David Coromina

2011-08-20T12:55:00.004+02:00

A partir d'avui dissabte 20 d'agost de 2011 podeu seguir el meu blog www.dacoiniciatives.com

De la Fira al Club del Negoci

2011-07-31T09:56:00.013+02:00

Article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

Les fires són indústries del comerç, l’oci i la comunicació, és a dir, serveis de futur. La conjuntura econòmica i la globalització ens exigeixen repensar si tenim adaptat el seu model de negoci a les exigències actuals.

La conjuntura actual i la globalització permeten revolucionar la creació i la transformació dels models de negoci.

No entenc per què no hi ha una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i que permeti renovar aquest sector, sobretot tenint en compte que sembla que en aquest país haurem d’acabar vivint dels serveis. Em ve de gust plantejar que ens esforcem a forjar nous marcs mentals d’actuació en aquest àmbit d’activitat econòmica i social. Que morin les fires i que neixin els clubs del negocis!

El nou concepte ens porta a nous clients. Els responsables de les Institucions Firals han d’assumir que paraules com creativitat, reestructuració o correcció han de ser quotidianes. Fins i tot allò que funciona correctament s’ha de valorar en perspectiva i sentit comú, i anar-ho reestructurant. L’actitud demolidora de no liderar ni dirigir, de no passar de ser simples reproductors del “sempre ho hem fet així” no té cap futur. Cal canviar la pell i esdevenir emprenedors.

Cal abandonar la idea de vendre i ocupar metres quadrats. S’ha d’aportar valor afegit, inventant nous salons i buscar la satisfacció de visitants i expositors combinant l’antic (el caliu humà) amb el modern (Internet i les noves oportunitats de guany). Hem d’oferir un compendi d’impactes de negocis, factors socials i emocionals.

Les manifestacions firals patronejades per institucions públiques han de tenir molt clar que l’estructura no s’aguanta si no hi ha les tres potes: club de negoci (expositors i visitants), promoció de la ciutat (atracció turística que identifica el municipi amb l’esdeveniment) i autofinançament ( el cost de les fires s’ha de repercutir als patrocinadors, expositors i visitants).

La fira és el punt de trobada entre l'oferta i la demanda. Ha de definir la seva singularitat i especificitat amb l’objectiu d’omplir el seu nínxol de mercat i ha de romandre oberta 365 dies les 24 hores. La fira no ha d'acabar en l'esdeveniment en si mateix.

Hem de generar conceptes en constant evolució i no responent a una única visió del passat. Les administracions han de ser valentes i no amagar la gran mentida sota la catifa.

¿Reconeixem que potser de vegades s’exagera la capacitat real d’atracció i interès que té una fira? Es una qüestió de moda, potser? De temor? Realment, aporta altres tipus de beneficis i impactes? De quina naturalesa? A quin termini? Amb quin cost?

Sovint la creació del producte no té continuïtat en la venda posterior. Cal donar prioritat a la política de promoció enfront de la tendència a vendre “fum”, productes a mig fer, indefinits, equívocs. No podem crear falses expectatives als visitants.

D’altra banda no hem de caure en la miopia dels que prediquen que les fires no són d'utilitat. Hi ha un munt d'exemples d'empreses catalanes que els hi és un guany assistir a les fires internacionals, com la fira CeBIT, de Hannover. El nom CeBIT significa Centre per la Tecnologia de la Informació i l'Oficina (Centrum der Büro-und Informationstechnik). El CeBIT és una fira de tecnologies de la informació. El seu leitmotiv és: Uneix-te a la visió. Un empresari m'explicava que la fira va ser clau per la seva internacionalització. CeBIT, per ells, és un excel·lent model de negoci, que els ajuda a reforçar ñes vendes i les pròpies innovacions en comunicació.

En definitiva, necessitem una estratègia d’impuls públic de l’I+D+i en el sector firal que ha de permetre la seva transformació en Clubs dels Negocis.

TED x Girona, 9 hores viscudes amb emoció

2011-07-19T16:31:00.000+02:00

Afegeix la llegenda

Vaig viure la meva primera experiència TED. Per primera vegada es va celebrar a Girona el TEDxGirona. El TED és una organització sense ànim de lucre dedicada a idees innovadores que busquen difusió. El TED es va originar fa uns vint-i-cinc anys a Long Beach (Califòrnia), on encara ara s’hi convoquen els líders i emprenedors que remenen les cireres. Les xerrades tenen una durada d’uns quinze minuts i després s’exposen a www.ted.com.
Em va fer molta il•lusió escoltar i fer-la petar sobretot amb Franc Ponti i amb Jil Van Eyle, ja que fa temps vaig llegir els seus llibres: “Si funciona, cámbialo” i “Teaming”, respectivament. Tota la resta de ponents també ens van aportar bones idees i motius per rumiar. Hugo Pardo (www.digitalissimo.com), Xesco Espar (Coach), Sònia Fernández (Física), Enric Ruiz-Geli (arquitecte figuerenc de la Fundació Bulli), Núria Soler (Alter Ego), Nina (Contrologia), Jordi Roca (Pastisser Can Roca) i Antonella Broglia (Infonomia). Em va fer gràcia descobrir que la Núria Soler era la mare del futbolista Cesc Fàbregas.
Sense gaire temps per pair totes les emocions que ens van transmetre, vull compartir uns apunts de la sopa d’idees que ens van obsequiar:
-Hem de buscar temps per pensar; Si vull pescar peixos grossos haig de baixar a les profunditats de l’ interioritat del meu ésser.
-El món és una xarxa i haig de connectar i viatjar per conèixer altres móns:Open innovation. Hem de construir un entorn de passió i substituir competició per col•laboració.
-El talent escull a on viure, és un nòmada del coneixement, és la verdadera llibertat. Smartspot: hem d’estar en un indret que potenciï la intel•ligència, amb ganes d’aprendre i buscant sempre un nou error per trobar la solució.
-L’usuari és qui s’adapta a la nostra idea. Però no són els pintors sinó els espectadors els qui completen l’obra d’art.
-Emprendre és guanyar llibertat. Hem de crear negocis Funky, és a dir, divertits.
-Quan l’objectiu que volem assolir és molt gran hem de treballar en equip. Hem d’aconseguir que onze jugadors semblin dotze.
-El cos i la veu són indestriables, únics i irrepetibles. Cal un entrenament diari de la veu per esdevenir un atleta de la comunicació.
Aquest TEDx Girona ens ha inspirat a emprendre amb creativitat, valors, coneixement i emoció.

Revolució i Evolució la diferència és la "R"

2011-06-21T10:15:00.001+02:00

Vaig tenir el privilegi d’apropar-me al cicle de conferències per commemorar els 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona. El protagonista amb una personalitat i lucidesa excepcionals: Federico Mayor Zaragoza. Va néixer al Barcelona el 1934 i va estudiar farmàcia a la Universidad Complutense de Madrid. Val la pena que repasseu breument la seva trajectòria a
El seu doble vessant d’home de lletres i de ciències es fa palesa en els nombrosos llibres que ha publicat. No només obres científiques, sinó també llibres d’assaig i fins i tot poemaris.
Em va agradar quan va explicar que els científics tenen molt coneixement però no saben com aplicar-lo. Creu que els empresaris són els que s’avenen al risc d’aplicar els coneixements científics i, per això, cal que científics i empresaris treballin molt estretament. Va defensar a les empreses com a la millor eina per aconseguir el benestar per la societat. També va insistir que hi ha empresaris bons que la societat ha d’ajudar i impulsar i empresaris dolents (especuladors i en els darrers temps alguns banquers) que la societat no els ha d’ajudar sinó penalitzar.
Mayor Zaragoza és un home que vol canviar el món, que vol reduir els conflictes i eradicar la pobresa, però sempre amb un mètode i amb una estratègia.
I per finalitzar la conferència, ens va il•lustrar amb la següent anècdota: [quan era rector de la Universitat de Granada, vaig escriure a la pissarra, en una de les classes de Bioquímica que procurava donar de tant en tant, una paraula que va produir perplexitat i un prolongat murmuri entre els estudiants: "REVOLUCIÓ". Després, poc a poc, vaig esborrar la "R" i els vaig dir: "EVOLUCIÓ" és la solució, és la que la naturalesa ve practicant sàviament des de l'origen dels temps. Però no oblidem que, quan per inèrcia vivim aferrats al passat, la "revolució" és inevitable. I amb el guix vaig afegir de nou la "R".
Per això, els vaig dir abans de començar a parlar del metabolisme hepàtic, "imitin a la natura en la seva conducta: conservin el que creguin que cal conservar i canviïn el que pensin que cal canviar. L'esdevenir està per fer ( no m'he cansat de repetir), i el futur ha d'inventar-se en gran mesura. Siguin lliures i responsables. La diferència entre REVOLUCIÓ I EVOLUCIÓ és la "R" de responsabilitat.
Els sistemes en què els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres poden mantenir-se per la por i la publicitat enganyosa. S'estén la seva durada temporal ... però, de sobte, s'enfonsen. Siguem responsables. Evolucionem a temps. No ens deixem entretenir més per un immens aparell mediàtic que ens obnubila ].

Cal que seguim l’estela de Mayor Zaragoza i tal com ens esperona exercim les "R" de responsabilitat!

Un model lliure i obert d’intercanvi del coneixement

2011-05-28T13:57:00.006+02:00

Gràcies a una conferència a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) he conegut un nou corrent de pensament, anomenat Sharisme, que és per a mi una novetat.
El Sharisme és un concepte de canvi, de portar la societat cap a nous models de convivència i intercanvi del coneixement, tant en el vessant públic com empresarial; un model basat en la capacitat de les persones per compartir de forma lliure, més enllà dels interessos econòmics que planen sobre les idees i que eviten la seva propagació, evolució, i retorn a la societat amb valor afegit.
El creador del corrent de pensament anomenada Sharisme és l’empresari xinès Isaac Mao, que defensa una societat centrada amb la creativitat i la cooperació. Segons Mao, la societat seria més eficient si fos capaç d’abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i apostar per la col•laboració i la suma d’esforços. Proposa “un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que transformarà la nostra societat en un cervell social superintel•ligent, un híbrid interconnectat de persones i programari”.
Alhora, aposta per una nova fórmula econòmica en què els beneficis s’obtinguin gràcies al fet de compartir les idees i posar-les a disposició de la xarxa perquè altres les puguin utilitzar i millorar. Es tracta d’una teoria clarament contraposada als qui segueixen pensant que les idees són béns preuats que cal protegir per a un ús i benefici exclusius.
El Sharisme promou l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Twitter o el Facebook.

Us adjunto un vídeo de la presentació d’Isaac Mao

Una recomanació literària per divertir-se i instruir-se

2011-04-16T18:23:00.001+02:00

L’últim mes he tingut la sort de conèixer i assistir al tour de presentacions que ha fet per les comarques gironines el brillant economista Germà Bel (nascut a Les Cases d'Alcanar, l’any 1963) del seu llibre de http://www.edicionslacampana.cat/

Fa temps que la seva activitat està centrada en la investigació sobre economia i política de les infraestructures i el transport, reforma del sector públic, especialment en matèria de privatització de l’empresa pública, regulació i competència en els mercats i reforma dels serveis locals i les infraestructures.

Ha publicat “Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid”. El llibre és de rabiosa actualitat enmig de les tensions originades per la crisi econòmica i les tensions per la manca de resolució a la plurinacionalitat de l'Estat.

Germà Bel és un estudiós especialista en infraestructures i també una de les veus més preclares a l'hora de denunciar l'espoli fiscal i els dèficits que pateix Catalunya, tant pel que fa la seva quantitat i qualitat com en aspectes relacionats amb la gestió.

El llibre parla del model d'inversions que porta a terme l'Estat, les quals no es caracteritzen per estar concebudes en termes de rendibilitat socioeconòmica, sinó clarament des de l'òptica de la construcció nacional espanyola. Diu que la lògica de la inversió espanyola és perversa i no genera el retorn que hom hauria d'esperar-ne perquè les decisions es prenen no en funció de l'interès econòmic, sinó de la voluntat nacionalista espanyolista.

Germà Bel a Olot

A més, transcriu uns passatges històrics que il•luminen l'assumpte: ”Es preciso, pues, que nos acostumbremos a entender a toda unidad nacional, no como una coexistencia interna, sino como un sistema dinámico. Tan esencial es para su mantenimiento la fuerza central como la fuerza de dispersión [ … ] la energía unificadora, central, de totalización – llámese como quiera- necesita, para no debilitarse, de la fuerza centrífuga, de la dispersión, del impulso centrífugo pervivente en los grupos. Sin este estimulante, la cohesión se atrofia, la unidad nacional se disuelve, las partes se despegan, flotan aisladas y tienen que volver a vivir cada una como un todo independiente”. (José Ortega y Gasset, España invertebrada, 1921)

L’entusiasta Germà Bel és un orador brillant, amb un gran poder de convocatòria, i gràcies a la seva curiositat, a Catalunya tenim un estudi acadèmic fiable i irrebatible que ens obre els ulls i ens mostra com s’han forçat el disseny de les infraestructures a l’estat espanyol.

És el meu llibre d’aquest Sant Jordi!

La transformació d’una fira

2011-04-06T20:26:00.002+02:00

Article publicat: Va de Fires. Butlletí informatiu de les Fires de Catalunya. Número 56, març 2011

Les Fires tenen tres alternatives: créixer, mantenir-se o diluir-se. Quin camí ha pres la teva?

La trajectòria de les fires és canviant. Una fira que ha crescut durant uns anys, de sobte, s’estanca. Una fira que ha ajudat a crear una Marca Ciutat, deixa de ser l’actiu principal de la marca. Una fira que generava riuades de visitants i expositors interessats en participar-hi, comença a exigir molts esforços per empènyer l’activitat i costa Déu i ajuda seduir expositors i visitants.

La nostra experiència davant els canvis de trajectòria, aconsella primer fer una bona diagnosi de la situació. Una diagnosi en que participin els gestors firals, que disposen de la informació i del coneixement per prendre les decisions de canvi. El canvi el presentem en un Pla d’Acció que és l’instrument que defineix els objectius i guia el model firal que cal executar durant els propers anys i, a més, amb la capacitat de produir el nou model de fira.

L’Ajuntament de Sant Cugat ens va encarregar un nou plantejament de la Mostra Sant Cugat Actiu, esdeveniment que es celebrava amb una carpa a l’exterior de la ciutat amb més de 200 expositors. Val a dir que liderarem un procés de participació per conèixer les fortaleses de la Mostra. Aquests processos de reflexió sempre és recomanable de fer-los quan les fires gaudeixen d’una bona salut.

La Mostra Sant Cugat Actiu celebrarà aquest any la seva XI edició. En aquests anys, la ciutat s’ha consolidat. I la Fira ha estat al costat de la consolidació de la ciutat. Hem plantejat l’orientació que ha de tenir la Mostra Sant Cugat Actiu per al futur. L’objectiu principal és donar a conèixer Sant Cugat i promocionar el Comerç, la indústria i els serveis.

