dissabte, 20 d’agost de 2011

A partir d'avui dissabte 20 d'agost de 2011 podeu seguir el meu blog www.dacoiniciatives.com

diumenge, 31 de juliol de 2011

De la Fira al Club del Negoci

 
Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

Les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. La conjuntura econòmica i la globalització ens exigeixen repensar si tenim adaptat el seu model de negoci a les exigències actuals.

La conjuntura actual i la globalització permeten revolucionar la creació i la transformació dels models de negoci.

No entenc  per què no hi ha una estratègia d’impuls públic  de l’I+D+i  que permeti renovar aquest sector, sobretot tenint en compte que sembla que en aquest país haurem d’acabar vivint dels serveis. Em ve de gust plantejar que ens esforcem a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social.  Que morin les fires i que neixin els clubs del negocis!

El nou concepte ens porta a nous clients. Els responsables de les Institucions Firals han d’assumir que paraules com creativitat, reestructuració o correcció han de ser quotidianes. Fins i tot allò que funciona correctament s’ha de valorar en perspectiva i sentit comú, i anar-ho reestructurant. L’actitud demolidora de no liderar ni dirigir, de no passar de ser simples reproductors del “sempre ho hem fet així” no té cap futur. Cal canviar la pell i esdevenir emprenedors.

Cal abandonar la idea de vendre i ocupar metres quadrats. S’ha d’aportar valor afegit, inventant nous salons i buscar la satisfacció de visitants i expositors combinant l’antic (el caliu humà)  amb el modern (Internet i les noves oportunitats de guany). Hem d’oferir un compendi d’impactes de negocis, factors socials i emocionals.

Les manifestacions firals patronejades per institucions públiques han de tenir molt clar que l’estructura no s’aguanta si no hi ha les tres potes: club de negoci (expositors i visitants), promoció de la ciutat (atracció turística que identifica el municipi amb l’esdeveniment) i autofinançament ( el cost de les fires s’ha de repercutir als patrocinadors, expositors i visitants).

La  fira és el punt de trobada entre l'oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no ha d'acabar en l'esdeveniment en si mateix.

Hem de generar conceptes en constant evolució i no responent a una única visió del passat. Les administracions han de ser valentes i no amagar la gran mentida sota la catifa.

¿Reconeixem que potser de vegades s’exagera la capacitat real d’atracció i interès que té una fira? Es una qüestió de moda, potser? De temor? Realment, aporta altres tipus de beneficis i impactes? De quina naturalesa? A quin termini? Amb quin cost?

Sovint la creació del producte no té continuïtat en la venda posterior. Cal donar prioritat a la política de promoció enfront  de la tendència a vendre “fum”, productes a mig fer, indefinits, equívocs. No podem crear falses expectatives als visitants.


D’altra banda no hem de caure en la miopia dels que prediquen que les fires no són d'utilitat. Hi ha un munt d'exemples d'empreses catalanes que els hi és un guany assistir a les fires internacionals, com la fira CeBIT, de Hannover. El nom CeBIT significa Centre per la Tecnologia de la Informació i l'Oficina (Centrum der Büro-und Informationstechnik). El CeBIT és una fira de tecnologies de la informació. El seu leitmotiv és: Uneix-te a la visió. Un empresari m'explicava que la fira va ser clau per la seva internacionalització. CeBIT, per ells, és un excel·lent model de negoci, que els ajuda a reforçar ñes vendes i les pròpies innovacions en comunicació.


En definitiva, necessitem una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i  en el sector firal que ha de permetre la seva transformació en Clubs dels Negocis.

 

