diumenge, 25 de juliol de 2010

Una massatge per l'estomac!

Al 2008 es va obrir al centre de Barcelona el Monvínic, un espai més que necessari i que confirma l’habilitat, tant catalana del seu creador Sergi Ferrer – Salat, de vincular un centre divulgador de referència internacional al voltant del vi. Va esdevenir finalista al Premi FAD d’interiorisme 2009. Fa uns dies vaig anar a sopar-hi amb un grup d’emprenedors convocats pel periodista Eduard Batlle.
Davant d’aquest magnífic centre gastronòmic i d’unes ampolles inspiradores, aquells bons companys estaven disposats a fruir de la vetllada amb la més honesta companyia.



Els Vins els va escollir el Sommelier Cèsar Cànovas:
Alella Vinícola Alella Marfil Blanc de Negres. Garnatxa, Catalunya
Kahurangi Nelson Moutere Riesling 2007, Nova Zelanda
Guttarolo Puglia Goia del Colle Primitivo 2005, Itàlia
Samos Coop. Samos Muscat de Samos Vin Doux, Grècia


El Menú fou elaborat per Sergi de Meià, premi nacional 2009 al cuiner jove, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia:
Albergínia fumada
Sopa de tomàquet
Presa de porc ral
Postres de fruita
Tanmateix l’àpat joiós, els vins quin plaer: primer tastar, després olorà, tancà els ulls, glopejà una mica de vi i, després d’una gran pausa, alçar els ulls al cel i comentar la jugada...quin massatge per l’estomac.

Us recomano que aneu al Monvínic doncs val molt la pena. Ara mateix entro a la web dels amics de Monvínic i em faig del club. Entre d’altres serveis inclou l’ús de la biblioteca, accés preferencial per als tastos i conferències, i assessorament integral en la creació de cellers particulars.
Estic molt content d’haver-hi anat, va ser una gran vetllada. Val a dir que: “Wall Street Journal” va publicar el 29 de juny una crítica del Monvínic titulada: “The Best Wine Bar in the World?”


Com deia Béranger: Primer brindarem per veure, després beurem per brindar.



dijous, 15 de juliol de 2010

Retallada d’energia emprenedora

Ser emprenedor a Catalunya és molt sacrificat i cal pagar molts peatges, peatges entesos en el sentit més ampli del terme. Per mi emprendre vol dir tenir una idea i ser capaç de posar-la en marxa, tanmateix insisteixo que una de les claus de l’èxit de la emprenedoria és l’impuls que aporta l’entorn al projecte emprès. Al 2009 es van crear a les comarques gironines 1.313 noves empreses malgrat els mals vents que bufen. Ahir, després de diverses reunions i visites suportant l’estuba a Barcelona vaig arribar a Girona cap a les 18h de la tarda decidit a asseure’m davant de l’ordinador per donar resposta i fer arribar documentació als compromisos adquirits a les visites de la jornada. Sorpresa majúscula al barri de la Devesa: el subministrament de llum estava tallat i conseqüentment Internet i d’altres eines indispensables per treballar no es podien utilitzar. Vam estar des de les 4 de la tarda a les 21.30h sense llum. Ara funcionem amb un generador com podeu veure a la foto. Girona no funciona!

No pot ser que els catalans no puguem decidir sobre temes vitals. Les nostres infraestructures són imprescindibles pel desenvolupament econòmic del país. Durant tota la vida, els catalans hem tingut infinites raons per rendir-nos i desistir de ser empresaris. Cal superar els impediments per assolir el que ens apassiona i l’objectiu que anhelem. La majoria de catalans pensa que la independència no és una utopia i la manifestació de dissabte ha obert els ulls a nombroses persones ...per cert dissabte vaig estar al Passeig de Gracia a Barcelona i tots cridàvem inde- independència!

dissabte, 3 de juliol de 2010

Intercanvi d’Experiències i Emprenedoria al Fòrum Impulsa

Vaig aprofitar l’oportunitat de gaudir de diferents experiències innovadores gràcies al Fòrum Impulsa, que pretén esdevenir un referent internacional i un catalitzador d’inquietuds dels joves amb iniciatives emprenedores. L’Auditori es va entusiasmar amb l’experiència de Pau Garcia – Milà, fundador amb 17 anys d’EyeOS, empresa que ha desenvolupat un sistema operatiu que permet produir, guardar i accedir als nostres arxius i aplicacions des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. ”Teníem una idea però vam començar sense diners i amb un desconeixement del que era una empresa”. Observeu la foto de la presentació de Pau Garcia – Milà.

Va insistir en que en l’entorn mental de la gent d’aquí encara hi ha massa por al fracàs. Considera que el més dolent és el tarannà del sentiment que es tradueix amb l’expressió “et vaig avisar que no funcionaria”.
En Pau ens va confessar que el seu fracàs més gran ha estat elaborar una pàgina web on l’usuari només hi podia deixar missatges. No hi van saber trobar la utilitat i, per més inri, van rebre una trucada d’una empresa que estaven al cas de l’eina que havien desenvolupat i els demanaven col•laboració per a crear una plataforma on l’usuari podia escriure 140 caràcters. En Pau va desestimar la “joint venture” per dedicar-se al seu projecte. Al cap d’uns mesos van veure pel diari que aquella empresa anomenada Twitter pujava com l’escuma. El seu consell final als emprenedors és que es concentrin només amb l’essència del seu projecte a emprendre i amb l’orella amatent al que passa al seu entorn.
D’altra banda, Alfons Cornellà va definir que hi ha dos tipus de joves emprenedors. Els joves que tenen un gran talent ( aquests ja aconsegueixen tot sols a generar talent per la societat) i els joves que tenen talent i necessiten que la societat els creï ecosistemes perquè desenvolupin el talent per donar valor a la societat. Avui en dia els joves multipliquen les possibilitats de les seves iniciatives gràcies a les seves habilitats amb l’ús de les Tecnologies.
Val a dir que cada persona ha de desenvolupar el seu talent, hem de tenir present que per emprendre un projecte d’èxit la contribució del talent no és definitiu, tanmateix, la practica del treball dur i constant amb una bona dosi de creativitat supera el talent. A la foto l'emprenedora cultural Sílvia Pérez.

divendres, 2 de juliol de 2010

Tour d’aprenentatge de Ciència al Sincrotró



Ahir al mati vaig tenir la sort de realitzar una magnífica visita al Sincrotró Alba de Sant Cugat. La visita la va guiar el Doctor Ramon Pascual, qui després de donar-nos una amable benvinguda, ens va etzibar: “ Qui hagi d’estudiar estructures petites trobarà en la llum del sincrotró una eina que no té competidor”. És la instal•lació científica més important de l’estat espanyol. L’edifici té forma de cargol, ocupa 18.500 metres quadrats, i hi treballen 140 persones procedents de 16 països. Serà plenament actiu a partir del 2011 i permetrà dur a terme investigacions en camps tan diversos com les ciències de la vida, la química, la física i la ciència dels materials. Es preveu que cada any doni servei a 1000 investigadors i empreses de tecnologia punta i contribueixi a elevar la competitivitat científica industrial del sud-est d’Europa.


És una eina d’una gran utilitat pel desenvolupament empresarial i la recerca. Però massa sovint aquestes infraestructures tenen la debilitat, i més si depenen de les administracions, d’esperar que la gent hi vagi sense fer cap gestió comercial. Cal fer una gestió de comunicació adreçada a la indústria i als empresaris del nostre país. S’ha de fer saber les possibilitats que tenen les empreses d’aconseguir èxits mitjançant la investigació en aquesta magnífica instal•lació científica.