La línia estratègica futura de la Fira potencia la Marca Sant Cugat del Vallès i el model Sant Cugat Actiu exemplifica un canvi de perspectiva: de la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta d’impulsar la generació de solucions adaptades per facilitar l’intercanvi comercial, més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. Les fires són una eina comercial eficaç i rendible per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial i empresarial. Les Institucions públiques tan sols han d’apostar amb valentia pels esdeveniments firals en què l’efecte econòmic de les fires és sòlid, responen als avantatges competitius de la realitat empresarial de l’entorn i, finalment, permeten als sectors industrials i a les empreses assistents assolir els seus objectius.

Les fires són una bona eina de promoció de les ciutats, però cal que la temàtica tingui l’ADN dels productes o dels sectors empresarials senyera de la població que celebra el certamen i que el leitmotiv de crida sigui realment coherent amb el contingut i la posada en escena. És a dir, les fires són útils si tenen la llavor de diferenciació de la marca de cada ciutat que les acull.

El focus del treball planteja un nou format que acosta al visitant als qui defensen la Marca Sant Cugat i es potencia la diversitat multifuncional. Els diferents sectors troben la seva funció a la fira i facilita que les grans empreses se sumin a la Mostra. Acostem la fira als sectors comercials i als centres d’interès turístic de la ciutat perquè siguin el principals beneficiats de l’efecte econòmic induït que produeixen les manifestacions firals.

Produïm fires que creen emocions i hem pensat un leitmotiv de la Mostra inspirat en el concepte literari de la sinestèsia, en que es barregen les diferents percepcions dels sentits. Els dies 6, 7 i 8 de maig t’esperem a la Mostra Sant Cugat Actiu. Activa el sisè sentit: tocaràs el so, assaboriràs les olors i veuràs les emocions. Les Fires tenen tres alternatives: créixer, mantenir-se o diluir-se. Quin camí ha pres la teva?

David Coromina i Juncà director http://www.dacoiniciatives.com/

Ambiciós Pla de Màrqueting de la Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei

2011-02-22T17:10:00.006+01:00

La Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei (BOTMOL) ha impulsat una investigació dirigida per Angerri Consultors del comportament de consum en l’àrea d’influència de Molins de Rei. Una iniciativa per conèixer l’opinió dels residents, respecte la qualitat i la diversitat de l’oferta de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu de disposar d’una informació rellevant per a la renovació del pla de dinamització comercial. Val a dir que aquesta investigació ha merescut el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei.
L’objectiu de l’estudi era obtenir informació per conèixer, amb el major detall, les opinions dels residents en l’àrea d’influència de Molins de Rei.

Jaume Angerri presentant l'estudi de comportament d'hàbits de consum

El qüestionari ha inclòs els aspectes següents:

- El grau de satisfacció amb el comerç i els serveis de Molins de Rei.

- Els elements de millora que suggereixen els residents en l’àrea d’influència.

- Què troben a faltar; què busquen en altres àrees.

- Valoració de l’enllumenat, de la seguretat, de la neteja, de la senyalització, de l’accessibilitat, de les places d’aparcament, del transport públic, entre altres.

- Valoració de les campanyes que es porten a terme: coneixement, interès, utilitat, participació.

Un cop executada la mostra de 650 enquestes telefòniques vàlides l’equip directiu de la Unió de Botiguers i Comerciants de Molins de Rei (BOTMOL) ha plantejat a l'empresa http://www.dacoiniciatives.com/ la necessitat de fer una revisió estratègica del Pla de dinamització de Molins de Rei.

La planificació estratègica tenia quatre interrogants a resoldre:

1. Qui som? Calia tenir clara la missió de Botmol.

2. On ens trobem? Botmol fa més de trenta anys que treballa al servei dels comerciants de Molins de Rei.

3. A on volem arribar? Calia definir quins són els objectius.

4. Com hi arribarem? Hem dissenyat unes estratègies que ens porten a aconseguir els objectius marcats.

David Coromina exposant el Pla de Màrqueting

Un cop avaluades les manifestacions de les necessitats que es desprenen de les enquestes a clients i a comerciants s’ha elaborat un Pla de Màrqueting per satisfer les necessitats dels consumidors amb el seu producte, servei o idea. La satisfacció de les necessitats és l’element motivador que facilita el procés d’intercanvi econòmic. Els comerciants de Molins de Rei ja disposen d’un Pla de Màrqueting que satisfà les necessitats dels seus clients!

Les TIC i el món laboral

2011-01-31T17:26:00.011+01:00

Des de fa uns anys hi ha la convicció que les tecnologies de la informació i la comunicació tenen la centralitat del nostre univers empresarial, lúdic i vital. El cert és que la història a grans trets es repeteix tanmateix des de la Revolució Industrial les empreses que han aconseguit innovacions tecnològiques han generat canvis. Evidentment canvis econòmics, però també canvis sociològics i per tant de les noves formes de treball.

En aquests moments d’incertesa crec que les Noves Tecnologies ens obren noves formes de relacionar-nos i ens doten d’un alè d’oportunitats de desenvolupar i trobar nous jaciments de treball.

Taula d'elaboració pròpia mitjançant http://www.internetworldstats.com/stats4.htm

D’altra banda les xarxes socials i professionals són un bon mitjà per fer networking i guanyar nous contactes per trobar noves feines o potenciar el propi negoci. El networking professional ha de ser una filosofia de vida per tal que sigui efectiu, cal conèixer gent però sobretot mantenir els contactes i ampliar la xarxa de forma estratègica. Cal ser conscient de la utilitat de les nombroses xarxes socials i la diferència entre xarxes socials, com facebook o myspace, i professionals, com Linkedin, que funciona com una mena de currículum virtual o Xing. En aquest sentit, hi ha xarxes com Linkedin són mol útils per “cercar talent i candidats per feines”.

Aquestes xarxes social asseguren la credibilitat de les dades que es publiquen a Internet, i utilitzar el Networking de xarxes socials consolidades disminueix el risc del mal ús d’aquestes dades i les possibilitats que tenen les empreses de potenciar el seu negoci amb una presència a la xarxa.

Taula d'elaboració pròpia mitjançant http://cuantovalemiweb.com/

En el cas concret de la nova economia, hi ha una primera etapa de maduració dels subsectors infraestructurals, és a dir de la indústria TIC, i una etapa d'expansió de la indústria dels continguts. I la segona, la major intensitat en capital de la indústria TIC i la major intensitat en treball en la indústria dels continguts. En aquest sentit, sembla clar que l'expansió de la ocupació en el sector vindrà determinat per la mesura que la indústria dels continguts tradicionals s'adapti a les noves tècniques digitals, sense menysvalorar també la maduració de les comunicacions.

Penso que en aquests moments d’incertesa i tant dur per les noves generacions d’incorporar-se al mercat laboral cal pensar a emprendre, doncs les portes per entrar a treballar a llocs fins ara molt desitjats com als bancs i a les administracions estan tancades. Cal que entre tots però especialment les universitats i les administracions introdueixin la mentalitat de l’emprenedoria a les noves generacions.

Alfons Cornellà va definir que hi ha dos tipus de joves emprenedors. Els joves que tenen un gran talent ( aquests ja aconsegueixen tot sols a generar talent per la societat) i els joves que tenen talent i necessiten que la societat els creï ecosistemes perquè desenvolupin el talent per donar valor a la societat. Avui en dia els joves multipliquen les possibilitats de les seves iniciatives gràcies a les seves habilitats amb l’ús de les Tecnologies. Cada persona ha de desenvolupar el seu talent, hem de tenir present que per emprendre un projecte d’èxit la contribució del talent no és definitiu, tanmateix, la practica del treball dur i constant amb una bona dosi de creativitat supera el talent.

l’Ase vestit de Lleó

2010-12-26T20:28:00.004+01:00

Des de fa uns 7 anys tinc la convicció que alguns dels qui ens guien han perdut el sentit comú. Ara sé que són promotors del qui dia passa any empeny.

Coneixeu la faula d’Isop de l’Ase vestit de Lleó?

Un dia, un ase va trobar una paquet en el camí. Per a la seva sorpresa, va descobrir que contenia una pell de lleó. L'ase es va posar tan content que es va vestir amb la pell mentre exclamava:

- Magnífic ! Just el que buscava !

I tot seguit se'n va anar a admirar el seu reflex a l'aigua d'una deu propera.

-Ara sóc un lleó ! Ensenyaré a tothom a no riure's de mi mai més ! - I dit això l'ase es va encaminar cap al bosc amb aire de superioritat.

El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. El pobre senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va estavellar contra un arbre i va caure sense sentit.

- Com n'és de divertit ! - va exclamar l'ase tot satisfet de la seva disfressa.

Poc després, es va creuar amb una guineu que, al veure'l, es va quedar petrificada de terror.

- Senyor lleó ! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! no em devoreu ! - va implorar la guineu.

En poc temps el bosc sencer era pres d'una gran confusió a causa d'aquest fals lleó. Atemorits, els micos volaven de branca en branca i els conills fugien.

- Com m'ho estic passant de bé ! - es va tornar a dir l'ase per a ell mateix - Si rugís com un lleó, encara els faria més por !.

I es va posar a rugir .. o com a mínim això pensava ell ! Perquè el seu rugit semblava més aviat un bram !

- Escolteu, escolteu tots! El lleó no rugeix, sinó que brama ! - va exclamar un ós rentador - No és un lleó, si no un ase disfressat de lleó !

I fou així com els animals del bosc descobriren l'engany de l'ase !

Mostra Ramadera

Com sabeu una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. En aquesta faula la conclusió moral és que una disfressa pot enganyat a un ase, però no les seves paraules.

Força Ciència!

2010-12-25T13:17:00.003+01:00

La Casa de Cultura de Girona del 18 de desembre de 2010 fins el 26 de febrer del 2011 acull l’exposició Força Ciència! de la Mecànica dels objectes a la Nanotecnología. Es tracta d’un recorregut per l’evolució tecnològica que ha transformat la humanitat en els darrers segles il•lustrat amb objectes històrics i actuals: màquines, vehicles, aparells elèctrics, i electrònics, alguns produïts a Girona. És una producció realitzada mitjançant la suma d’esforços entre el Museu de la Tècnica de l’Empordà, la Casa de Cultura de Girona i la Cambra de Comerç de Girona.

El món de la ciència sempre ha estat molt unit amb el món de l’empresa. Molts avenços científics s’han aplicat a la indústria o han estat la base de canvis molt profunds i s’han convertit després en el motor de la transformació de la societat. El món de la ciència és fascinant perquè ens permet somiar en el futur. Moltes coses que fa uns anys semblaven pròpies de la ciència ficció són avui una realitat. Ens podem fer moltes preguntes: quin és el límit de la robòtica? Aconseguirem prescindir del petroli? Podrem abastir-nos totalment amb energies netes? Aconseguirem vèncer l’amenaça de l’efecte hivernacle? Són preguntes que en el fons es concreten en una que sempre ha estat la més inquietant. ¿La ciència i els avenços tecnològics conduiran a la nostra destrucció com a espècie o ens ajudaran a estendre el benestar per viure en un món més just? Com sempre, això està a les nostres mans.

Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de Girona, va explicar: “ hem unit esforços per impulsar aquesta exposició en el marc de les celebracions del centenari. L’any 1910, els empresaris gironins volien disposar d’una institució dedicada a la promoció del comerç, la indústria i els serveis en uns moments difícils. Des de llavors, i al llarg d’aquests cent anys plens de canvis tecnològics, la institució s’ha anat dotant de les eines necessàries per oferir informació, assessorament, formació i serveis a les empreses. També s’ha convertit en altaveu dels neguits i les propostes dels empresaris, i ha procurat sensibilitzar la societat sobre la riquesa i el valor afegit que el teixit empresarial aporta al benestar i al desenvolupament de les nostres comarques. La ciència i la tecnologia han contribuït a aquest desenvolupament.

Estem molt contents d’haver pogut col•laborar en aquesta exposició divulgativa i amena. És una exposició apta per a tota la família. Em sembla que els nens l’aprofitaran més si la poden recórrer en companyia dels seus avis, que els explicaran els secrets d’algunes de les màquines antigues que s’exposen."

A pesar de l’atzucac que han patit les Cambres de Comerç amb la decisió d’avui per demà del govern Zapatero d’asfixiar econòmicament aquestes corporacions, és animador veure la Cambra de Girona encapçalant bones iniciatives amb la il•lusió i la voluntat de treballar sense defallir i esmerçant el màxim esforç en benefici de les empreses de les comarques de Girona. L’empenta emprenedora forma part de la cultura catalana i, també de la genètica de la Cambra de Comerç de Girona.

Un emprenedor amb vocació social

2010-11-26T21:15:00.007+01:00

Museu Alzamora

Fa uns dies, vaig trucar Pere Alzamora per demanar-li uns objectes antics d’arts gràfiques per a una exposició que es realitzarà a final d’any a Girona. Mentre em dirigia al Museu Alzamora: La impremta i la seva història: materials i màquines, recordava el gran encert que va tenir el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot d’entregar-li el premi Garrotxí de l’Any a la Trajectòria personal pel reconeixement a tota la seva trajectòria. Val a dir que l'activitat de Pere Alzamora, a més de ser un referent del món empresarial, ha anat molt més enllà de l'àmbit empresarial.

Estris d'enquadernació i una de les primeres màquines automàtiques per cosir llibres

Ha estat fundador de nombroses entitats i associacions i ha ajudat, des de la màxima discreció i sense cap afany de lucre ni de protagonisme personal, nombroses iniciatives socials proposades des dels col·lectius més diversos. Mai no ha transcendit, ni ha volgut que se sabés. Però darrera de moltes activitats, avui consolidades, la figura de Pere Alzamora ha estat clau.

Museu Alzamora

Un cop arribo al museu, en Pere ja està esperant. La visita guiada amb el seu mestratge al Museu Alzamora permet un recorregut didàctic per la història de la impremta, des del segle XVII fins al final del segle XX, mitjançant l'observació de les arts emprades en cada època. Visiteu-lo i gaudireu d’un espai museístic amb eines i una àmplia col·lecció de màquines que van fer un bon servei a mans de persones que van treballar en l’ofici de les arts gràfiques. Un ofici que ha fet possible una millor comunicació entre les persones. Ja us he donat un nou motiu, si és que us en falten, per visitar la Garrotxa.

Per fi una bona campanya de promoció de la Costa Brava i el Pirineu de Girona !