dimarts, 19 de juliol de 2011

TED x Girona, 9 hores viscudes amb emoció

Afegeix la llegenda

Vaig viure la meva primera experiència TED. Per primera vegada es va celebrar a Girona el TEDxGirona. El TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a idees innovadores que busquen difusió. El TED es va originar fa uns vint-i-cinc anys a Long Beach (Califòrnia), on encara ara s’hi convoquen els líders i emprenedors que remenen les cireres. Les xerrades tenen una durada d’uns quinze minuts i després s’exposen a www.ted.com.
Em va fer molta il•lusió escoltar i fer-la petar sobretot amb Franc Ponti i amb Jil Van Eyle, ja que fa temps vaig llegir els seus llibres: “Si funciona, cámbialo” i “Teaming”, respectivament. Tota la resta de ponents també ens van aportar bones idees i motius per rumiar. Hugo Pardo (www.digitalissimo.com), Xesco Espar (Coach), Sònia Fernández (Física), Enric Ruiz-Geli (arquitecte figuerenc de la Fundació Bulli), Núria Soler (Alter Ego), Nina (Contrologia), Jordi Roca (Pastisser Can Roca) i Antonella Broglia (Infonomia). Em va fer gràcia descobrir que la Núria Soler era la mare del futbolista Cesc Fàbregas.
Sense gaire temps per pair totes les emocions que ens van transmetre, vull compartir uns apunts de la sopa d’idees que ens van obsequiar:
-Hem de buscar temps per pensar; Si vull pescar peixos grossos haig de baixar a les profunditats de l’ interioritat del meu ésser.
-El món és una xarxa i haig de connectar i viatjar per conèixer altres móns:Open innovation. Hem de construir un entorn de passió i substituir competició per col•laboració.
-El talent escull a on viure, és un nòmada del coneixement, és la verdadera llibertat. Smartspot: hem d’estar en un indret que potenciï la intel•ligència, amb ganes d’aprendre i buscant sempre un nou error per trobar la solució.
-L’usuari és qui s’adapta a la nostra idea. Però no són els pintors sinó els espectadors els qui completen l’obra d’art.
-Emprendre és guanyar llibertat. Hem de crear negocis Funky, és a dir, divertits.
-Quan l’objectiu que volem assolir és molt gran hem de treballar en equip. Hem d’aconseguir que onze jugadors semblin dotze.
-El cos i la veu són indestriables, únics i irrepetibles. Cal un entrenament diari de la veu per esdevenir un atleta de la comunicació.
Aquest TEDx Girona ens ha inspirat a emprendre amb creativitat, valors, coneixement i emoció.

dimarts, 21 de juny de 2011

Revolució i Evolució la diferència és la "R"


Vaig tenir el privilegi d’apropar-me al cicle de conferències per commemorar els 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. El protagonista amb una personalitat i lucidesa excepcionals: Federico Mayor Zaragoza. Va néixer al Barcelona el 1934 i va estudiar farmàcia a la Universidad Complutense de Madrid. Val la pena que repasseu breument la seva trajectòria a
El seu doble vessant d’home de lletres i de ciències es fa palesa en els nombrosos llibres que ha publicat. No només obres científiques, sinó també llibres d’assaig i fins i tot poemaris.
Em va agradar quan va explicar que els científics tenen molt coneixement però no saben com aplicar-lo. Creu que els empresaris són els que s’avenen al risc d’aplicar els coneixements científics i, per això, cal que científics i empresaris treballin molt estretament. Va defensar a les empreses com a la millor eina per aconseguir el benestar per la societat. També va insistir que hi ha empresaris bons que la societat ha d’ajudar i impulsar i empresaris dolents (especuladors i en els darrers temps alguns banquers) que la societat no els ha d’ajudar sinó penalitzar.
Mayor Zaragoza és un home que vol canviar el món, que vol reduir els conflictes i eradicar la pobresa, però sempre amb un mètode i amb una estratègia.
I per finalitzar la conferència, ens va il•lustrar amb la següent anècdota: [quan era rector de la Universitat de Granada, vaig escriure a la pissarra, en una de les classes de Bioquímica que procurava donar de tant en tant, una paraula que va produir perplexitat i un prolongat murmuri entre els estudiants: "REVOLUCIÓ". Després, poc a poc, vaig esborrar la "R" i els vaig dir: "EVOLUCIÓ" és la solució, és la que la naturalesa ve practicant sàviament des de l'origen dels temps. Però no oblidem que, quan per inèrcia vivim aferrats al passat, la "revolució" és inevitable. I amb el guix vaig afegir de nou la "R".
Per això, els vaig dir abans de començar a parlar del metabolisme hepàtic, "imitin a la natura en la seva conducta: conservin el que creguin que cal conservar i canviïn el que pensin que cal canviar. L'esdevenir està per fer ( no m'he cansat de repetir), i el futur ha d'inventar-se en gran mesura. Siguin lliures i responsables. La diferència entre REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ és la "R" de responsabilitat.
Els sistemes en què els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres poden mantenir-se per la por i la publicitat enganyosa. S'estén la seva durada temporal ... però, de sobte, s'enfonsen. Siguem responsables. Evolucionem a temps. No ens deixem entretenir més per un immens aparell mediàtic que ens obnubila ].


