dissabte, 26 de juny del 2010

L’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi a la Cambra de Comerç de Girona

El President de Mango, Isak Andic, serà el protagonista del Cicle de conferències dels 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona anomenat CENT: Compartim Experiències de Notables Talents.
La conferència titulada l’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi, tindrà lloc el proper dimecres 30 de juny a les 13h a la Cambra de Comerç de Girona. Apunteu-vos-hi!



Cal confirmar l'assistència al correu: cambra@cambragirona.org

dimarts, 22 de juny del 2010

Ajudar als emprenedors és tan fàcil com casar traus amb botons


Finalment va arribar la tan esperada i magnífica xerrada sobre emprenedoria de Xavier Verdaguer organitzada per l’entusiasta periodista Eduard Batlle . D’entre moltes coses interessants que va exposar, em quedo amb el titular que cal fomentar des del món educatiu la cultura de l’emprenedoria seguint la manera de fer, en aquest àmbit, del sistema educatiu americà. Segur que el sistema educatiu americà té moltes debilitats però pel que fa a l’educació en emprenedoria tot són fortaleses que hem d’importar. Val a dir que el TecnoCampus Mataró – Maresme organitza un Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació on hi col•labora Xavier Verdaguer.
Entenc que les administracions han de canviar radicalment perquè han de revolucionar la forma de donar suport a l’emprenedoria. Primer cal donar eines per superar la barrera de la por al fracàs. Hem de maximitzar el fet de casar “traus amb botons”, és a dir que hem de ser capaços de detectar els emprenedors i dotar-los d’un entorn que els faciliti el camí a l’èxit. Per emprendre, la idea és important, les aptituds i les actituds fonamentals, però l’entorn és vital.
Actualment, les administracions acompanyen l’emprenedor mitjançant l’assessorament d’un tècnic ben preparat acadèmicament però mancat d’experiència en el món empresarial. Sempre he pensat que quan un empresari debutant pensa una idea, la desenvolupa, l’escriu, fa números i elabora el Pla del negoci del seu projecte hauria d’estar acompanyat des dels inicis per un empresari que hagi fracassat i d’un empresari experimentat, possiblement jubilat, del sector del negoci que es vulgui desenvolupar. Segur que li aportarien contactes, experiències i eines que desenvoluparien més sòlidament el projecte emprès.
Ajudar als emprenedors és tant fàcil com casar traus amb botons. Un altra trau i botó per cordar i no menys important és aconseguir que l’emprenedor trobi un inversor. Tanmateix, el projecte a emprendre ha d’estar molt ben desenvolupat i reforçat amb un bon Pla de Comunicació. A les diferents sessions de networking a les quals he assistit, d’una banda no hi apareixen inversors i hi trobo emprenedors amb molt bones idees però amb massa romanticisme. La majoria no desenvolupa una xarxa comercial potent, i sovint es queden amb la idea i la plataforma tecnològica però la implantació comercial es desenvolupa de manera molt tímida, de vegades s’oblida que per perdurar, el negoci ha de facturar.
Si creiem amb el leitmotiv de la Cambra de Comerç de Girona amb motiu del seu Centenari: “darrere el teu benestar hi ha l’empresa”, cal assegurar el nostre benestar amb la creació de noves empreses i per aconseguir-ho necessitem que la cultura educativa i empresarial s’imbueixi del mateix entusiasme i empenta que posseeixen els emprenedors. No tenim por al fracàs.

dimarts, 15 de juny del 2010

Els Vins Denominació Origen Empordà un negoci amb futur

El conspicu crític de vins Robert Parker, que dirigeix la revista The wine advocate, fa uns mesos va publicar la llista Spain’s Top 100 Wine Values. En aquest rànquing es valora la relació qualitat - preu i apareixen els vins espanyols i catalans (que es venen a Estats Units per menys de 25 dòlars) amb més de 90 punts sobre 100.
Dels 114 vins que apareixen a la llista, 28 són catalans. La Denominació d’Origen catalana amb més presència és la DO Montsant, amb 10 vins seguida per la DOQ Priorat, amb 7; la DO Terra Alta, amb 5; la DO Cava, amb 4; la DO Empordà, amb 1; i la DO Costers del Segre, amb 1 vi.