2010-11-22T18:41:00.004+01:00

La nit de dimecres 17 de novembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, el Girona Convention Bureau amb la col•laboració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona van organitzar l’acció empresarial i promocional : “Costa Brava i Pirineu de Girona, destinació de turisme de negoci”. En l’acció es presentava a 200 professionals del sector dels congressos, agències organitzadores d’esdeveniments, directors del màrqueting i de recursos humans de grans empreses catalanes i internacionals amb seu a Barcelona, i empresaris gironins del sector del turisme de negocis, els millors actius de l’oferta pel turisme de negocis a Barcelona.

La participació de personalitats del món de la gastronomia, Ferran Adrià i Joan Roca, la cultura, Antoni Pitxot i Eudald Carbonell, el món empresarial, Dídac Lee, i l’esport, Tommy Robredo, Josep Blanco, Miquel Suñer i Ivan Tibau, en la promoció i projecció del turisme de negocis gironí varen actuar com a ambaixadors en l’acció que tenia per objectiu aconseguir que es celebrin més congressos, reunions i viatges d’incentiu a Costa Brava Pirineu de Girona.
L'èxit s'aconsegueix promocionant els indrets amb autenticitat i amb persones de casa. Cal felicitar al Girona Convention Bureau doncs la feina ben feta no té fronteres.

Un nou moment fundacional per Catalunya

2010-11-14T21:26:00.001+01:00

He llegit el llibre començar il•lusiona d’en Santi Vila, un gran treball que parla directament de política. Un dels continguts del llibre és el testimoni de 50 ciutadans de les comarques gironines que ens expliquen el per què creuen que cal un canvi de govern a Catalunya i què n’esperen del proper govern, vist des de les comarques gironines. He tingut l’oportunitat d’explicar per què crec que hi ha d’haver un canvi de govern a Catalunya: “ Penso que al nostre país les coses no van prou bé. En aquest vaixell anomenat Catalunya es gestiona i s’actua amb inèrcia. Ara és l’hora de fer les coses d’una altra manera. Necessitem líders amb una gran capacitat d’empatia per comprendre les necessitats de les persones, capaços d’elaborar un projecte ambiciós des del coneixement, amb creativitat, aplicant-hi talent i que ens pugui guiar cap a l’horitzó d’independència i oportunitats. Ara convé recollir veles i fer un canvi de rumb”.

Crec que és un treball de reflexió, atrevit i amb grapa. Us el podeu descarregar a http://www.elcanvi.cat/premsa/pdf/50-idees-pel-canvi.pdf

El llibre Començar Il·lusiona

El frigorífic solar una gran innovació per l’Àfrica!

2010-10-31T21:15:00.005+01:00

Sempre he pensat que hi ha dos tipus de persones: les que tenen somnis i lluiten per aconseguir-los i les que es conformen en qualsevol cosa i passen la seva vida de forma rutinària.

Una britànica de 23 anys ha fet realitat el seu somni:es tracta d'un frigorífic solar creat per Emily Cummins basant-se en una idea molt senzilla, un frigorífic solar capaç de mantenir els aliments en el seu interior a sis graus centígrads gràcies a l'evaporació i sense necessitat d'electricitat.

El frigorífic solar millora la vida a l'Àfrica: És un frigorífic simple que està suposant una revolució en les poblacions que no tenen fàcil accés a l'electricitat. L'aparell consisteix en dos cilindres, l'exterior fet d'un material sòlid com la fusta o el plàstic i amb forats, l'interior de metall i sense forats. Entre tots dos cilindres un material com la fusta, la tela o la sorra que pugui ser mullat. Els raigs de sol escalfen el material mullat i l'aigua s'evapora recollint la calor de la càmera interna i per tant refredant. Només cal seguir mullant el material perquè segueixi funcionant.

Esquema frigorífic solar

Gràcies a aquest invent que s'està actualment utilitzant a Àfrica, la vida dels seus habitants ha esdevingut més fàcil i, ha suposat un avenç en la millora de la qualitat en aspectes tant transcendentals com l’alimentació.

L’Emily ha guanyat diversos premis, entre ells el Oslo Business for Peace Honouree ", atorgat per un jurat de guanyadors del premi Nobel a la gent de negocis amb fins socials, i ser nomenada al Japó una dels 10 joves excepcionals del món d'aquest any per la Junior Chamber International. M’agrada quan els somnis es fan realitat.

M’exalta el nou i m’enamora el vell: l’estand de la Cambra de Comerç de Girona genera coneixement i emoció!

2010-10-29T22:52:00.004+02:00

Els expositors de les fires han de mostrar novetats que generin coneixement i emoció. No és bo que a Catalunya existeixin moltes fires amb un perfil molt semblant i amb la mateixa temàtica. Aquesta situació desprestigia i desmotiva els visitants i els expositors, ja que no s’assoleixen les expectatives creades. A més, aquesta situació empeny als visitants a comentar: “totes les fires són iguals”.
Per això cal visitar a la Fira de Mostres de Girona, l’estand de la Cambra de Comerç que proposa un salt tecnològic de 100 anys titulat:“M'exalta el nou i m'enamora el vell (1910-2010)”.

Productes de la darrera onada tecnològica

Aquest any, quan es compleixen 100 anys del naixement de la corporació, ha produït un estand a la Fira de Mostres: Presentant productes de la darrera onada tecnològica que encara no s’han comercialitzat, es barregen amb escenaris i estris d’altres èpoques. L’estand presenta una reproducció d’un despatx de principis del segle XX, amb estris tecnològics que avui ens semblen rudimentaris però que conserven l’encant de les coses antigues. Per altra banda, hi trobem una sèrie de novetats tecnològiques que encara no han aparegut al mercat: una taula tàctil de darrera generació que permet una connexió directa amb l’ordinador, una televisió amb 3D que no necessita ulleres i amb connexió a un videoclub en xarxa o el dispositiu Shake and Throw, que està inspirat en el comandament de la consola Wii i que permet enviar fotografies des del mòbil només amb un cop de canell.

Despatx de principis del segle XX

L’escriptura al llarg de la història: de la ploma d’oca a l’ordinador

L’estand es completa amb un taller infantil titulat “L’escriptura al llarg de la història: de la ploma d’oca a l’ordinador”, on els nens escriuen i aprenen com ha evolucionat l’escriptura al llarg dels anys. A més d’escriure amb tinta xina, els escolars proven i descobreixen les antigues màquines mecanogràfiques Olivetti i es pregunten com es fa per esborrar les errades.L’estand ha comptat amb la col•laboració del Museu de la Tècnica de l’Empordà i Telefònica. Va cap a la Fira de Girona!

Un any de ‘Vic Activa Locals’

2010-10-16T20:57:00.004+02:00

Vic és una ciutat amb prop de 40.000 habitants i, amb una àrea de mercat de 174 municipis i més de 195.000 persones. Si esteu pensant en expansionar la vostra empresa, Vic és la vostra oportunitat.

El programa Vic Activa Locals és un programa dissenyat per Angerri Consultors, per encàrrec de l’Ajuntament de Vic. És gratuït i pretén ajudar les empreses que s’interessin per invertir a Vic.Malgrat que la crisi econòmica ha fet disminuir el nombre d’altes, Vic és la ciutat catalana amb més establiments comercials per habitant empadronat. En les activitats de restauració i bars, Vic disposava de 256 establiments, amb un creixement del 5,4% en el període 2004-2009, superant la mitjana catalana de creixement (2,4 %) en el mateix període.

Bona arrencada del programa “Vic activa locals”, amb la voluntat d’impulsar l’activitat econòmica en els diferents carrers i places de la ciutat, l’Ajuntament de Vic va ser pioner l’any 2009, amb la iniciativa “Vic activa locals”, com a mesura anticíclica i pro activa. Iniciativa que ara ja es desenvolupa en altres ciutats catalanes. El programa, presentat el juliol de 2009, es va proposar en primer lloc censar els establiments tancats de les dues grans concentracions urbanes: la zona central (Vic Centre) i l’àrea de Remei-Estadi (Vic Sud). Es varen detectar 85 locals tancats a la zona central i 119 a l’àrea del Remei-Estadi. En col•laboració amb els agents immobiliaris (API) i administradors de finques de la ciutat, es va iniciar el programa, que en l’actualitat inclou 120 locals.

Jaume Puig i Jaume Angerri impulsors de Vic Activa Locals

“Vic Activa Locals” ha merescut el suport de la Diputació de Barcelona i, va ser seleccionat com a programa innovador. El regidor de l'Ajuntament de Vic Jaume Puig, va ser convidat a explicar la metodologia del programa en les Jornades de Comerç Urbà celebrades a Barcelona, el 30 de novembre de 2009. La iniciativa s’està desenvolupant ja a ciutats com Castelldefels, El Vendrell i Ciutat Vella, a Barcelona.

Des del juliol de 2009 es va iniciar la presentació de la iniciativa a empreses i persones, més enllà de la comarca d’Osona. En un treball dirigit per Angerri Consultors SL s’ha fet el seguiment a 75 empreses líders en diferents sectors d’activitat, que no estan instal•lades a la ciutat, per interessar-les en el potencial de Vic, i en la disponibilitat de locals a la ciutat. A més de significatives empreses presents en altres ciutats i centres comercials, s’ha fet una acció particular a empreses amb seu a la comarca de la Garrotxa, aprofitant la millora de comunicació de la carretera C-37, i l’àrea de Girona. Els resultats s’han situat, en el primer any, per sobre de les previsions.

Amb aquest programa pioner: Vic s’ha situat com un objectiu de possible expansió per les empreses del món del comerç.

Una idea per lluitar

2010-10-02T11:28:00.004+02:00

Aquest mati he esbrinat que al mercat hi ha un ventall d’ofertes de traspassos o de lloguers de petits negocis de serveis o del món del comerç amb funcionament a un preu de “parracs”. És notori que les èpoques de depressió econòmica són períodes de circumstàncies on s’albiren les noves tendències i els bons estrategs s’anticipen en introduir els canvis.
Tal vegada hi ha persones que necessiten confiança per atrevir-se a crear una empresa, vist que no és suficient tenir una brillant idea; molt al contrari, les principals raons de l’alta mortalitat de les empreses de nova creació és la falta de finançament prèvia i els errors de direcció que es cometen al començament i en els primers mesos d’activitat empresarial.
Molts dels fracassos empresarials, motivats per la idea de negoci, són per no haver estudiat bé el mercat, més que tractar-se d’un producte o servei esbojarrat.

La idea dels Amics de les Arts

Tot i així, generar una bona idea de negoci no és una tasca senzilla . Cal estudiar molt acuradament l’entorn i, sobretot, satisfer una necessitat per cobrir. Una recepta?
Marca . Hem d’aconseguir que la marca de la nostra empresa sigui reconeguda i transmeti emocions i valors positius que ens permeti posicionar-nos en la ment del consumidor d’una manera més efectiva.
Segmentar. El secret de l’èxit d’un negoci consisteix en buscar un nínxol de mercat sense o en poca competència . Trobar un forat és difícil però no impossible. Una forma d’aconseguir-ho és delimitar el teu públic objectiu i detectar els seus gustos, necessitats, motivacions, hàbits de compra,...Si la segmentació és eficaç, pots convertir-te en pioner.
Especialitzar-se. Fa temps que l’especialització s’ha convertit en una de les millors apostes per desenvolupar amb èxit una nova activitat empresarial. L’objectiu: satisfer a uns consumidors cada dia més exigents i exclusius.
Aproximar el millor servei. El nostre client ha de tenir el servei que oferim; més a prop i molt fàcil.
Amatents a les últimes modes . Les modes són un fenomen molt antic. La seva gran acceptació social se sustenta en el simbòlic com a factor, en moltes ocasions, diferenciador o identificador de determinats grups. El perfil de la societat vindrà de la satisfacció de necessitats . I les passions també ho són.
Estudiar integrar-se en una cadena. Formar part d’una cadena pot facilitar molt la gestió a un emprenedor novell i inexpert.
Acomplir un bon Pla de negoci. Preveure la davallada del consum i dissenyar un acurat Pla financer.
Xarxes socials. Estar present a totes les xarxes socials d’una manera activa i potenciant la comunicació amb els usuaris de les noves tecnologies fa augmentar el valor de la marca i els clients potencials exponencialment.
Una altra bona fórmula és adquirir un negoci en funcionament i conèixer les noves tendències que construeixen els nous estrategs. Adaptades a la seva dimensió i situació, sense voluntarisme ni improvisació i amb la tranquil•litat d’haver avaluat els riscos.
L’empresari ha de tenir la determinació que les millors empreses provoquen els canvis, combinant prudència amb intel•ligència, per sortir reforçats en el futur de manera que sempre hi ha una idea per lluitar.

Emprenedors un doll d'idees

2010-09-30T23:41:00.006+02:00

Anglès i feina

2010-09-27T20:41:00.006+02:00

És recurrent que a principis de la tardor ens bombardegin a Internet, a la bústia i als diaris amb publicitat i anuncis per aprendre o millorar les nostres capacitats d’anglès. El mes d’Agost vaig decidir fer un pas endavant per parlar fluidament l’anglès. La primera acció del pla d’actuació era escollir tres setmanes seguides de vacances (mai havia fet tantes vacances), l’altre punt important era que la destinació triada havia de combinar mar, platja i bonics centres d’interès. La tercera condició era la més vital: que almenys un idioma del país fos la llengua anglesa. Les coordenades van assenyalar Malta, doncs és una potència en el turisme especialitzat en l’ensenyament de l’Anglès. Hi ha un gran nombre d’escoles.

Al mati, quatre hores de classe bàsicament conversa i després a gaudir de les vacances, lògicament en anglès. Val a dir que em va sobtar el fet que moltes famílies senceres aprofiten les setmanes de descans estival per millorar les seves habilitats d’expressió en l’ idioma de Shakespeare.

Linkschool Swiqi

Em va sorprendre el que m’explicaven algunes persones de l’Estat Espanyol sobre com finançaven la seva estada, doncs obtenien una beca del Ministeri d'Educació: Ajuts per a cursos de llengua anglesa durant l'estiu destinada a joves d'entre 16 i 30 anys, en règim de concurrència competitiva. La dotació de les beques és de 1.700 euros. Cal cursar un curs d'anglès d'almenys 3 setmanes i 15 hores setmanals en algun dels països de parla anglesa oficial: Malta, Estats Units, Canadà, Regne Unit, Irlanda, Austràlia i Nova Zelanda. Recordeu que és possibles demanar-les sempre que no hagueu estat becaris en anys anteriors i tingueu entre 16 anys i 30 anys. (Bé, els catalans en quedem exclosos doncs ja tenim un altre greuge per aconseguir la independència de l’estat espanyol).

Vaig estar a Linkschool, creada el 1992, escola d'anglès situada a Swieqi, una zona residencial tranqui-la ideal per als propòsits educatius i proper a Sant Julians. Ofereixen cursos especialitzats: Financial English,English for Banking and Insurance, English for Management, English for Marketing, English for Advertising, Medically Speaking, English for Engineering, Legal English, English for Journalism, English for Business Practice, i molts més...