Cal que seguim l’estela de Mayor Zaragoza i tal com ens esperona exercim les "R" de responsabilitat!

dissabte, 28 de maig de 2011

Un model lliure i obert d’intercanvi del coneixement

Gràcies a una conferència a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) he conegut un nou corrent de pensament, anomenat Sharisme, que és per a mi una novetat.
El Sharisme és un concepte de canvi, de portar la societat cap a nous models de convivència i intercanvi del coneixement, tant en el vessant públic com empresarial; un model basat en la capacitat de les persones per compartir de forma lliure, més enllà dels interessos econòmics que planen sobre les idees i que eviten la seva propagació, evolució, i retorn a la societat amb valor afegit.
El creador del corrent de pensament anomenada Sharisme és l’empresari xinès Isaac Mao, que defensa una societat centrada amb la creativitat i la cooperació. Segons Mao, la societat seria més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i apostar per la col•laboració i la suma d’esforços. Proposa “un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que transformarà la nostra societat en un cervell social superintel•ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari”.
Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir per a un ús i benefici exclusius.
El Sharisme promou l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Twitter o el Facebook.

Us adjunto un vídeo de la presentació d’Isaac Mao

dissabte, 16 d’abril de 2011

Una recomanació literària per divertir-se i instruir-se

L’últim mes he tingut la sort de conèixer i assistir al tour de presentacions que ha fet per les comarques gironines el brillant economista Germà Bel (nascut a Les Cases d'Alcanar, l’any 1963) del seu llibre de http://www.edicionslacampana.cat/

Fa temps que la seva activitat està centrada en la investigació sobre economia i política de les infraestructures i el transport, reforma del sector públic, especialment en matèria de privatització de l’empresa pública, regulació i competència en els mercats i reforma dels serveis locals i les infraestructures.

Ha publicat “Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid”. El llibre és de rabiosa actualitat enmig de les tensions originades per la crisi econòmica i les tensions per la manca de resolució a la plurinacionalitat de l'Estat.

Germà Bel és un estudiós especialista en infraestructures i també una de les veus més preclares a l'hora de denunciar l'espoli fiscal i els dèficits que pateix Catalunya, tant pel que fa la seva quantitat i qualitat com en aspectes relacionats amb la gestió.

El llibre parla del model d'inversions que porta a terme l'Estat, les quals no es caracteritzen per estar concebudes en termes de rendibilitat socioeconòmica, sinó clarament des de l'òptica de la construcció nacional espanyola. Diu que la lògica de la inversió espanyola és perversa i no genera el retorn que hom hauria d'esperar-ne perquè les decisions es prenen no en funció de l'interès econòmic, sinó de la voluntat nacionalista espanyolista.

Germà Bel a Olot
A més, transcriu uns passatges històrics que il•luminen l'assumpte: ”Es preciso, pues, que nos acostumbremos a entender a toda unidad nacional, no como una coexistencia interna, sino como un sistema dinámico. Tan esencial es para su mantenimiento la fuerza central como la fuerza de dispersión [ … ] la energía unificadora, central, de totalización – llámese como quiera- necesita, para no debilitarse, de la fuerza centrífuga, de la dispersión, del impulso centrífugo pervivente en los grupos. Sin este estimulante, la cohesión se atrofia, la unidad nacional se disuelve, las partes se despegan, flotan aisladas y tienen que volver a vivir cada una como un todo independiente”. (José Ortega y Gasset, España invertebrada, 1921)

L’entusiasta Germà Bel és un orador brillant, amb un gran poder de convocatòria, i gràcies a la seva curiositat, a Catalunya tenim un estudi acadèmic fiable i irrebatible que ens obre els ulls i ens mostra com s’han forçat el disseny de les infraestructures a l’estat espanyol.

És el meu llibre d’aquest Sant Jordi!

dimecres, 6 d’abril de 2011

La transformació d’una fira


Article publicat: Va de Fires. Butlletí informatiu de les Fires de Catalunya. Número 56, març 2011


Les Fires tenen tres alternatives: créixer, mantenir-se o diluir-se. Quin camí ha pres la teva?


La trajectòria de les fires és canviant. Una fira que ha crescut durant uns anys, de sobte, s’estanca. Una fira que ha ajudat a crear una Marca Ciutat, deixa de ser l’actiu principal de la marca. Una fira que generava riuades de visitants i expositors interessats en participar-hi, comença a exigir molts esforços per empènyer l’activitat i costa Déu i ajuda seduir expositors i visitants.

