Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona
Les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. La conjuntura econòmica i la globalització ens exigeixen repensar si tenim adaptat el seu model de negoci a les exigències actuals.
La conjuntura actual i la globalització permeten revolucionar la creació i la transformació dels models de negoci.
No entenc per què no hi ha una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i que permeti renovar aquest sector, sobretot tenint en compte que sembla que en aquest país haurem d’acabar vivint dels serveis. Em ve de gust plantejar que ens esforcem a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social. Que morin les fires i que neixin els clubs del negocis!
El nou concepte ens porta a nous clients. Els responsables de les Institucions Firals han d’assumir que paraules com creativitat, reestructuració o correcció han de ser quotidianes. Fins i tot allò que funciona correctament s’ha de valorar en perspectiva i sentit comú, i anar-ho reestructurant. L’actitud demolidora de no liderar ni dirigir, de no passar de ser simples reproductors del “sempre ho hem fet així” no té cap futur. Cal canviar la pell i esdevenir emprenedors.
Cal abandonar la idea de vendre i ocupar metres quadrats. S’ha d’aportar valor afegit, inventant nous salons i buscar la satisfacció de visitants i expositors combinant l’antic (el caliu humà) amb el modern (Internet i les noves oportunitats de guany). Hem d’oferir un compendi d’impactes de negocis, factors socials i emocionals.
Les manifestacions firals patronejades per institucions públiques han de tenir molt clar que l’estructura no s’aguanta si no hi ha les tres potes: club de negoci (expositors i visitants), promoció de la ciutat (atracció turística que identifica el municipi amb l’esdeveniment) i autofinançament ( el cost de les fires s’ha de repercutir als patrocinadors, expositors i visitants).
La fira és el punt de trobada entre l'oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no ha d'acabar en l'esdeveniment en si mateix.
Hem de generar conceptes en constant evolució i no responent a una única visió del passat. Les administracions han de ser valentes i no amagar la gran mentida sota la catifa.
¿Reconeixem que potser de vegades s’exagera la capacitat real d’atracció i interès que té una fira? Es una qüestió de moda, potser? De temor? Realment, aporta altres tipus de beneficis i impactes? De quina naturalesa? A quin termini? Amb quin cost?
Sovint la creació del producte no té continuïtat en la venda posterior. Cal donar prioritat a la política de promoció enfront de la tendència a vendre “fum”, productes a mig fer, indefinits, equívocs. No podem crear falses expectatives als visitants.
D’altra banda no hem de caure en la miopia dels que prediquen que les fires no són d'utilitat. Hi ha un munt d'exemples d'empreses catalanes que els hi és un guany assistir a les fires internacionals, com la fira CeBIT, de Hannover. El nom CeBIT significa Centre per la Tecnologia de la Informació i l'Oficina (Centrum der Büro-und Informationstechnik). El CeBIT és una fira de tecnologies de la informació. El seu leitmotiv és: Uneix-te a la visió. Un empresari m'explicava que la fira va ser clau per la seva internacionalització. CeBIT, per ells, és un excel·lent model de negoci, que els ajuda a reforçar ñes vendes i les pròpies innovacions en comunicació.
En definitiva, necessitem una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i en el sector firal que ha de permetre la seva transformació en Clubs dels Negocis.
