House of Catalunya II: la resposta

El passat 1 de setembre del 2009 després d’arribar de vacances de Malta escrivia un post en aquest bloc titulat House of Catalunya: “Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la historia d’aquesta House of Catalunya. Quant tingui resposta ja us ho faré saber.”

Avui en dia els més de 1300 milions d’usuaris d’Internet al món fem possible que ens comuniquem i intercanviem opinions i coneixements a totes hores amb persones d’arreu i de diferents llengües maternes.

La presència catalana a Internet és excel•lent doncs té un gran dinamisme, disposem d’un domini propi: .cat i des del meu punt de vista sobretot el nostre gran actiu és el fet que la llengua catalana és una de les 40 llengües reconegudes per Google. Doncs gràcies a la possibilitat de disposar d’eines de traducció una persona de Malta pot llegir aquest bloc en català entendre’l i, a més fer-hi aportacions.

Vet aquí la resposta que ens permet tenir més coneixement de la nostra història, en aquest cas sobre la House of Catalunya. Ens l’ha fet arribar el professor i Arquitecte de la Universitat de Malta Denis de Lucca.

The so-called House of Catalunya in Marsamxetto Road, Valletta originally consisted of three fine Baroque houses built in 1692-1694 at the expense of the Langue of Aragon to house the Knights of the Priory of Catalunya. Part of the land on which the new priory was built had been acquired as far back as 20 September 1569 by the Knights Antiguo de Cabrera and Martino de Lawrie acting on behalf and in representation of the Langue of Aragon, this for the purpose of building their grand auberge which, on completion, only occupied part of this acquired land. The rest of the land to accommodate the new Priory of Catalunya was purchased in 1692 during the grand mastership of the Frenchman Adrien de Wignacourt. When completed, the three houses of the Priory of Catalunya were separated from the 16th century Auberge of Aragon by a narrow lane. (Prof. Denis De Lucca).

Val a dir que actualment és la seu del Ministeri de Justícia del govern de Malta.

A l'agost toca Fira d'Antiguitats de Vic

Ara fa 367 dies, en aquest bloc us explicava: que des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a visitar la Fira d’Antiguitats de Vic (FAV).









El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis, empresa dirigida per Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i un dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics.

Alguns experts firals parlen de recuperar l’essència de les fires i el seu objectiu nuclear per sobre dels objectius relacionats amb l’impacte induït: prioritzar el progrés de sectors empresarials, el desenvolupament territorial i dels sectors artesans per les fires mercat. El FAV no necessita recuperar l’essència firal doncs forma part del seu ADN.

El model FAV exemplifica un canvi de perspectiva: de la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta de generació de solucions adaptades per facilitar el intercanvi comercial més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. Les fires són una eina comercial eficaç i rendible per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial - empresarial . Val a dir que les fires en les que el visitant pot adquirir productes, és a dir de consum, més importants són les activitats d’animació, els serveis de restauració, i de lleure. En aquesta edició, al FAV s’hi pot contemplar una exposició realitzada pel Museu del Modernisme Català. Únic museu dedicat exclusivament al Modernisme Català.

Les Institucions públiques tan sols han d’apostar amb bravura pels esdeveniments firals en que l’efecte econòmic induït de les fires només és sòlid i permanent a llarg termini i, si aquestes responen als avantatges competitius de la realitat empresarial de l’entorn i permeten als sectors industrials i a les empreses assistents assolir els seus objectius.