La nostra experiència davant els canvis de trajectòria, aconsella primer fer una bona diagnosi de la situació. Una diagnosi en que participin els gestors firals, que disposen de la informació i del coneixement per prendre les decisions de canvi. El canvi el presentem en un Pla d’Acció que és l’instrument que defineix els objectius i guia el model firal que cal executar durant els propers anys i, a més, amb la capacitat de produir el nou model de fira.

L’Ajuntament de Sant Cugat ens va encarregar un nou plantejament de la Mostra Sant Cugat Actiu, esdeveniment que es celebrava amb una carpa a l’exterior de la ciutat amb més de 200 expositors. Val a dir que liderarem un procés de participació per conèixer les fortaleses de la Mostra. Aquests processos de reflexió sempre és recomanable de fer-los quan les fires gaudeixen d’una bona salut.

La Mostra Sant Cugat Actiu celebrarà aquest any la seva XI edició. En aquests anys, la ciutat s’ha consolidat. I la Fira ha estat al costat de la consolidació de la ciutat. Hem plantejat l’orientació que ha de tenir la Mostra Sant Cugat Actiu per al futur. L’objectiu principal és donar a conèixer Sant Cugat i promocionar el Comerç, la indústria i els serveis.

La línia estratègica futura de la Fira potencia la Marca Sant Cugat del Vallès i el model Sant Cugat Actiu exemplifica un canvi de perspectiva: de la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta d’impulsar la generació de solucions adaptades per facilitar l’intercanvi comercial, més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. Les fires són una eina comercial eficaç i rendible per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial i empresarial. Les Institucions públiques tan sols han d’apostar amb valentia pels esdeveniments firals en què l’efecte econòmic de les fires és sòlid, responen als avantatges competitius de la realitat empresarial de l’entorn i, finalment, permeten als sectors industrials i a les empreses assistents assolir els seus objectius.

Les fires són una bona eina de promoció de les ciutats, però cal que la temàtica tingui l’ADN dels productes o dels sectors empresarials senyera de la població que celebra el certamen i que el leitmotiv de crida sigui realment coherent amb el contingut i la posada en escena. És a dir, les fires són útils si tenen la llavor de diferenciació de la marca de cada ciutat que les acull.

El focus del treball planteja un nou format que acosta al visitant als qui defensen la Marca Sant Cugat i es potencia la diversitat multifuncional. Els diferents sectors troben la seva funció a la fira i facilita que les grans empreses se sumin a la Mostra. Acostem la fira als sectors comercials i als centres d’interès turístic de la ciutat perquè siguin el principals beneficiats de l’efecte econòmic induït que produeixen les manifestacions firals.

Produïm fires que creen emocions i hem pensat un leitmotiv de la Mostra inspirat en el concepte literari de la sinestèsia, en que es barregen les diferents percepcions dels sentits. Els dies 6, 7 i 8 de maig t’esperem a la Mostra Sant Cugat Actiu. Activa el sisè sentit: tocaràs el so, assaboriràs les olors i veuràs les emocions. Les Fires tenen tres alternatives: créixer, mantenir-se o diluir-se. Quin camí ha pres la teva?

David Coromina i Juncà director http://www.dacoiniciatives.com/

dimarts, 22 de febrer de 2011

Ambiciós Pla de Màrqueting de la Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei

La Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei (BOTMOL) ha impulsat una investigació dirigida per Angerri Consultors del comportament de consum en l’àrea d’influència de Molins de Rei. Una iniciativa per conèixer l’opinió dels residents, respecte la qualitat i la diversitat de l’oferta de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu de disposar d’una informació rellevant per a la renovació del pla de dinamització comercial. Val a dir que aquesta investigació ha merescut el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei.
L’objectiu de l’estudi era obtenir informació per conèixer, amb el major detall, les opinions dels residents en l’àrea d’influència de Molins de Rei. 

Jaume Angerri presentant l'estudi de comportament d'hàbits de consum
El qüestionari ha inclòs els aspectes següents:

- El grau de satisfacció amb el comerç i els serveis de Molins de Rei.

- Els elements de millora que suggereixen els residents en l’àrea d’influència.

- Què troben a faltar; què busquen en altres àrees.

- Valoració de l’enllumenat, de la seguretat, de la neteja, de la senyalització, de l’accessibilitat, de les places d’aparcament, del transport públic, entre altres.

- Valoració de les campanyes que es porten a terme: coneixement, interès, utilitat, participació.

