deixar missatges. No hi van saber trobar la utilitat i, per més inri, van rebre una trucada d’una empresa que estaven al cas de l’eina que havien desenvolupat i els demanaven col•laboració per a crear una plataforma on l’usuari podia escriure 140 caràcters. En Pau va desestimar la “joint venture” per dedicar-se al seu projecte. Al cap d’uns mesos van veure pel diari que aquella empresa anomenada Twitter pujava com l’escuma. El seu consell final als emprenedors és que es concentrin només amb l’essència del seu projecte a emprendre i amb l’orella amatent al que passa al seu entorn.
D’altra banda, Alfons Cornellà va definir que hi ha dos tipus de joves emprenedors. Els joves que tenen un gran talent ( aquests ja aconsegueixen tot sols a generar talent per la societat) i els joves que tenen talent i necessiten que la societat els creï ecosistemes perquè desenvolupin el talent per donar valor a la societat. Avui en dia els joves multipliquen les possibilitats de les seves iniciatives gràcies a les seves habilitats amb l’ús de les Tecnologies.
Val a dir que cada persona ha de desenvolupar el seu talent, hem de tenir present que per emprendre un projecte d’èxit la contribució del talent no és definitiu, tanmateix, la practica del treball dur i constant amb una bona dosi de creativitat supera el talent. A la foto l'emprenedora cultural Sílvia Pérez.

divendres, 2 de juliol de 2010

Tour d’aprenentatge de Ciència al Sincrotró



Ahir al mati vaig tenir la sort de realitzar una magnífica visita al Sincrotró Alba de Sant Cugat. La visita la va guiar el Doctor Ramon Pascual, qui després de donar-nos una amable benvinguda, ens va etzibar: “ Qui hagi d’estudiar estructures petites trobarà en la llum del sincrotró una eina que no té competidor”. És la instal•lació científica més important de l’estat espanyol. L’edifici té forma de cargol, ocupa 18.500 metres quadrats, i hi treballen 140 persones procedents de 16 països. Serà plenament actiu a partir del 2011 i permetrà dur a terme investigacions en camps tan diversos com les ciències de la vida, la química, la física i la ciència dels materials. Es preveu que cada any doni servei a 1000 investigadors i empreses de tecnologia punta i contribueixi a elevar la competitivitat científica industrial del sud-est d’Europa.


És una eina d’una gran utilitat pel desenvolupament empresarial i la recerca. Però massa sovint aquestes infraestructures tenen la debilitat, i més si depenen de les administracions, d’esperar que la gent hi vagi sense fer cap gestió comercial. Cal fer una gestió de comunicació adreçada a la indústria i als empresaris del nostre país. S’ha de fer saber les possibilitats que tenen les empreses d’aconseguir èxits mitjançant la investigació en aquesta magnífica instal•lació científica.

dissabte, 26 de juny de 2010

L’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi a la Cambra de Comerç de Girona

El President de Mango, Isak Andic, serà el protagonista del Cicle de conferències dels 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona anomenat CENT: Compartim Experiències de Notables Talents.
La conferència titulada l’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi, tindrà lloc el proper dimecres 30 de juny a les 13h a la Cambra de Comerç de Girona. Apunteu-vos-hi!