M’he animat a comentar-vos les meves vacances perquè aquest diumenge al suplement d’economia del diari La Vanguardia s’explicava que a Catalunya el 47,73% de les ofertes de treball requereixen tenir coneixement d’un segon idioma ( en el cas dels catalans, un tercer).

Comunicació i turisme a Lloret de Mar

2010-09-18T11:22:00.003+02:00

M’arriba informació d’un esdeveniment anomenat Comitur que es celebrarà el proper 23 de setembre a Lloret de Mar a partir de les 10.00h del mati.

Comitur, Congrés de Comunicació i Turisme a Internet, neix gràcies a l’entusiasme dels emprenedors: Jordi Sureda, Juan Ant. Pozuelos, Òscar Portela i Noelia Librán. L’objectiu de la trobada és conèixer les últimes tendències i les grans possibilitats en la utilització d’eines de comunicació per generar negoci que té a l’abast el sector turístic de casa nostra a Internet i que de moment la gran majoria no sap aprofitar.

Es tracta de reunir a professionals i emprenedors , comptarà amb la participació d’experts en turisme, d’agents al servei de la competitivitat de la empresa i de comunicadors especialitzats amb les xarxes socials. Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències. Aquest any, el congrés aprofundirà en l'ús de mitjans socials: Facebook, Twitter, 4square,… A més, durant la jornada els assistents podran accedir si ho desitgen a dos workshops que s'impartiran paral•lelament al mateix centre de congressos.

Vegeu el programa:http://www.comitur.cat/programa

Si repassem el rànquing dels negocis que triomfen i tenen més èxit a Internet, potser serà cert que la seva fortalesa no rau en l’habilitat informàtica sinó en l’habilitat de contingut, és a dir periodística o de comunicació?
Apunteu-vos-hi!

L’Erupció Garrotxina

2010-09-11T20:29:00.004+02:00

Reportatge: Les consultes vot a vot publicat al Núm. 261 de la Revista de Girona.
A la ciutat dels volcans adormits, territori de gent pacífica, obstinada i molt treballadora, es va plantar la llavor de les consultes populars sobre la independència a la comarca amb una reunió celebrada a la seu d'Òmnium Cultural el 28 de setembre de 2009. Un grup de voluntaris van decidir crear la plataforma La Garrotxa Decideix i constituir-se oficialment com a associació cultural, per tenir cobertura jurídica des de bon principi. Van diferenciar tres tipus d'adhesions: les d'entitats sobiranistes que participessin en la gestora, les d'entitats que s'adherissin simbòlicament a la plataforma i les de partits polítics que hi mostressin el seu suport públic però sense formar-ne part oficialment.
Calia buscar una definició entenedora i acceptada per tots per explicitar l’objectiu de la plataforma, i van consensuar la següent: «La Garrotxa Decideix és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu bàsic i fonamental convocar consultes sobre la independència al major nombre de municipisde la Garrotxa que sigui possible. Per això demanem que els ajuntaments de la comarca es posicionin a favor d’una consulta sobre la independència com la d’Arenys de Munt, celebrada el passat 13 de setembre de 2009. Volem que la gent de la Garrotxa pugui votar Sí o No a la independència».

La primera acció
Es va redactar una moció que es va presentar a tots els municipis de la comarca el dilluns 5 d’octubre de 2009 en nom de la plataforma. A l’Ajuntament d’Olot es va dur a votació al ple que la corporació va celebrar el 19 de novembre de 2009. La va presentar Jordi Gasulla Flàvia, portaveu de La Garrotxa Decideix. El text proposava al ple adoptar els acords següents: «Felicitar els ciutadans d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible» i «Donar suport, promovent que hi hagi suficient consens social i es donin les condicions necessàries, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques o persones del municipi, per a la celebració de la consulta popular per la independència».
Gasulla va acabar dient: «Aquest és un acte de democràcia i enriquiria a tothom que la moció s’aprovés. Vull donar les gràcies a tothom que hi està oferint suport, dir a qui vulgui participar que l’organització és una plataforma transversal i oberta a tothom, i que agrairem qualsevol cop de mà o suggeriment que pugui arribar».
Un cop realitzada l’exposició, els diferents grups es van manifestar respecte de la proposta. Sotmesa la moció a votació, es va aprovar amb 10 vots a favor (7 CiU, 1 ERC, 1 ApG, 1 PSC), 8 abstencions (1 PxC, 7 PSC) i 1 vot en contra (PP). Val a dir que els partits van donar llibertat de vot als seus regidors. La presentació de les mocions als diferents ajuntaments de la comarca va esdevenir un pas endavant a l’hora de facilitar el treball a l’organització, ja que les administracions municipals hi van oferir un suport decidit: equipaments, locals, material, ajuda de la brigada, policia local...
Les setmanes anteriors a l’arribada de la primera onada de consultes es van haver de realitzar grans esforços logístics, i seguint l’exemple d’Osona es va decidir crear uns cossos de seguretat. Per a la plataforma va ser una font d’aprenentatge per afrontar i organitzar amb més rigor i professionalitat les altres consultes.
El 13 de desembre el país patia un temps fred, de rígid hivern, i als mitjans de comunicació el protagonisme se l’enduia la celebració de la Marató de TV3. La suma d’aquests fets feia patir els organitzadors, ja que s’afavoria l’abstenció. No obstant això, es va produir un gran èxit de convocatòria, perquè la participació comarcal va ser del 38,72%.

300 voluntaris i un més
Un capvespre, després d’una reunió, alguns membres de la plataforma Olot Decideix feien un toc al conegut bar El Cocodrilo i de sobte van veure arribar Alfons López Tena, notari, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, exvocal del Consell General del Poder Judicial de l’Estat Espanyol i militant de Convergència i Unió, que venia de participar en un acte a Olot. Era l’hora de l’atreviment garrotxí, que els portà a convidar-lo a participar de la plataforma. López Tena acceptà donar-hi suport. En realitat s’implicà a la consulta com un voluntari més. Durant les setmanes anteriors, i sobretot els últims quinze dies abans de la consulta, es desplaçà a viure a Olot, concretament en un pis del Barri Vell que li deixà un membre de la plataforma. Això li permeté realitzar una campanya «a l’americana» o «a l’escandinava», és a dir, celebrar petites reunions amb els diferents col·lectius de la societat olotina, un sistema que havia funcionat molt bé a Osona. Es va entrevistar amb més de 50 entitats i empresaris d’Olot. En una d’aquestes entrevistes, se li va preguntar sobre els objectius esperats de participació, i el seu optimisme el va portar a manifestar pocs dies abans de la consulta que menys d’un 30% eren dolents, un 35% eren bons i un 40% molt bons.

El Manifest Olot
El pas següent va ser la redacció d’un manifest que va aconseguir les adhesions de 19 institucions comarcals, 117 associacions, entitats i partits polítics, i 2.050 signatures de ciuta-dans provinents de diferents àmbits. La cara més mediàtica que va donar suport a la consulta i va signar-ne el manifest va ser el periodista Josep Puigbó.

Els nouvinguts
També va ser una bona iniciativa anar a parlar amb les comunitats d’origen estranger, ja que suposaven el 20% del cens. Fins i tot un grup de voluntaris es van desplaçar un dia a recollir el vot anticipat davant de l’espai de culte de la comunitat sikh, just després de la celebració de l’oració. Un dels principals esculls amb què podia topar el procés era la baixa participació dels nouvinguts, i calia abordar i executar actuacions amb criteri dirigides a aquest públic objectiu.

La campanya a Internet
Durant la campanya, una eina determinant va ser la utilització de les xarxes socials i Internet. Gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació es van fer arribar nombrosos missatges a la societat olotina i es va aconseguir reclutar molts voluntaris. El grup de Facebook La Garrotxa Decideix va arribar a reunir 997 membres.
A més, la plataforma disposava d’un web molt ben elaborat i amb un bon contingut informatiu: www.lagarrotxadecideix.cat.

El pressupost i els ingressos atípics
El cost de la consulta a Olot s’ha valorat en 11.000 euros. Els organitzadors van haver de recórrer a l’enginy i realitzar diferents accions per aconseguir ingressos. Tot fent bullir l’olla, van editar cent cinquanta serigrafies originals de l’obra Arrels i identitat, de l’artista Quim Domene, que es podien adquirir al preu de 50 euros. També es van vendre samarretes, i el dia de la votació els 21 col·legis electorals disposaven d’una guardiola on la gent donava la voluntat. El finançament es va efectuar amb aportacions de persones anònimes que no van obtenirne cap benefici.

El vot anticipat
De ben segur que la gran aportació d’Alfons López Tena a la consulta d’Olot va ser la introducció del vot anticipat, gràcies al qual el 25 d’abril, abans de l’obertura dels 21 col·legis electorals, ja s’havien aconseguit 3.215 vots, xifra que es tradueix en una participació de l’11,63%.

La traca final: la votació
A Olot podien exercir el dret de vot 27.633 persones (22.927 amb DNI i 4.706 sense DNI). Van acudir a la votació observadors internacionals del Quebec, el País Basc i Escòcia.
Un cop completat l’escrutini dels 7.318 vots emesos, que representaven el 26,8% del total de persones que podien votar, el sí a la independència va obtenir el 97,29% dels vots emesos (7.106 persones), el no va obtenir el 2,04% (149 persones) i els vots en blanc van representar el 0,67% (49 persones).
A la roda de premsa de presentació de resultats, el coordinador de la consulta Alfons López Tena va afirmar: «Allò que preocupa al poble de Catalunya no és la Constitució ni l’Estatut, és la independència». També va recordar la feina que queda per fer i va etzibar: «Quan un poble s’organitza, es posa en marxa, no hi ha res que el pugui aturar».
Tal com van destacar els observadors internacionals, el referèndum va ser un exemple de transparència, ja que tant els periodistes com els mitjans de comunicació van disposar de totes les facilitats i van poder ser presents a la votació i al recompte.

House of Catalunya II: la resposta

2010-08-31T21:51:00.003+02:00

El passat 1 de setembre del 2009 després d’arribar de vacances de Malta escrivia un post en aquest bloc titulat House of Catalunya: “Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la historia d’aquesta House of Catalunya. Quant tingui resposta ja us ho faré saber.”

Avui en dia els més de 1300 milions d’usuaris d’Internet al món fem possible que ens comuniquem i intercanviem opinions i coneixements a totes hores amb persones d’arreu i de diferents llengües maternes.

La presència catalana a Internet és excel•lent doncs té un gran dinamisme, disposem d’un domini propi: .cat i des del meu punt de vista sobretot el nostre gran actiu és el fet que la llengua catalana és una de les 40 llengües reconegudes per Google. Doncs gràcies a la possibilitat de disposar d’eines de traducció una persona de Malta pot llegir aquest bloc en català entendre’l i, a més fer-hi aportacions.

Vet aquí la resposta que ens permet tenir més coneixement de la nostra història, en aquest cas sobre la House of Catalunya. Ens l’ha fet arribar el professor i Arquitecte de la Universitat de Malta Denis de Lucca.

The so-called House of Catalunya in Marsamxetto Road, Valletta originally consisted of three fine Baroque houses built in 1692-1694 at the expense of the Langue of Aragon to house the Knights of the Priory of Catalunya. Part of the land on which the new priory was built had been acquired as far back as 20 September 1569 by the Knights Antiguo de Cabrera and Martino de Lawrie acting on behalf and in representation of the Langue of Aragon, this for the purpose of building their grand auberge which, on completion, only occupied part of this acquired land. The rest of the land to accommodate the new Priory of Catalunya was purchased in 1692 during the grand mastership of the Frenchman Adrien de Wignacourt. When completed, the three houses of the Priory of Catalunya were separated from the 16th century Auberge of Aragon by a narrow lane. (Prof. Denis De Lucca).

Val a dir que actualment és la seu del Ministeri de Justícia del govern de Malta.

A l'agost toca Fira d'Antiguitats de Vic

2010-08-28T20:02:00.004+02:00

Ara fa 367 dies, en aquest bloc us explicava: que des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a visitar la Fira d’Antiguitats de Vic (FAV).

El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis, empresa dirigida per Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i un dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics.

Alguns experts firals parlen de recuperar l’essència de les fires i el seu objectiu nuclear per sobre dels objectius relacionats amb l’impacte induït: prioritzar el progrés de sectors empresarials, el desenvolupament territorial i dels sectors artesans per les fires mercat. El FAV no necessita recuperar l’essència firal doncs forma part del seu ADN.

El model FAV exemplifica un canvi de perspectiva: de la perspectiva “omplir” a la perspectiva “crear”. Es tracta de generació de solucions adaptades per facilitar el intercanvi comercial més que repetir formats clàssics sota la perspectiva de la quantitat. Les fires són una eina comercial eficaç i rendible per optimitzar i estalviar en l’activitat comercial - empresarial . Val a dir que les fires en les que el visitant pot adquirir productes, és a dir de consum, més importants són les activitats d’animació, els serveis de restauració, i de lleure. En aquesta edició, al FAV s’hi pot contemplar una exposició realitzada pel Museu del Modernisme Català. Únic museu dedicat exclusivament al Modernisme Català.

Les Institucions públiques tan sols han d’apostar amb bravura pels esdeveniments firals en que l’efecte econòmic induït de les fires només és sòlid i permanent a llarg termini i, si aquestes responen als avantatges competitius de la realitat empresarial de l’entorn i permeten als sectors industrials i a les empreses assistents assolir els seus objectius.

Una massatge per l'estomac!

2010-07-25T09:49:00.014+02:00

Al 2008 es va obrir al centre de Barcelona el Monvínic, un espai més que necessari i que confirma l’habilitat, tant catalana del seu creador Sergi Ferrer – Salat, de vincular un centre divulgador de referència internacional al voltant del vi. Va esdevenir finalista al Premi FAD d’interiorisme 2009. Fa uns dies vaig anar a sopar-hi amb un grup d’emprenedors convocats pel periodista Eduard Batlle.
Davant d’aquest magnífic centre gastronòmic i d’unes ampolles inspiradores, aquells bons companys estaven disposats a fruir de la vetllada amb la més honesta companyia.