Val a dir que el 25% dels 100 millors vins de l'estat segons Robert Parker són catalans. De la DO Empordà, cada vegada més valorada, va seleccionar un vi, concretament, el Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, 2005, del Celler Martí Fabra.
D’altra banda, el passat mes de maig vaig tenir l’oportunitat de visitar el Celler Martí Fabra gràcies a la Cambra de Comerç de Girona, doncs amb motiu de la celebració del seu Centenari té la voluntat de promocionar els productes autòctons.
L’entitat va escollir per concurs el vi negre del Centenari que se serveix en els actes protocol•laris de la Corporació. Un jurat, format per enòlegs, sommeliers i membres de la comissió del Centenari de la Cambra es van reunir a la D.O. Empordà per escollir per concurs, d’entre 18 vins candidats el vi de criança que ostenta el distintiu 1er Premi Vi del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona. El vi presentat pel Celler Marti Fabra de la Masia Carreras de Sant Climent Sescebes va ser el guanyador.




El dia de la presentació a la premsa, en Joan Fabra, que colze a colze amb el seu pare Martí lidera aquest Celler familiar, ens va explicar:

“El nostre Celler Martí Fabra està situat a la Masia Carreras, el primer document que fa referència a la compra d’una vinya data del 1305. Des de fa moltes generacions s’ha conreat la vinya i s’ha elaborat vi fins als nostres dies.
Enguany estem especialment satisfets perquè el nostre Masia Carreras negre 2006 ha estat seleccionat per a la celebració del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona.
Podríem arribar a establir certs paral•lelismes amb el nostre vi Masia Carreras i la Cambra de Comerç de Girona. El vi prové en un 80% de vinyes de Carinyena de més de 70 anys, algunes arribant a ser centenàries que ens donen una trajectòria i una saviesa acumulada al llarg dels temps, per altra banda té un 20% de Merlot de ceps joves de menys d’un decenni que aporten la innovació, el estar oberts al món, i al saber integrar el millor que ens poden aportar des de fora.
Crec que el nostre treball de futur s’ha de basar amb adquirir el millor de l’experiència i de l’esforç d’adaptació que han fet les generacions anteriors conjuntament amb l’encert de saber aprofitar les oportunitats que disposem avui d’intercanvi de coneixement i facilitat de comunicació amb tot el món”.



Us vull recomanar que us arribeu fins a Sant Climent Sescebes per visitar l’entranyable Celler Martí Fabra i tasteu aquest magnífic vi negre , doncs és excel•lent i us agradarà molt !

dissabte, 12 de juny del 2010

Les empreses innovadores no s’adapten als canvis, els generen


M’arriba informació d’un esdeveniment que es celebrarà el proper 21 de juny al Parc Científic i Tecnològic de la UdG a partir de les 20.00h del vespre. Després de més d’un any a Sant Francisco, l’Osonenc Xavier Verdaguer s’ha convertit en un emprenedor de referència a Silicon Valley i ens explicarà el seu projecte innovalley. Recordeu que a Silicon Valley hi ha empreses com: Cisco, Yahoo, Google, Facebook,...
La innovació, motor del creixement econòmic necessita concentració. Al món només hi ha una dotzena d’indrets que generin una innovació significativa. Aquestes poques regions han desenvolupat uns ecosistemes amb universitats punteres, empreses potents, mercats laborals flexibles i capital d’inversió capaç d’atendre a les demandes de la innovació comercial. Aquesta innovació comercial necessita de capital risc, és a dir, fons invertits amb empreses d’alta tecnologia que als Estats Units es concentra a Silicon Valley, les empreses de capital risc invoquen a: “ la regla dels vint minuts”. Només es consideren dignes d’inversió d’alt risc les empreses que es troben en un radi de vint minuts en cotxe de les oficines de capital risc. Per fer rutllar l’intercanvi econòmic resulta beneficiós la proximitat física entre les persones , ja que l’augment de la productivitat com a conseqüència de l’acumulació del treball dóna lloc a una geografia laboral nova i més especialitzada, les oportunitats de treball es classifiquen en una espècie de jerarquia nacional, per ciutat i ubicació.
Dilluns 21 de juny m’agradarà comentar-ho amb Xavier Verdaguer i que ens comenti: si a Girona veu possible desenvolupar una regió capaç de generar una innovació significativa.