Cal confirmar l'assistència al correu: cambra@cambragirona.org

dimarts, 22 de juny de 2010

Ajudar als emprenedors és tan fàcil com casar traus amb botons


Finalment va arribar la tan esperada i magnífica xerrada sobre emprenedoria de Xavier Verdaguer organitzada per l’entusiasta periodista Eduard Batlle . D’entre moltes coses interessants que va exposar, em quedo amb el titular que cal fomentar des del món educatiu la cultura de l’emprenedoria seguint la manera de fer, en aquest àmbit, del sistema educatiu americà. Segur que el sistema educatiu americà té moltes debilitats però pel que fa a l’educació en emprenedoria tot són fortaleses que hem d’importar. Val a dir que el TecnoCampus Mataró – Maresme organitza un Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació on hi col•labora Xavier Verdaguer.
Entenc que les administracions han de canviar radicalment perquè han de revolucionar la forma de donar suport a l’emprenedoria. Primer cal donar eines per superar la barrera de la por al fracàs. Hem de maximitzar el fet de casar “traus amb botons”, és a dir que hem de ser capaços de detectar els emprenedors i dotar-los d’un entorn que els faciliti el camí a l’èxit. Per emprendre, la idea és important, les aptituds i les actituds fonamentals, però l’entorn és vital.
Actualment, les administracions acompanyen l’emprenedor mitjançant l’assessorament d’un tècnic ben preparat acadèmicament però mancat d’experiència en el món empresarial. Sempre he pensat que quan un empresari debutant pensa una idea, la desenvolupa, l’escriu, fa números i elabora el Pla del negoci del seu projecte hauria d’estar acompanyat des dels inicis per un empresari que hagi fracassat i d’un empresari experimentat, possiblement jubilat, del sector del negoci que es vulgui desenvolupar. Segur que li aportarien contactes, experiències i eines que desenvoluparien més sòlidament el projecte emprès.
Ajudar als emprenedors és tant fàcil com casar traus amb botons. Un altra trau i botó per cordar i no menys important és aconseguir que l’emprenedor trobi un inversor. Tanmateix, el projecte a emprendre ha d’estar molt ben desenvolupat i reforçat amb un bon Pla de Comunicació. A les diferents sessions de networking a les quals he assistit, d’una banda no hi apareixen inversors i hi trobo emprenedors amb molt bones idees però amb massa romanticisme. La majoria no desenvolupa una xarxa comercial potent, i sovint es queden amb la idea i la plataforma tecnològica però la implantació comercial es desenvolupa de manera molt tímida, de vegades s’oblida que per perdurar, el negoci ha de facturar.
Si creiem amb el leitmotiv de la Cambra de Comerç de Girona amb motiu del seu Centenari: “darrere el teu benestar hi ha l’empresa”, cal assegurar el nostre benestar amb la creació de noves empreses i per aconseguir-ho necessitem que la cultura educativa i empresarial s’imbueixi del mateix entusiasme i empenta que posseeixen els emprenedors. No tenim por al fracàs.

dimarts, 15 de juny de 2010

Els Vins Denominació Origen Empordà un negoci amb futur

El conspicu crític de vins Robert Parker, que dirigeix la revista The wine advocate, fa uns mesos va publicar la llista Spain’s Top 100 Wine Values. En aquest rànquing es valora la relació qualitat - preu i apareixen els vins espanyols i catalans (que es venen a Estats Units per menys de 25 dòlars) amb més de 90 punts sobre 100.
Dels 114 vins que apareixen a la llista, 28 són catalans. La Denominació d’Origen catalana amb més presència és la DO Montsant, amb 10 vins seguida per la DOQ Priorat, amb 7; la DO Terra Alta, amb 5; la DO Cava, amb 4; la DO Empordà, amb 1; i la DO Costers del Segre, amb 1 vi.



Val a dir que el 25% dels 100 millors vins de l'estat segons Robert Parker són catalans. De la DO Empordà, cada vegada més valorada, va seleccionar un vi, concretament, el Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, 2005, del Celler Martí Fabra.
D’altra banda, el passat mes de maig vaig tenir l’oportunitat de visitar el Celler Martí Fabra gràcies a la Cambra de Comerç de Girona, doncs amb motiu de la celebració del seu Centenari té la voluntat de promocionar els productes autòctons.
L’entitat va escollir per concurs el vi negre del Centenari que se serveix en els actes protocol•laris de la Corporació. Un jurat, format per enòlegs, sommeliers i membres de la comissió del Centenari de la Cambra es van reunir a la D.O. Empordà per escollir per concurs, d’entre 18 vins candidats el vi de criança que ostenta el distintiu 1er Premi Vi del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona. El vi presentat pel Celler Marti Fabra de la Masia Carreras de Sant Climent Sescebes va ser el guanyador.