Els Vins els va escollir el Sommelier Cèsar Cànovas:
Alella Vinícola Alella Marfil Blanc de Negres. Garnatxa, Catalunya
Kahurangi Nelson Moutere Riesling 2007, Nova Zelanda
Guttarolo Puglia Goia del Colle Primitivo 2005, Itàlia
Samos Coop. Samos Muscat de Samos Vin Doux, Grècia

El Menú fou elaborat per Sergi de Meià, premi nacional 2009 al cuiner jove, atorgat per l’Acadèmia Catalana de Gastronomia:
Albergínia fumada
Sopa de tomàquet
Presa de porc ral
Postres de fruita Tanmateix l’àpat joiós, els vins quin plaer: primer tastar, després olorà, tancà els ulls, glopejà una mica de vi i, després d’una gran pausa, alçar els ulls al cel i comentar la jugada...quin massatge per l’estomac.
Us recomano que aneu al Monvínic doncs val molt la pena. Ara mateix entro a la web dels amics de Monvínic i em faig del club. Entre d’altres serveis inclou l’ús de la biblioteca, accés preferencial per als tastos i conferències, i assessorament integral en la creació de cellers particulars.
Estic molt content d’haver-hi anat, va ser una gran vetllada. Val a dir que: “Wall Street Journal” va publicar el 29 de juny una crítica del Monvínic titulada: “The Best Wine Bar in the World?”

Com deia Béranger: Primer brindarem per veure, després beurem per brindar.

Retallada d’energia emprenedora

2010-07-15T17:01:00.006+02:00

Ser emprenedor a Catalunya és molt sacrificat i cal pagar molts peatges, peatges entesos en el sentit més ampli del terme. Per mi emprendre vol dir tenir una idea i ser capaç de posar-la en marxa, tanmateix insisteixo que una de les claus de l’èxit de la emprenedoria és l’impuls que aporta l’entorn al projecte emprès. Al 2009 es van crear a les comarques gironines 1.313 noves empreses malgrat els mals vents que bufen. Ahir, després de diverses reunions i visites suportant l’estuba a Barcelona vaig arribar a Girona cap a les 18h de la tarda decidit a asseure’m davant de l’ordinador per donar resposta i fer arribar documentació als compromisos adquirits a les visites de la jornada. Sorpresa majúscula al barri de la Devesa: el subministrament de llum estava tallat i conseqüentment Internet i d’altres eines indispensables per treballar no es podien utilitzar. Vam estar des de les 4 de la tarda a les 21.30h sense llum. Ara funcionem amb un generador com podeu veure a la foto. Girona no funciona!

No pot ser que els catalans no puguem decidir sobre temes vitals. Les nostres infraestructures són imprescindibles pel desenvolupament econòmic del país. Durant tota la vida, els catalans hem tingut infinites raons per rendir-nos i desistir de ser empresaris. Cal superar els impediments per assolir el que ens apassiona i l’objectiu que anhelem. La majoria de catalans pensa que la independència no és una utopia i la manifestació de dissabte ha obert els ulls a nombroses persones ...per cert dissabte vaig estar al Passeig de Gracia a Barcelona i tots cridàvem inde- independència!

Intercanvi d’Experiències i Emprenedoria al Fòrum Impulsa

2010-07-03T13:44:00.010+02:00

Vaig aprofitar l’oportunitat de gaudir de diferents experiències innovadores gràcies al Fòrum Impulsa, que pretén esdevenir un referent internacional i un catalitzador d’inquietuds dels joves amb iniciatives emprenedores. L’Auditori es va entusiasmar amb l’experiència de Pau Garcia – Milà, fundador amb 17 anys d’EyeOS, empresa que ha desenvolupat un sistema operatiu que permet produir, guardar i accedir als nostres arxius i aplicacions des de qualsevol dispositiu connectat a Internet. ”Teníem una idea però vam començar sense diners i amb un desconeixement del que era una empresa”. Observeu la foto de la presentació de Pau Garcia – Milà.

Va insistir en que en l’entorn mental de la gent d’aquí encara hi ha massa por al fracàs. Considera que el més dolent és el tarannà del sentiment que es tradueix amb l’expressió “et vaig avisar que no funcionaria”.
En Pau ens va confessar que el seu fracàs més gran ha estat elaborar una pàgina web on l’usuari només hi podia deixar missatges. No hi van saber trobar la utilitat i, per més inri, van rebre una trucada d’una empresa que estaven al cas de l’eina que havien desenvolupat i els demanaven col•laboració per a crear una plataforma on l’usuari podia escriure 140 caràcters. En Pau va desestimar la “joint venture” per dedicar-se al seu projecte. Al cap d’uns mesos van veure pel diari que aquella empresa anomenada Twitter pujava com l’escuma. El seu consell final als emprenedors és que es concentrin només amb l’essència del seu projecte a emprendre i amb l’orella amatent al que passa al seu entorn.
D’altra banda, Alfons Cornellà va definir que hi ha dos tipus de joves emprenedors. Els joves que tenen un gran talent ( aquests ja aconsegueixen tot sols a generar talent per la societat) i els joves que tenen talent i necessiten que la societat els creï ecosistemes perquè desenvolupin el talent per donar valor a la societat. Avui en dia els joves multipliquen les possibilitats de les seves iniciatives gràcies a les seves habilitats amb l’ús de les Tecnologies.
Val a dir que cada persona ha de desenvolupar el seu talent, hem de tenir present que per emprendre un projecte d’èxit la contribució del talent no és definitiu, tanmateix, la practica del treball dur i constant amb una bona dosi de creativitat supera el talent. A la foto l'emprenedora cultural Sílvia Pérez.

Tour d’aprenentatge de Ciència al Sincrotró

2010-07-02T16:05:00.006+02:00

Ahir al mati vaig tenir la sort de realitzar una magnífica visita al Sincrotró Alba de Sant Cugat. La visita la va guiar el Doctor Ramon Pascual, qui després de donar-nos una amable benvinguda, ens va etzibar: “ Qui hagi d’estudiar estructures petites trobarà en la llum del sincrotró una eina que no té competidor”. És la instal•lació científica més important de l’estat espanyol. L’edifici té forma de cargol, ocupa 18.500 metres quadrats, i hi treballen 140 persones procedents de 16 països. Serà plenament actiu a partir del 2011 i permetrà dur a terme investigacions en camps tan diversos com les ciències de la vida, la química, la física i la ciència dels materials. Es preveu que cada any doni servei a 1000 investigadors i empreses de tecnologia punta i contribueixi a elevar la competitivitat científica industrial del sud-est d’Europa.

És una eina d’una gran utilitat pel desenvolupament empresarial i la recerca. Però massa sovint aquestes infraestructures tenen la debilitat, i més si depenen de les administracions, d’esperar que la gent hi vagi sense fer cap gestió comercial. Cal fer una gestió de comunicació adreçada a la indústria i als empresaris del nostre país. S’ha de fer saber les possibilitats que tenen les empreses d’aconseguir èxits mitjançant la investigació en aquesta magnífica instal•lació científica.

L’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi a la Cambra de Comerç de Girona

2010-06-26T12:27:00.005+02:00

El President de Mango, Isak Andic, serà el protagonista del Cicle de conferències dels 100 anys de la Cambra de Comerç de Girona anomenat CENT: Compartim Experiències de Notables Talents.
La conferència titulada l’origen de Mango i què ha fet per evitar la crisi, tindrà lloc el proper dimecres 30 de juny a les 13h a la Cambra de Comerç de Girona. Apunteu-vos-hi!

Cal confirmar l'assistència al correu: cambra@cambragirona.org

Ajudar als emprenedors és tan fàcil com casar traus amb botons

2010-06-22T19:13:00.003+02:00

Finalment va arribar la tan esperada i magnífica xerrada sobre emprenedoria de Xavier Verdaguer organitzada per l’entusiasta periodista Eduard Batlle . D’entre moltes coses interessants que va exposar, em quedo amb el titular que cal fomentar des del món educatiu la cultura de l’emprenedoria seguint la manera de fer, en aquest àmbit, del sistema educatiu americà. Segur que el sistema educatiu americà té moltes debilitats però pel que fa a l’educació en emprenedoria tot són fortaleses que hem d’importar. Val a dir que el TecnoCampus Mataró – Maresme organitza un Màster Universitari en Emprenedoria i Innovació on hi col•labora Xavier Verdaguer.
Entenc que les administracions han de canviar radicalment perquè han de revolucionar la forma de donar suport a l’emprenedoria. Primer cal donar eines per superar la barrera de la por al fracàs. Hem de maximitzar el fet de casar “traus amb botons”, és a dir que hem de ser capaços de detectar els emprenedors i dotar-los d’un entorn que els faciliti el camí a l’èxit. Per emprendre, la idea és important, les aptituds i les actituds fonamentals, però l’entorn és vital.
Actualment, les administracions acompanyen l’emprenedor mitjançant l’assessorament d’un tècnic ben preparat acadèmicament però mancat d’experiència en el món empresarial. Sempre he pensat que quan un empresari debutant pensa una idea, la desenvolupa, l’escriu, fa números i elabora el Pla del negoci del seu projecte hauria d’estar acompanyat des dels inicis per un empresari que hagi fracassat i d’un empresari experimentat, possiblement jubilat, del sector del negoci que es vulgui desenvolupar. Segur que li aportarien contactes, experiències i eines que desenvoluparien més sòlidament el projecte emprès.
Ajudar als emprenedors és tant fàcil com casar traus amb botons. Un altra trau i botó per cordar i no menys important és aconseguir que l’emprenedor trobi un inversor. Tanmateix, el projecte a emprendre ha d’estar molt ben desenvolupat i reforçat amb un bon Pla de Comunicació. A les diferents sessions de networking a les quals he assistit, d’una banda no hi apareixen inversors i hi trobo emprenedors amb molt bones idees però amb massa romanticisme. La majoria no desenvolupa una xarxa comercial potent, i sovint es queden amb la idea i la plataforma tecnològica però la implantació comercial es desenvolupa de manera molt tímida, de vegades s’oblida que per perdurar, el negoci ha de facturar.
Si creiem amb el leitmotiv de la Cambra de Comerç de Girona amb motiu del seu Centenari: “darrere el teu benestar hi ha l’empresa”, cal assegurar el nostre benestar amb la creació de noves empreses i per aconseguir-ho necessitem que la cultura educativa i empresarial s’imbueixi del mateix entusiasme i empenta que posseeixen els emprenedors. No tenim por al fracàs.

Els Vins Denominació Origen Empordà un negoci amb futur

2010-06-15T17:33:00.009+02:00

El conspicu crític de vins Robert Parker, que dirigeix la revista The wine advocate, fa uns mesos va publicar la llista Spain’s Top 100 Wine Values. En aquest rànquing es valora la relació qualitat - preu i apareixen els vins espanyols i catalans (que es venen a Estats Units per menys de 25 dòlars) amb més de 90 punts sobre 100.
Dels 114 vins que apareixen a la llista, 28 són catalans. La Denominació d’Origen catalana amb més presència és la DO Montsant, amb 10 vins seguida per la DOQ Priorat, amb 7; la DO Terra Alta, amb 5; la DO Cava, amb 4; la DO Empordà, amb 1; i la DO Costers del Segre, amb 1 vi.

Val a dir que el 25% dels 100 millors vins de l'estat segons Robert Parker són catalans. De la DO Empordà, cada vegada més valorada, va seleccionar un vi, concretament, el Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, 2005, del Celler Martí Fabra.
D’altra banda, el passat mes de maig vaig tenir l’oportunitat de visitar el Celler Martí Fabra gràcies a la Cambra de Comerç de Girona, doncs amb motiu de la celebració del seu Centenari té la voluntat de promocionar els productes autòctons.
L’entitat va escollir per concurs el vi negre del Centenari que se serveix en els actes protocol•laris de la Corporació. Un jurat, format per enòlegs, sommeliers i membres de la comissió del Centenari de la Cambra es van reunir a la D.O. Empordà per escollir per concurs, d’entre 18 vins candidats el vi de criança que ostenta el distintiu 1er Premi Vi del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona. El vi presentat pel Celler Marti Fabra de la Masia Carreras de Sant Climent Sescebes va ser el guanyador.

El dia de la presentació a la premsa, en Joan Fabra, que colze a colze amb el seu pare Martí lidera aquest Celler familiar, ens va explicar:

“El nostre Celler Martí Fabra està situat a la Masia Carreras, el primer document que fa referència a la compra d’una vinya data del 1305. Des de fa moltes generacions s’ha conreat la vinya i s’ha elaborat vi fins als nostres dies.
Enguany estem especialment satisfets perquè el nostre Masia Carreras negre 2006 ha estat seleccionat per a la celebració del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona.
Podríem arribar a establir certs paral•lelismes amb el nostre vi Masia Carreras i la Cambra de Comerç de Girona. El vi prové en un 80% de vinyes de Carinyena de més de 70 anys, algunes arribant a ser centenàries que ens donen una trajectòria i una saviesa acumulada al llarg dels temps, per altra banda té un 20% de Merlot de ceps joves de menys d’un decenni que aporten la innovació, el estar oberts al món, i al saber integrar el millor que ens poden aportar des de fora.
Crec que el nostre treball de futur s’ha de basar amb adquirir el millor de l’experiència i de l’esforç d’adaptació que han fet les generacions anteriors conjuntament amb l’encert de saber aprofitar les oportunitats que disposem avui d’intercanvi de coneixement i facilitat de comunicació amb tot el món”.

Us vull recomanar que us arribeu fins a Sant Climent Sescebes per visitar l’entranyable Celler Martí Fabra i tasteu aquest magnífic vi negre , doncs és excel•lent i us agradarà molt !

Les empreses innovadores no s’adapten als canvis, els generen

2010-06-12T18:35:00.006+02:00

M’arriba informació d’un esdeveniment que es celebrarà el proper 21 de juny al Parc Científic i Tecnològic de la UdG a partir de les 20.00h del vespre. Després de més d’un any a Sant Francisco, l’Osonenc Xavier Verdaguer s’ha convertit en un emprenedor de referència a Silicon Valley i ens explicarà el seu projecte innovalley. Recordeu que a Silicon Valley hi ha empreses com: Cisco, Yahoo, Google, Facebook,...
La innovació, motor del creixement econòmic necessita concentració. Al món només hi ha una dotzena d’indrets que generin una innovació significativa. Aquestes poques regions han desenvolupat uns ecosistemes amb universitats punteres, empreses potents, mercats laborals flexibles i capital d’inversió capaç d’atendre a les demandes de la innovació comercial. Aquesta innovació comercial necessita de capital risc, és a dir, fons invertits amb empreses d’alta tecnologia que als Estats Units es concentra a Silicon Valley, les empreses de capital risc invoquen a: “ la regla dels vint minuts”. Només es consideren dignes d’inversió d’alt risc les empreses que es troben en un radi de vint minuts en cotxe de les oficines de capital risc. Per fer rutllar l’intercanvi econòmic resulta beneficiós la proximitat física entre les persones , ja que l’augment de la productivitat com a conseqüència de l’acumulació del treball dóna lloc a una geografia laboral nova i més especialitzada, les oportunitats de treball es classifiquen en una espècie de jerarquia nacional, per ciutat i ubicació.
Dilluns 21 de juny m’agradarà comentar-ho amb Xavier Verdaguer i que ens comenti: si a Girona veu possible desenvolupar una regió capaç de generar una innovació significativa.