Un cop executada la mostra de 650 enquestes telefòniques vàlides l’equip directiu de la Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei (BOTMOL) ha plantejat a l'empresa http://www.dacoiniciatives.com/  la necessitat de fer una revisió estratègica del Pla de dinamització de Molins de Rei.

La planificació estratègica tenia quatre interrogants a resoldre:

1. Qui som? Calia tenir clara la missió de Botmol.

2. On ens trobem? Botmol fa més de trenta anys que treballa al servei dels comerciants de Molins de Rei.

3. A on volem arribar? Calia definir quins són els objectius.

4. Com hi arribarem? Hem dissenyat unes estratègies que ens porten a aconseguir els objectius marcats.

David Coromina exposant el Pla de Màrqueting
Un cop avaluades les manifestacions de les necessitats que es desprenen de les enquestes a clients i a comerciants s’ha elaborat un Pla de Màrqueting per satisfer les necessitats dels consumidors amb el seu producte, servei o idea. La satisfacció de les necessitats és l’element motivador que facilita el procés d’intercanvi econòmic. Els comerciants de Molins de Rei ja disposen d’un Pla de Màrqueting que satisfà les necessitats dels seus clients!

dilluns, 31 de gener de 2011

Les TIC i el món laboral

Des de fa uns anys hi ha la convicció que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen la centralitat del nostre univers empresarial, lúdic i vital. El cert és que la història a grans trets es repeteix tanmateix des de la Revolució Industrial les empreses que han aconseguit innovacions tecnològiques han generat canvis. Evidentment canvis econòmics, però també canvis sociològics i per tant de les noves formes de treball.
En aquests moments d’incertesa crec que les Noves Tecnologies ens obren noves formes de relacionar-nos i ens doten d’un alè d’oportunitats de desenvolupar i trobar nous jaciments de treball.
Taula d'elaboració pròpia mitjançant http://www.internetworldstats.com/stats4.htm
D’altra banda les xarxes socials i professionals són un bon mitjà per fer networking i guanyar nous contactes per trobar noves feines o potenciar el propi negoci. El networking professional ha de ser una filosofia de vida per  tal que sigui efectiu, cal conèixer gent però sobretot mantenir els contactes i ampliar la xarxa de forma estratègica. Cal ser conscient de la utilitat de les nombroses xarxes socials i la diferència entre xarxes socials, com facebook o myspace, i professionals, com Linkedin, que funciona com una mena de currículum virtual o Xing. En aquest sentit, hi ha xarxes com Linkedin són mol útils per “cercar talent i candidats per feines”.
Aquestes xarxes social asseguren la credibilitat de les dades que es publiquen a Internet, i utilitzar el Networking de xarxes socials consolidades disminueix el risc del mal ús d’aquestes dades i les possibilitats que tenen les empreses de potenciar el seu negoci amb una presència a la xarxa.
Taula d'elaboració pròpia mitjançant http://cuantovalemiweb.com/

En el cas concret de la nova economia, hi ha una primera etapa de maduració dels subsectors infraestructurals, és a dir de la indústria TIC, i una etapa d'expansió de la indústria dels continguts. I la segona, la major intensitat en capital de la indústria TIC i la major intensitat en treball en la indústria dels continguts. En aquest sentit, sembla clar que l'expansió de la ocupació en el sector vindrà determinat per la mesura que la indústria dels continguts tradicionals s'adapti a les noves tècniques digitals, sense menysvalorar també la maduració de les comunicacions.

Penso que en aquests moments d’incertesa i tant dur per les noves generacions d’incorporar-se al mercat laboral cal pensar a emprendre, doncs les portes per entrar a treballar a llocs fins ara molt desitjats com als bancs i a les administracions estan tancades. Cal que entre tots però especialment les universitats i les administracions introdueixin la mentalitat de l’emprenedoria a les noves generacions.

Alfons Cornellà va definir que hi ha dos tipus de joves emprenedors. Els joves que tenen un gran talent ( aquests ja aconsegueixen tot sols a generar talent per la societat) i els joves que tenen talent i necessiten que la societat els creï ecosistemes perquè desenvolupin el talent per donar valor a la societat. Avui en dia els joves multipliquen les possibilitats de les seves iniciatives gràcies a les seves habilitats amb l’ús de les Tecnologies. Cada persona ha de desenvolupar el seu talent, hem de tenir present que per emprendre un projecte d’èxit la contribució del talent no és definitiu, tanmateix, la practica del treball dur i constant amb una bona dosi de creativitat supera el talent.