El dia de la presentació a la premsa, en Joan Fabra, que colze a colze amb el seu pare Martí lidera aquest Celler familiar, ens va explicar:

“El nostre Celler Martí Fabra està situat a la Masia Carreras, el primer document que fa referència a la compra d’una vinya data del 1305. Des de fa moltes generacions s’ha conreat la vinya i s’ha elaborat vi fins als nostres dies.
Enguany estem especialment satisfets perquè el nostre Masia Carreras negre 2006 ha estat seleccionat per a la celebració del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona.
Podríem arribar a establir certs paral•lelismes amb el nostre vi Masia Carreras i la Cambra de Comerç de Girona. El vi prové en un 80% de vinyes de Carinyena de més de 70 anys, algunes arribant a ser centenàries que ens donen una trajectòria i una saviesa acumulada al llarg dels temps, per altra banda té un 20% de Merlot de ceps joves de menys d’un decenni que aporten la innovació, el estar oberts al món, i al saber integrar el millor que ens poden aportar des de fora.
Crec que el nostre treball de futur s’ha de basar amb adquirir el millor de l’experiència i de l’esforç d’adaptació que han fet les generacions anteriors conjuntament amb l’encert de saber aprofitar les oportunitats que disposem avui d’intercanvi de coneixement i facilitat de comunicació amb tot el món”.



Us vull recomanar que us arribeu fins a Sant Climent Sescebes per visitar l’entranyable Celler Martí Fabra i tasteu aquest magnífic vi negre , doncs és excel•lent i us agradarà molt !

dissabte, 12 de juny de 2010

Les empreses innovadores no s’adapten als canvis, els generen


M’arriba informació d’un esdeveniment que es celebrarà el proper 21 de juny al Parc Científic i Tecnològic de la UdG a partir de les 20.00h del vespre. Després de més d’un any a Sant Francisco, l’Osonenc Xavier Verdaguer s’ha convertit en un emprenedor de referència a Silicon Valley i ens explicarà el seu projecte innovalley. Recordeu que a Silicon Valley hi ha empreses com: Cisco, Yahoo, Google, Facebook,...
La innovació, motor del creixement econòmic necessita concentració. Al món només hi ha una dotzena d’indrets que generin una innovació significativa. Aquestes poques regions han desenvolupat uns ecosistemes amb universitats punteres, empreses potents, mercats laborals flexibles i capital d’inversió capaç d’atendre a les demandes de la innovació comercial. Aquesta innovació comercial necessita de capital risc, és a dir, fons invertits amb empreses d’alta tecnologia que als Estats Units es concentra a Silicon Valley, les empreses de capital risc invoquen a: “ la regla dels vint minuts”. Només es consideren dignes d’inversió d’alt risc les empreses que es troben en un radi de vint minuts en cotxe de les oficines de capital risc. Per fer rutllar l’intercanvi econòmic resulta beneficiós la proximitat física entre les persones , ja que l’augment de la productivitat com a conseqüència de l’acumulació del treball dóna lloc a una geografia laboral nova i més especialitzada, les oportunitats de treball es classifiquen en una espècie de jerarquia nacional, per ciutat i ubicació.
Dilluns 21 de juny m’agradarà comentar-ho amb Xavier Verdaguer i que ens comenti: si a Girona veu possible desenvolupar una regió capaç de generar una innovació significativa.

dissabte, 22 de maig de 2010

Pioners: Steve Jobs

Steve Paul Jobs és el cap executiu de la companyia d’ordinadors Apple. És un capdavanter, que va davant obrint camí als altres a la recerca de noves eines d’utilitat per aconseguir progrés.
Us adjunto un vídeo on relata pas a pas les seves vivències i la història del seu èxit empresarial en un acte de graduació a Stanford University.



dimecres, 19 de maig de 2010

Camí de Ronda

La promoció de la nostra Costa Brava, mitjançant els camins de ronda com a excel•lents centres d’interès turístic ja fa temps que ha esdevingut un producte d’èxit, un lloc comú però ben valorat pels visitants forasters .
Ara m’han fet a mans una publicació anomenada “ Camins de Ronda. La Travessa de la Costa Brava”, editada per Triangle Postals. Aquesta guia pràctica és obra del fotògraf Jordi Puig i el geògraf Sergi Lara. Ens proposen recórrer íntegrament tota la Costa Brava a través dels antics camins de ronda, utilitzats durant segles per pescadors i contrabandistes.