Pioners: Steve Jobs

2010-05-22T10:53:00.006+02:00

Steve Paul Jobs és el cap executiu de la companyia d’ordinadors Apple. És un capdavanter, que va davant obrint camí als altres a la recerca de noves eines d’utilitat per aconseguir progrés.
Us adjunto un vídeo on relata pas a pas les seves vivències i la història del seu èxit empresarial en un acte de graduació a Stanford University.

Camí de Ronda

2010-05-19T21:10:00.009+02:00

La promoció de la nostra Costa Brava, mitjançant els camins de ronda com a excel•lents centres d’interès turístic ja fa temps que ha esdevingut un producte d’èxit, un lloc comú però ben valorat pels visitants forasters .
Ara m’han fet a mans una publicació anomenada “ Camins de Ronda. La Travessa de la Costa Brava”, editada per Triangle Postals. Aquesta guia pràctica és obra del fotògraf Jordi Puig i el geògraf Sergi Lara. Ens proposen recórrer íntegrament tota la Costa Brava a través dels antics camins de ronda, utilitzats durant segles per pescadors i contrabandistes.

Us vull recomanar aquesta guia de gran utilitat molt ben il•lustrada amb fotografies i plànols, i amb una complerta informació dels quilometres i temps de recorregut a peu de cada travessa. Hi trobem informació de 12 etapes de 255 quilometres amb les seves cales, platges, espais naturals i nuclis urbans, però vull insistir que us passegeu per aquests paisatges captivadors, camineu pels senders i observeu l’horitzó des dels penya-segats que voregen les roques i que s’aboquen al mar.
Fa uns dies vaig caminar per la ruta que va de Platja d’Aro a Palamós i em vaig trobar amb algun pas força descurat i amb més d’una cova tancada. Un cop passat els forts temporals d’hivern, ara cal que les administracions facin els deures i s’ocupin de realitzar una bona tasca de neteja i manteniment. Ja tenim la temporada turística a sobre i no podem badar. Hem de tenir les infraestructures turístiques més a punt que mai.

Mans a la feina que anem tard!

L’èxit de decidir on viure

2010-05-14T09:58:00.007+02:00

Ahir vaig anar a la inauguració del Centre d’Innovació i Emprenedoria de Figueres, una experiència d’innovació i emprenedoria transfronterera per afavorir la innovació, l’emprenedoria i la relació entre les empreses i professionals situats a banda i banda de la “frontera”. Aquest projecte neix de la suma d’esforços de moltes administracions, però el fet que es lideri des de la ciutat de Figueres no és fruit de l'atzar. S’aconsegueix per la credibilitat, l’esforç, l’audàcia i, sobretot, pel lideratge del seu alcalde, que té un nord, un projecte i sap com desenvolupar-lo. Em va agradar molt quan l’Alcalde, Santi Vila, va comentar que la ciutat tenia una comissió per pensar propostes de ciutat creativa. Va citar Richard Florida, l’intel·lectual americà referent i que gaudeix d’un gran prestigi arreu del món, sobretot quan es tracta de crear opinió del posicionament i de fer prosperar les ciutats. Fa dos anys vaig llegir el llibre de Florida, Les ciutats creatives, i em va deixar molt impressionat.

Decidir a quin lloc volem viure és molt important pel desenvolupament de les nostres vides. Tot i que la globalització ens ha facilitat molt les coses i ens ha posat el món molt més a l’abast, escollir el lloc on viure és fonamental, ja que afecta a tots els aspectes de la nostra vida: a qui coneixem, els “mercats afectius”, la feina, les xarxes socials i l’accés a les carreres professionals.
A les comarques gironines, un indret on hi ha lideratge, creativitat i innovació és Figueres. En són un exemple els indicadors de creixement econòmic ( població jove, activitat econòmica, creativitat, innovació, talent, ...). Al seu darrere es troba l’atracció de la força de la concentració: doncs les persones emprenedores, amb talent i creativitat tenen tendència a buscar grups de persones amb afinitats similars per a desenvolupar-se, amb el consegüent avantatge econòmic que es genera. Val a dir que la ubicació de l'indret on vivim és rellevant per aconseguir el triomf en l’economia global però també és fonamental per aconseguir l’èxit en la vida personal.

図書

2010-04-28T16:24:00.017+02:00

“El millor efecte de qualsevol llibre és que inciti el lector a l’acció”
Thomas Carlylle

Després de Sant Jordi us recomano els últims llibres que he llegit. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:

Autor	Títol	Editorial
Pilar Rahola	La màscara del rei Artur	La Magrana
Francesc Madrid	Sang a les Drassanes	Acontravent
Mercè Dedeu	La Tribu	Esade Alumni
Albert Espinosa	El món groc	Debolsillo
Haruki Murakami	Tòquio Blues	La butxaca
Haruki Murakami	El salze cec	La butxaca
Haruki Murakami	Kafka a la Platja	La butxaca
Haruki Murakami	El meu amor Sputnik	La butxaca
Haruki Murakami	After Dark	La butxaca
Haruki Murakami	De què parlo quan parlo de córrer	La butxaca
Jaume Collell	Pep Guardiola	La butxaca
Xavier Bosch	Se Sabrà tot	Proa

Social Media a l'empresa

2010-04-24T20:20:00.008+02:00

Masoliver Grup, invulnerable a la crisi

2010-04-22T17:53:00.003+02:00

La comarca de la Garrotxa és una terra fèrtil de nous projectes, de noves iniciatives i de profitosos contactes empresarials. Als últims trenta anys, la nostra economia experimenta molts contrastos: en la seva major part està dominada per un llarg i intens creixement de l’economia, però que acaba amb una crisi profunda, de dimensions incertes. No cal insistir-hi més, doncs tots coneixem i patim el complicat moment econòmic que ens toca viure, tanmateix d’aquesta comarca, des de la iniciativa privada, sorgeixen i s’impulsen propostes concretes que fan rutllar l’activitat empresarial.
El secret del seu èxit ha estat la comunió familiar, la dedicació, l’afany de superació, la innovació tecnològica i la màxima exigència en la qualitat dels productes i els serveis, però sempre guardant fidelitat a les seves arrels empresarials. Amb els anys, les empreses han canviat els processos de producció, les relacions laborals, la maquinària i la tecnologia, però al darrere sempre hi ha hagut un equip de professionals atent a les novetats i que ha sabut superar les dificultats i les crisis.
N’és un bon exemple l’empresa de distribució d’aliments i begudes Comercial Masoliver. Ara ja fa 31 anys que inicià la seva activitat empresarial amb una sola marca, tot i que al 2010 en comercialitza més de 60.
Sandra Masoliver, la seva directora general, comenta que l’objectiu a curt termini és jugar fort pels productes biològics, sobretot pels productes de Soja i els aliments sense Gluten. Masoliver Grup, des dels inicis, ha estat molt ben situat en el mercat internacional, impulsant noves exportacions i a mig termini obrirà un centre de producció a Santo Domingo per facilitar l’entrada dels seus productes als Estats Units. Al 2009, l’empresa va facturar 32 milions d’euros i actualment té una plantilla de 72 treballadors. Avui dia dirigeix l’empresa la segona generació. Masoliver Grup continua creixent, innovant, exportant i ha esdevingut invulnerable a la crisi.

Comunicar bé!

2010-04-17T21:39:00.008+02:00

Dijous passat a la meva ciutat: Olot, vaig participar en una jornada impartida per l’economista especialitzat en l’àmbit de la comunicació Ferran Ramon Cortés. Al 2005 vaig gaudir molt llegint l’Illa del cinc fars i, posteriorment al 2006 amb la publicació del quadern Bitàcola. Com sabeu, n’és el seu autor en Ferran Ramón Cortés. Bé us adjunto un vídeo molt breu per reflexionar una mica de comunicació.
">

El secret de l’èxit del Barça

2010-03-30T11:51:00.005+02:00

La qualitat de la gespa s’ha convertit en una eina clau en la practica del futbol d’alta competició. Des de les primeres files de la tribuna del Camp Nou s’observa una frondosa i espessa catifa verda que et convida a fer-hi una becaina més confortablement que en qualsevol matalàs d’última generació. És una gespa pensada i preparada per tal que la pilota hi llisqui a gran velocitat i el vot sigui perfecte, és la llavor de l’excel•lent joc que practica el Barça. La cura de la gespa és una feina ben feta que realitza Royal Verd del Grup Morera, empresa que ha desenvolupat una gran cultura corporativa: orientant l’empresa cap als clients, valoritzant la innovació i la última tecnologia. Royal Verd ha demostrat la seva personalitat liderant una jornada tècnica amb el títol “La gespa com a base del futbol i imatge del club“, amb la participació dels millors professionals de l’Estat, en l’àmbit del manteniment dels camps de futbol.
I pensar que tot va començar en una petita botigueta a Olot al 1955, la llavor d’una gran empresa, amb la compravenda de productes del camp. Al 1970, s’inaugura el primer Agrocomerç a Olot que representarà el primer model de punt de venda , que desprès s’instal•larà a Vic, Girona, Figueres, Ripoll, Les Preses, La Vall d’en Bas i la Bisbal d’Empordà. L’empresa prospera i innova, sense deixar el sector primari, i crea una empresa dedicada a les gespes i a la jardineria esportiva i a l’oci. Posa en marxa una divisió dedicada a l’alimentació d’animals de companyia. Les marques del Grup Morera són: Llavors Morera, Royal Verd, Morera Agrocomerç, Murri i Kebó. L’empresa té 75 treballadors i factura 15 milions d’euros anuals.
Ara que les xarxes socials i a la televisió tothom parla del famós anunci que comença dient: ” quin és el secret del seu èxit es preguntava tothom”.
Una de les respostes que s’han oblidat és: La gespa!

L’acció social de les empreses!

2010-03-13T13:50:00.004+01:00

L’acció social empresarial no és exclusivament màrqueting sinó una forma de comprendre l’aportació a la societat de l’empresa. La Responsabilitat Social Corporativa ha aportat un canvi de paradigma a l'hora d’entendre l’empresa i la seva relació amb l’entorn, cosa que permet obtenir grans resultats. I no únicament de caire econòmic. La reputació corporativa de l’empresa vindrà donada per la seva capacitat de generar valor i respondre als interessos dels seus accionistes, col•laboradors, clients, proveïdors i de la societat en general. Però tot això va molt més enllà del que s’espera legalment de l’empresa. Si les empreses actuen responsablement no hi ha dubte que els consumidors els premiaran amb la seva fidelitat i lleialtat. Els nous gestors d’empreses saben que darrere dels projectes empresarials hi ha persones que tenen somnis i que els resultats es poden aconseguir creant valor al conjunt de la societat. Els plans socials no només fan possible l’orgull corporatiu intern, tenen un efecte d’aproximació a la societat en general, sobretot en aquests moments en què pot semblar que ningú no dóna res a canvi de res. Actualment es demana a les empreses un equilibri constant entre el següent triplet del compte de resultats: 1. Transparència i eficàcia econòmica. 2. La gestió respectuosa amb el medi ambient. 3. La gestió social tant interna com externa. Aquest és un equilibri francament difícil. Hi ha empreses a les quals les diferencia una especial sensibilitat cap a les persones, no per motius de negoci, sinó per filosofia d’empresa. Sobretot, patrocinen solidaritat i difusió cultural. Vaig assistir a un esdeveniment que aconseguí sumar solidaritat i difusió cultural: era el primer acte del Centenari de la Cambra de Comerç de Girona, un concert benèfic de Josep Carreras a l’Auditori de Girona, els beneficis del qual van anar a la seva fundació contra la leucèmia. La Fundació Josep Carreras contra la leucèmia va néixer l’any 1988 amb la intenció de trobar una curació per a tots els malats de leucèmia. Vull esperonar les empreses que estiguin pensant a fer una acció social, i més si pretenen l’objectiu de sumar solidaritat i difusió cultural, es posin en contacte amb organitzacions com: la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia i contribueixin a finançar la lluita contra la leucèmia. http://www.fcarreras.org/

La família: un risc calculat.

2010-03-08T15:11:00.005+01:00

Crítica del llibre “Pla de vol” publicada al Núm.259 Març - Abril 2010 de la Revista de Girona.

La gran aventura de l’empresa familiar és fruït d’una col•laboració a sis mans entre l’empresari Josep Lagares, el periodista Martí Gironell i el titular de la Càtedra d’Empresa Familiar a l’IESE Josep Tàpies. Entre la ficció i l’autoajuda, l’obra ens relata com el protagonista que dirigeix una empresa familiar es reuneix amb un grup de 300 paracaigudes al desert d’Arizona per batre un rècord tal volta irrealitzable. El repte és volar units en caiguda lliure i en formació durant com a mínim tres segons, a 200 quilòmetres per hora. La metodologia, la comunicació interna i l’organització eficaç del grup utilitzada en l’acurada preparació per a la consecució del rècord fan reflexionar el protagonista i l’encaminen a reorientar la direcció i l’estratègia de l’empresa familiar.
Val a dir que la temàtica de com s’ha de gestionar una empresa familiar és matèria d’investigació de les escoles de direcció d’arreu del món. Tanmateix, a les nostres contrades el 97% de les empreses són familiars.
Al llibre hi trobem diverses citacions que ens fan “meditar”. La del fundador de l’empresa familiar, l’avi Mateu: “L’èxit és un mal mestre. Sedueix les persones intel•ligents fent-les creure que mai poden perdre”. De d’altres n’extraiem idees o il•lusions, com a la de l’omnipresent Barack Obama: “Cadascun de nosaltres pot perseguir els seus somnis individuals, però cal que continuem junts com una família perquè les properes generacions també puguin perseguir els seus propis somnis”. Algunes ens ajuden a millorar: la cançó Ítaca de Lluís Llach. Tot i això, els autors abusen fins a tres vegades del tòpic: “Parlant la gent s’entén”.
Un llibre de lectura fàcil i àgil, tot i que potser s’agrairia que els ingredients de ficció tinguessin més grapa i consistència. L’aportació més original i rellevant? Potser l’epíleg, que és una eina útil per acarar amb èxit els desafiaments que suposen les peripècies i els equilibris familiars.

Pla de vol
Martí Gironell, Josep Lagares i Josep Tàpies.
Editorial La Magrana
www.rballibres.com
169 pàgines

http://www.revistadegirona.cat/

Darrere el teu benestar hi ha l'empresa!