Us vull recomanar aquesta guia de gran utilitat molt ben il•lustrada amb fotografies i plànols, i amb una complerta informació dels quilometres i temps de recorregut a peu de cada travessa. Hi trobem informació de 12 etapes de 255 quilometres amb les seves cales, platges, espais naturals i nuclis urbans, però vull insistir que us passegeu per aquests paisatges captivadors, camineu pels senders i observeu l’horitzó des dels penya-segats que voregen les roques i que s’aboquen al mar.
Fa uns dies vaig caminar per la ruta que va de Platja d’Aro a Palamós i em vaig trobar amb algun pas força descurat i amb més d’una cova tancada. Un cop passat els forts temporals d’hivern, ara cal que les administracions facin els deures i s’ocupin de realitzar una bona tasca de neteja i manteniment. Ja tenim la temporada turística a sobre i no podem badar. Hem de tenir les infraestructures turístiques més a punt que mai.



Mans a la feina que anem tard!

divendres, 14 de maig de 2010

L’èxit de decidir on viure

Ahir vaig anar a la inauguració del Centre d’Innovació i Emprenedoria de Figueres, una experiència d’innovació i emprenedoria transfronterera per afavorir la innovació, l’emprenedoria i la relació entre les empreses i professionals situats a banda i banda de la “frontera”. Aquest projecte neix de la suma d’esforços de moltes administracions, però el fet que es lideri des de la ciutat de Figueres no és fruit de l'atzar. S’aconsegueix per la credibilitat, l’esforç, l’audàcia i, sobretot, pel lideratge del seu alcalde, que té un nord, un projecte i sap com desenvolupar-lo. Em va agradar molt quan l’Alcalde, Santi Vila, va comentar que la ciutat tenia una comissió per pensar propostes de ciutat creativa. Va citar Richard Florida, l’intel·lectual americà referent i que gaudeix d’un gran prestigi arreu del món, sobretot quan es tracta de crear opinió del posicionament i de fer prosperar les ciutats. Fa dos anys vaig llegir el llibre de Florida, Les ciutats creatives, i em va deixar molt impressionat.



Decidir a quin lloc volem viure és molt important pel desenvolupament de les nostres vides. Tot i que la globalització ens ha facilitat molt les coses i ens ha posat el món molt més a l’abast, escollir el lloc on viure és fonamental, ja que afecta a tots els aspectes de la nostra vida: a qui coneixem, els “mercats afectius”, la feina, les xarxes socials i l’accés a les carreres professionals.
A les comarques gironines, un indret on hi ha lideratge, creativitat i innovació és Figueres. En són un exemple els indicadors de creixement econòmic ( població jove, activitat econòmica, creativitat, innovació, talent, ...). Al seu darrere es troba l’atracció de la força de la concentració: doncs les persones emprenedores, amb talent i creativitat tenen tendència a buscar grups de persones amb afinitats similars per a desenvolupar-se, amb el consegüent avantatge econòmic que es genera. Val a dir que la ubicació de l'indret on vivim és rellevant per aconseguir el triomf en l’economia global però també és fonamental per aconseguir l’èxit en la vida personal.

dimecres, 28 d’abril de 2010

図書

El millor efecte de qualsevol llibre és que inciti el lector a l’acció
Thomas Carlylle

Després de Sant Jordi us recomano els últims llibres que he llegit. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:



Autor

Títol

Editorial

Pilar Rahola

La màscara del rei Artur

La Magrana

Francesc Madrid

Sang a les Drassanes

Acontravent

Mercè Dedeu

La Tribu

Esade Alumni

Albert Espinosa

El món groc

Debolsillo

Haruki Murakami

Tòquio Blues

La butxaca

Haruki Murakami

El salze cec

La butxaca

Haruki Murakami

Kafka a la Platja

La butxaca

Haruki Murakami

El meu amor Sputnik

La butxaca

Haruki Murakami

After Dark

La butxaca

Haruki Murakami

De què parlo quan parlo de córrer

La butxaca

Jaume Collell

Pep Guardiola

La butxaca

Xavier Bosch

Se Sabrà tot

Proa