2010-03-03T09:33:00.005+01:00

En les últimes dècades, la defensa dels valors de l’empresa s’ha fet difícil, a l ‘Estat Espanyol, sobretot en el camp polític, intel•lectual i dels mitjans de comunicació, perquè ha estat víctima de les modes que s’han presentat com a progressistes. Aquests sectors juntament amb els mitjans de comunicació han posat al mateix sac a especuladors i empresaris. Els empresaris, a diferència dels especuladors, són líders que gestionen l’empresa amb vocació de perdurabilitat. Per mi un empresari és una persona que té una idea, unes habilitats i sobretot té l’audàcia de fer-la realitat.
La Cambra de Comerç de Girona celebra el seu Centenari, en motiu d’aquesta celebració la Cambra vol posar l’accent en la contribució que fa l’empresa al benestar de la nostra societat, fomentant la cohesió social i el progrés. Per això ha posat un mural a la façana de la corporació amb la voluntat d’enviar el següent missatge: “Darrere el teu benestar hi ha l’empresa”. Una expressió que serveix d’homenatge i reconeixement a l’empresa. Cal recordar que l’empresa és la suma de treballadors i empresaris.
Per molts anys Cambra de Comerç de Girona!

S’acosta una onada d’emprenedors

2010-02-28T14:05:00.005+01:00

Segons l'Observatori Català de la Joventut, els homes són els més perjudicats per la crisi a Catalunya, però especialment els homes joves, d’entre 16 i 19 anys, tenen una taxa d’atur del 31,7%, gairebé vuit punts superior a la de les noies de la mateixa edat (24%). Al conjunt de l’Estat, però, l’atur és més gran entre les dones que entre els homes.

Les noies resisteixen millor la crisi econòmica que els nois perquè tenen més formació acadèmica, aquesta notable diferència de gairebé vuit punts en la taxa d’atur entre homes i dones menors de 29 anys a Catalunya es produeix perquè molts nois van abandonar els estudis en els darrers anys, atrets per la bonança econòmica del sector de la construcció, mentre les noies continuaven estudiant.

Als últims anys, la majoria de gent jove que acabava els estudis d’Empresarials, Dret, Publicitat, Periodisme, Administració i Direcció d’Empreses, Econòmiques,... trobava feina al sector bancari o a l’administració pública. Ara, l’administració ha reduït la convocatòria de noves places un 90 %. Actualment, només una de cada deu persones que fins ara entraven a treballar al sector públic obtindrà plaça. D’altra banda el sector bancari tampoc crearà tants llocs de treball, més aviat en reduirà, absorbirà molt pocs nous treballadors.

Les noves generacions per incorporar-se al mercat laboral han de pensar a emprendre, doncs les portes per entrar de les administracions i als bancs estant tancades. Cal que les administracions introdueixin la mentalitat de l’economia productiva favorable a l’empresa. S’ha d’anar a favor dels emprenedors, empresaris que volen tirar endavant.

Crec que ens arriba una onada de nous emprenedors!

Pensa, és de franc!

2010-02-06T20:59:00.005+01:00

Gràcies a l’esforç de la Cambra de Comerç de Girona, hem tingut el privilegi de comptar amb en Joaquim Lorente, un dels publicistes més prestigiosos del món. Als 27 anys va fundar MMLB, un grup de comunicació que va transformar la creativitat publicitària a l’estat espanyol. Va crear i desenvolupar marques com: Osborne, Central Lechera Asturiana, Allianz, Dodot, Evax, BBVA, Iberdrola, Camper o Fagor,... També va assessorar personalment als presidents Felipe González i Jordi Pujol. La seva tasca professional ha estat reconeguda amb més de cent premis internacionals, Cannes, Fiap, Sant Sebastià,..
Divendres va realitzar una ponència titulada “ Noves estratègies en publicitat “. Val a dir que la publicitat és un tècnica de comunicació que interessa i preocupa molt als empresaris. És també un territori que no resulta còmode a alguns empresaris, que a vegades prenen decisions publicitàries sense tenir tota la informació a les seves mans ni sense poder valorar els resultats efectius de les seves inversions. En èpoques de crisi, hem pogut comprovar com moltes empreses han restringit dràsticament les seves partides pressupostàries dedicades a la publicitat, cosa que els experts consideren un error.
Joaquim Lorente va explicar que per realitzar una bona publicitat cal que l’empresari defineixi sintèticament els valors de la seva empresa, del seu producte o del servei que vol donar a conèixer. La publicitat ha de crear valor a la marca, convèncer i fer punteria per arribar al públic objectiu. També va afirmar que davant la incertesa de l’evolució del mercat cal posar-hi passió i creativitat.
Us vull recomanar el seu llibre “ Piensa es gratis” una guia per desenvolupar la creativitat i el talent.

La tecnologia és bessona de la informació

2010-01-29T20:14:00.012+01:00

Vivim en una societat totalment dinàmica i la comunicació ha d’adaptar-se a aquest entorn, el client exigeix cada vegada més informació, més detallada i més ràpida. Ha arribat a un punt en què l’informa’t ja no en té prou amb la millor informació encara que li arribi molt ràpidament, sinó que hi vol participar.

En l’àmbit de la comunicació empresarial estan emergint amb força les anomenades: Marques Socials. Les empreses han d’estar disposades a permetre que els seus empleats també es converteixin en el rostre de la marca. Els consumidors exigeixen això, és a dir una cara que generi confiança i proximitat . Marques com Disney o Best Buy s’estan convertint en marques socials i seran les que guanyaran la credibilitat i la fiabilitat dels seus compradors i clients.

L'origen dels meus cognoms

2010-01-17T12:29:00.007+01:00

M’ha arribat a les mans “L’Heràldica Catalana”, tot fullejant-la m’he topat amb els meus cognoms: Coromina i Juncà, vet aquí el seu orígen.

El cognom Coromina deriva del mot coromina, que a l’Empordà i a la Plana de Vic significa camp de secà. Ve del mot llatí “condominia”, que vol dir terra en propietat, camp lliure d’impostos.
El cognom també pot derivar d’alguns topònims homònims situats a diferents comarques catalanes.
Al principat, les primeres notícies que hem trobat del cognom Coromina diuen que una família cognominada Albó, de Sant Martí Sescorts, va adoptar el cognom Coromina quan Francesc Albó es va casar amb la pubilla Maria Coromina i va passar a anomenar-se Francesc Coromina i Albó. L’any 1.671, aquest personatge fou distingit amb el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona.
Però, sens dubte, els Coromina més antics van pertànyer a la casa de Mallorca. Entre ells, el metge Lucià Coromina, fou president de la “morberia”, o junta de sanitat d’aquesta població, al 1.475.
Finalment, coneixem el títol de comtat de la Coromina que fou concedit pel rei – arxiduc Carles III el 1.712 a Josep de Boneu i Pi.

Les armes dels Coromina són: de gules, amb tres coloms d’argent en actitud d’emprendre el vol.
Els Coromina s’ha estès per diferents llocs de la geografia catalana i a les Illes.

Segons “Els llinatges Catalans” de Francesc B. Moll el cognom Juncà és un derivat col•lectiu de jonc: “ camp abundant de joncs”. Així doncs, cal incloure el cognom en els derivats del llatí juncus, jonc, joncar, terra de joncs... Cal notar que, a Catalunya, són molts els cognoms que tenen l’origen en noms vegetals i els seus fruits, segurament perquè algun d’ells era característic del lloc de residència de l’individuo.
De tota manera, no es descarta que moltes branques del cognom tinguin un origen toponímic i s’hagin originat a partir del Santuari de Joncadella, a l’antic municipi de Sant Martí de Torroella. O També dels llocs dels Juncars, a Peramola. És doncs, un cognom que tindria l’origen en un lloc concret i seria un nom de procedència o d’habitatge, usat com a cognom.
Les dades que tenim sobre la història del cognom Juncà són molt breus, degut a que molt arxius s’han perdut.
De tota manera, el cognom – com succeeix en la majoria de topònims i cognoms catalans- té un origen lingüístic i ha derivat cap a la forma actual a partir de les lleis fonètiques pròpies de cada època històrica .
El cognom podria datar del segle XIV que es quan es va desfer la despoblació de Santpedor. La relació del llinatge Juncadella amb el de Junquer o Juncà, sembla evident. Junquer està documentat l’any 1.363, en la persona de Pere Junquer.

El cognom Juncà té l’escut partit: 1er. En camp d’atzur, un sol d’or i 2on, d’or, un jonc de sinople.
El cognom està poc estès a les diferents comarques catalanes. Aquesta característica es dóna sobretot en aquells cognoms d’una sola branca o llinatge. Podríem dir que gairebé totes les persones que porten el cognom tenen el mateix origen, qüestió que es podria comprovar amb l’establiment d’un arbre genealògic.

L'anunci més vist

2010-01-07T19:58:00.011+01:00

Fa pocs dies van sortir publicades les llistes amb el millor de l’any.
En el 2009 hem assistit, a una revolució dels formats publicitaris, des dels canals "autodestructius" als jocs amb anotacions, fins al fantàstic anunci dels nadons patinadors d'Evian, que amb més de 58 milions de reproduccions, ha entrat en el llibre Guinness dels Records com l’anunci més vist d’Internet. Voleu saber per què? La resposta, aquí:

El President!

2009-12-20T13:27:00.004+01:00

Aquesta setmana ha vingut a presentar el segon volum de les seves memòries a la Casa de Cultura de Girona el millor polític que ha tingut mai Catalunya.

Aquest llibre es titula: “ Temps de Construir 1980 – 1993”. Aporta dades noves, converses fins ara desconegudes, que ens permeten fer-nos una idea del treball de Jordi Pujol ens uns anys decisius per la consolidació de la democràcia.

Ens va explicar infinitat d’anècdotes sempre amb la seva manera tant dispersa i divertida d’expressar-se, i amb l’acompanyament de la música de fons del seu tant còmic i imitat estossec.

El President va comentar moltes i moltes experiències de diferents àmbits i disciplines, però aquest és un bloc d’empresa i per tant vull reflectir un paràgraf de la pàgina 200 del seu segon volum de les seves memòries. Llegiu:

“ Mentalitat d’Empresa. A començament dels anys vuitanta ens era possible una acció econòmica indirecta. Podíem començar a fer infraestructures o crear eines tecnològiques que fossin útils per a la indústria o podíem preparar sòl industrial, encara que de moment no n’hi hagués demanda, o impulsar una política de crèdits en favor del sector de la construcció en un moment que no es venien pisos ni per remei.

I, evidentment, podíem introduir una mentalitat d’economia productiva favorable a l’empresa. Havíem d’anar a favor dels empresaris que volien tirar endavant. Una vegada, un industrial estranger al qual volíem convèncer perquè no tanqués una fàbrica que tenia a Catalunya em va dir: . Aquesta mentalitat de negoci o d’empresa que l’industrial havia detectat l’exhibíem tant davant els empresaris del país com els de fora. Quan ara veig que la Generalitat amenaça els empresaris que volen tancar una fàbrica dient-los que no compraran els seus productes, diguem que quedo mal impressionat.”

En aquests temps d’incertesa molts podem prendre exemple de la seva manera d’actuar. Llegiu les seves memòries, ja que són un document històric dels fets dels últims anys de Catalunya, i alhora un manual útil que et fa pensar de com actuar i afrontar la vida.

Les Relacions Públiques i la Web 2.0:

2009-12-16T20:19:00.012+01:00

La sociologia està canviant. Els blocs i les xarxes socials generen grups i espais d’opinió que poden beneficiar o danyar la imatge corporativa i, per tant, la seva rendibilitat. Es planteja la necessitat de trobar un nou escenari de solucions pel tractament de possibles conductes il·legítimes per part d’alguns grups d’opinió.

El fenomen Internet 2.0 ha fet evolucionar la manera de treballar dels encarregats de vetllar pel bon nom de les empreses, governs i d’altres organitzacions. El management de la reputació de les empreses s’ha convertit avui en una gestió molt més enrevessada que quan només existien els mitjans tradicionals. A la Web 2.0, amb les xarxes socials, blocs, vídeos interactuen consumidors i votants. Aquesta situació representa un panorama molt més complicat pels responsables de la gestió de la comunicació corporativa.

Motorola ha encarregat les relacions virtuals de l’empresa a una agència de Relacions Públiques. Aquesta manté un contacte fluid amb els bloggers amb més predicament i seguidors. Els responsables de les RRPP han explicat: “En la Web 2.0 hem passat d’emetre missatges a conversar, i en la conversació de vegades escoltem coses que no ens agraden, però les acceptem. La gent es pot expressar lliurement i l’empresa pot donar unes explicacions detallades i més personalitzades”.

Els mitjans socials han magnificat la urgència de les comunicacions de crisi i les menudalles que abans passaven desapercebudes ara es magnifiquen.
Els professionals de les Relacions Públiques creiem que el món dels blocs valora molt l’honestedat. Quan una empresa s'excusa i assumeix la seva responsabilitat, és vist positivament per l'univers blogger. En canvi, aquella organització que distorsiona la informació sol ser detectada i se li magnifica la situació de crisi. Per això, cal aplicar la major transparència possible en el diàleg amb els bloggers.

La generació de Comunicació i Relacions Públiques del 92 - 95 a Girona.

En una enquesta realitzada a consultors de les Relacions Públiques del continent americà se'ls va preguntar:

Està preparat professionalment davant el repte de la Web 2.0?

52% Ben preparat per afrontar el desafiament de les 2.0.
40% M’estic informant i formant per estar més ben preparat.
4% Estic poc preparat.
4% No contesta.

D’aquesta enquesta podem extreure que la gestió de les xarxes socials obre un nou ventall d’oportunitats i amenaces pels professionals de les Relacions Públiques.

Desconeixo quines seran les noves eines de comunicació virtual que ens depara el futur. M’agrada imaginar que assoliran l'èxit les que tendiran a generar el vincle de confiança entre l’usuari i l’empresa, és a dir, a assemblar-se amb el que es genera en la relació interpersonal “face to face”.

Innovació: nous formats firals.

2009-12-06T00:19:00.005+01:00

Resum article publicat a Economia i Empresa del Diari de Girona

Ens calen fires innovadores que generin coneixement i emoció

El mercat firal està canviant. Avui en dia, les fires són vivències i no només necessitats.

En els darrers anys hem patit un excés de naixements firals. Al 16é Congrés de Fires de Catalunya celebrat a Figueres s’anunciava que durant el 2010 es preveu que a Catalunya se celebrin més de 436 fires, de les quals 39 seran d’àmbit internacional i estatal i 397 d’àmbit català, comarcal o local.

S’han impulsat i promogut noves manifestacions firals, sovint sense que els organitzadors hagin elaborat un pla d’acció amb uns criteris de qualitat i professionalitat. Tot s’hi valia: l’eufòria econòmica ho aguantava tot. Les administracions presentaven les dades com un gran triomf. Ara l’eufòria s’ha acabat.

No és bo que a Catalunya existeixin moltes fires amb un perfil molt semblant i amb la mateixa temàtica. Aquesta situació desprestigia i desmotiva els visitants i els expositors, ja que no s’assoleixen les expectatives creades. A més, aquesta situació empeny als visitants a comentar: “totes les fires són iguals”.

Les fires són una bona eina de promoció de les ciutats, però cal que la temàtica tingui l’ADN dels productes o dels sectors empresarials senyera de la població que celebra el certamen i que el leitmotiv de crida sigui realment coherent amb el contingut i la posada en escena. És a dir, les fires són útils si tenen la llavor de diferenciació de la marca de cada ciutat que les acull.

En l’àmbit firal, hi ha algunes consultores especialitzades en reinventar fires. La nostra experiència en aquest àmbit consisteix en portar a terme una diagnosi tècnica de la situació i engegar un procés de participació per tal que els gestors firals disposin de més informació i coneixement per prendre les decisions més encertades. Presentem un Pla d’Acció que és l’instrument que defineix els objectius i guia el model firal que cal executar durant els propers anys.

Val a dir que aquests processos de reflexió sempre és recomanable de fer-los quan les fires gaudeixen d’una bona salut, ja que quan les organitzacions pateixen una forta crisi i la casa trontolla només els queda trucar els bombers.

Sovint, a les fires i a les empreses, ens fa por el canvi i ens resistim a jugar amb noves regles. Però hem d’impulsar noves tècniques abans que la pèrdua de mercat sigui inevitable. Ara és l’hora de reinventar-se! L’escenari actual promou el canvi firal i obre la porta a fires inèdites. Els vull posar l’exemple de dues fires que s’han reinventat: La Mostra Sant Cugat Actiu i Innova 360.

La Mostra Sant Cugat Actiu ha celebrat aquest any la seva X edició. En aquests anys, la ciutat s’ha consolidat en població i comerç. La Fira ha estat al costat de la consolidació de la ciutat. Calia plantejar-se quina orientació hauria de tenir la fira Sant Cugat Actiu per al futur. L’objectiu principal era donar a conèixer Sant Cugat i promocionar el Comerç, la indústria i els serveis. Per avaluar la situació vam desenvolupar el Firòmetre, una eina que consisteix a determinar uns indicadors de satisfacció per a mesurar i efectuar una diagnosi firal. Aquesta diagnosi es realitza mitjançant un sistema participatiu amb entrevistes en profunditat i de qualitat a dinamitzadors de l’activitat econòmica, social, cultural i política. La informació obtinguda d’aquest treball de camp esdevé una eina útil per elaborar el DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats), actuacions i la línia estratègica futura de la Fira.

La línia estratègica escollida va ser la de plantejar un nou format i potenciar la diversitat multifuncional. Els diferents sectors empresarials han de trobar la seva funció a la fira. La Fira ha de tenir un fil conductor. Cal acostar la fira als sectors comercials i als centres d’interès turístic de la ciutat.

D’altra banda, a Mataró s’ha treballat un Pla d’Innovació de les fires. És l’instrument que defineix els objectius i guiarà el model firal del municipi durant els propers anys. A Mataró s’organitzen 12 esdeveniments de fires i fires mercat. Les empreses innovadores no s’adapten als canvis: els generen. N’és un exemple innova 360. És una de les fires més innovadores que avui podem trobar a Catalunya, organitzada per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró: tres dies de programació dissenyada per a professionals, emprenedors i ciutadania que permeten descobrir com la innovació és aplicable a aspectes diversos per la millora empresarial, professional i la personal. La seva posada en escena trenca amb el clàssic i caduc model d’estands modulars. Hi ha espai per a conferències i ponències, córners d’interacció social, box d’entrevistes i difusió audiovisual.

A Innova 360 es comparteixen experiències i sensacions, vivències autèntiques, relacionades amb la innovació.

Mitjançant el web, el bloc, el Twitter i el facebook es pot seguir l’esdeveniment en directe.

L’organitzador firal ha d’utilitzar les xarxes socials i Internet per fer arribar els missatges i interactuar amb la ciutadania. Les tecnologies de la informació i la comunicació han produït una revolució que, han acabat per tenir una repercussió important en les diferents esferes de l’activitat humana i han introduït canvis en l’organització econòmica, social i cultural.

Hem de dissenyar les fires com espais d’interacció entre visitants. Cal desenvolupar un corrent que no es limiti a la promoció o desenvolupament d’articles exclusius. Hem de programar un conjunt d’activitats que aportin al consumidor un enriquiment personal.

El consumidor d’esdeveniments firals està canviant. Les compres ja no s’associen només a béns materials exclusius, sinó a experiències que generin coneixement o plaer.

Les fires que trenquin amb la inèrcia i canviïn al model de la innovació desenvolupant nous formats firals són les fires del futur i no tenen fronteres!

Ponència al 16è Congrés de la Federació de Fires de Catalunya

2009-12-03T21:01:00.007+01:00

Ara fa 16 anys vaig assistir al naixament de la Federació de Fires de Catalunya a l'hotel Carlemany de Girona. Va ser molt emocionant realitzar la ponència "Innovació: nous formats firals" al 16é Congrés de la Fefic. Envoltat d'amics i de companys organitzadors de fires. Em va agradar explicar dos exemples que aquest any he treballat com a consultor: la Mostra Sant Cugat Actiu i el Pla d'Innovació de les Fires de Mataró.

Mataró aposta per la innovació firal

2009-11-21T22:08:00.005+01:00

Innova 360 a Mataró. Ens ho explica Alícia Romero.

De fira a fòrum

Una eina útil pels emprenedors

Què hi trobem?

Una imatge del taller de Skype

Fes una ullada a www.innova360.cat

El Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot.

2009-11-08T16:48:00.010+01:00

Ara fa 12 anys vaig entrar a la junta del Centre d’Iniciatives Turístiques, entitat privada sense ànim de lucre. Actualment l’entitat està gaudint d’un dels millors moments de tota la seva història gràcies a la gran participació i al reconeixement i l’èxit dels diferents actes que organitza. N’és un bon exemple l’ esdeveniment que vam celebrar ahir dissabte de la festa de la proclamació de la Pubilla i l’Hereu de la Garrotxa amb l'assistència de més de 850 persones.

Tot això, és gràcies a moltes persones, però sobretot a una junta directiva formada per un grup de garrotxins, de diferents generacions, amb un perfil emprenedor i entusiasta que es creix en els moments de dificultats i suma noves idees i esforços a cada reunió o activitat que es planifica i s’executa.

En aquest “post” voldria explicar els orígens del CIT. Aquesta societat va començar les seves activitats de divulgació i promoció d’Olot i la seva comarca l’any 1965. En aquell moment era molt innovador i avançat plantejar la promoció d’una ciutat de la Catalunya interior. Aquest motiu va portar l’entitat a obrir una Oficina de Turisme a les dependències de la Plaça Mercat d’Olot. La seva junta directiva, des dels inicis, va pensar que una de les millors eines per promocionar Olot era impulsant iniciatives. L’any 1969, la societat va recuperar la Fira de Sant Lluc, actualitzant-la i revestint-la d’al·licients necessaris per a la seva continuïtat. Instituir l’anual i simpàtica Diada de la Mare, enguany hem celebrat 41 edicions. Va crear la proclamació de la Pubilla de la Garrotxa, ara es proclama també l’Hereu. Es va recuperar i impulsar el Carnaval d’Olot que el passat febrer va complir 20 anys. El 1997 va muntar per primera vegada la Batalla de les Flors dotant-la d'una gran personalitat. Al 2005 va convocar els Premis Garrotxí de l'Any per reconeixer públicament les persones, empreses, entitats o associacions que més han destacat per la seva activitat al llarg de l'any i que més han contribuït al progrés de la Garrotxa i a la seva projecció.

Vull destacar la creació de les primeres rutes que la junta de la societat va anomenar de “divulgació turística”, amb les quals els veïns de la comarca i “la gent forana” han pogut fruir dels magnífics paisatges, de la bona cuina o dels volcans adormits de la nostra comarca.

Al 1967 el CIT va convocar un concurs d’un cartell per promocionar Olot.

Al 1970, la junta de la societat amb una visita al Director General de Turisme a Madrid, un català anomenat Esteve Bassols, va aconseguir que el Ministeri publiqués uns cartells del paisatge de la Garrotxa que es van distribuir a tot l’Estat Espanyol. Era una diapositiva d’un fotògraf aficionat anomenat Ramon Teixidor. L’entitat va conèixer, a través d’un venedor d’embotits, que aquests cartells fins i tot van estar exposats i col·locats a l’aeroport de les Illes Canàries.

Més endavant, la Generalitat de Catalunya va atorgar al CIT el diploma Turístic de Catalunya per haver estat pionera del turisme a la comarca de la Garrotxa.

Aquest treball, esforç i dedicació de molts anys dels diferents associats del Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot diuen molt del caràcter garrotxí , de l’entitat i anima a gaudir del passat amb orgull i a afrontar el futur amb molta il·lusió. Per saber cap on volem caminar hem de saber d’on venim!

Necessitem Catalans que tinguin idees! Si no es fan els deures la crisi serà insostenible.

2009-10-30T21:43:00.010+01:00

Xavier Sala i Martin contemplant a l'estand de la Cambra de Comerç de Girona l'exposició "Arrels empresarials".

Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,...
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.

Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.

Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.

Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.

Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D

Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.

Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.

En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.

Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!

El Troc

2009-10-19T21:15:00.008+02:00

A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.

Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, "economia solidària", en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.

L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.

Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.

Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.

Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.

Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.

Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.

Autoespavilament

2009-10-04T23:05:00.006+02:00

Autoespavilament és avivar l’enteniment, l’enginy.

A partir d’avui en aquest bloc trobareu publicats diferents escrits on explicaré exemples d’autoespavilament. Si coneixeu exemples d’autoespavilament m’agradarà rebre els vostres comentaris en aquest bloc.

Tots coneixem persones que quan se’ls presenta un problema el veuen com una oportunitat per autorealitzar-se o millorar. Saben utilitzar la intel·ligència.

Vivim moments i temps de crisis, per tant hi ha més necessitat d’experimentar noves fórmules, nous intents d’arribar a un gran públic que cada vegada és més exigent.

Aquest és el cas d’uns nois de Sevilla que no tenien ocupació i lluny de lamentar-se decideixen posar les seves idees, els seus coneixements i tot el seu talent en acció.

Tot i que no sóc un fan de les series n’estic seguint una que es pot veure a internet a http://www.malviviendo.com/

És una producció original i fresca amb gags molt divertits i les escenes estan rodades a Sevilla tenen una fotografia impecable i han creat una banda sonora i tot. Bé tot això és sorprenent sempre i quan considerem que el cost del primer capítol és de només 40 euros. Han aconseguit un molt bon nivell de qualitat, tant visual com argumental i de producció.

Malviviendo trenca esquemes s’ha aliat amb les noves tecnologies. Els creadors de la idea expliquen: “ Internet serà nuestro cobijo y nuestro compañero de viaje. Con internet, rompemos fronteras y nos acercamos a quien nos quiera ver”.

Tenen una clara aptitud de lideratge i capacitat empresarial. Són uns visionaris i uns líders que estableixen el que ha de ser l’empresa, la seva missió o objectiu prioritari, i generen les estratègies o formes d’acció per aconseguir l’èxit empresarial.

És una sèrie transgressora, trenca esquemes innova continguts, amb guions enginyosos i històries del món que ens envolta. Ells són uns excel·lents emprenedors: pensen i actuen!

Es diu que la sort no existeix. La sort es presenta quan la preparació es troba amb la oportunitat.

Punt de trobada entre professionals d’empreses i emprenedors!

2009-09-26T16:05:00.012+02:00

“La sort no és res més que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables.”
Orison Sweet Marden

M’arriba informació d’un esdeveniment per a la competitivitat de les empreses anomenat interACC1Ó 2009 a Girona i es celebrarà el proper 7 d’octubre al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de reunir a professionals, emprenedors i inversors, comptarà amb la participació d’experts i d’agents al servei de la competitivitat de la empresa.

Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències, que culminaran en un acte central a Barcelona el proper 28 d’octubre.

Al famós llibre de “la bona sort” hi trobem:
1. La bona sort te la fas tu mateix, i és per això que dura sempre.
2. Són molts els que volen tenir bona sort, però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.

Crear circumstàncies demana fer un primer pas... Fes-lo avui!

Si estàs interessat en assistir només cal que et registris aquí:

http://www.acc10.cat/interaccio/cat/formularis/inscriute.jsp

Salvador Sostres a Girona!

2009-09-20T19:28:00.008+02:00

Aquesta setmana vaig assistir a la presentació del nou llibre de Salvador Sostres “ Viatge de noces” a la Casa de Cultura de Girona. M’ho vaig passar pipa.

Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a l’Avui. I des de fa uns tres anys pràcticament no l’he llegit, ja no em divertia ni m’aportaven res les seves opinions. Els últims temps l’he trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre país. Tot i que em sento profundament català i liberal.

El llibre m’ha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectuós i amb aquest humor tant fi, irònic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarannà potser és degut al gran enamorament que professa.

Tasteu-ne un paràgraf. l’extrec del capítol que parla de Singapur:

“Vam inventar el model, és cert. Però a l’arc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retòrica de les conquestes socials s’ha demostrat ben falsa, perquè sense treballar molt això no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aquí ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.

En bona part la crisi no és gran cosa més que l’estupefacció de descobrir que això no és així. La gran estafa és a punt de rebentar. La història s’endú els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treballà de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot s’havia de fer, o refer. Avui vivim dels esforços de desprès de la segona Guerra, i més localment, dels esforços que calgueren per compensar el desolat paisatge que deixà la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, només. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitació planetari. No per cap superstició ni malefici de cap déu. No perquè toqui, ni perquè ningú no ens entén. El professor em té mania, i tot quant pretext. No. És la vella i única raó de sempre: que n’hi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt més.”

És ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que és molt ordinari parlar del preu només val 15 euros!

Salvador Sostres escrivint-me una dedicatòria del seu nou llibre.

Finalitzada la lectura Viatge de noces d’en Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Són 15 en català i tres en castellà. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:

Autor	Títol	Editorial
Gaspar Hernàndez	El silenci	Destino
Bernardo Atxaga	Set cases a França	Alfaguara
Ferran Soriano	La pilota no entra per atzar	Ara Llibres
Ramon Tremosa	Catalunya, país emergent	3 i 4
Lluís Mallart	Sóc fill dels Evuzok	La Campana
David Gilmour	Cineclub	Empúries
Anton M. Espadaler	Joan Laporta	Dau
Francesc Puigpelat	La ruta dels Almogàvers	Proa
Antoni Bolinches	Mil pessics de saviesa	Mina
Jordi Lara	Una màquina d’espavilar ocells de nit	Edició de 1984
Joan Vinyoli	Poesia Completa	Edicions 62
Roberto Saviano	Gomorra	Edicions 62
John Boyne	El noi del pijama de ratlles	Empúries
Joan Miquel Oliver	El misteri de l’amor	Empúries
Salvador Sostres	Viatge de noces	Acontravent
Javier Cercas	Anatomía de un instante	Mondadori
Santiago Niño Becerra	El Crash del 2010	Los libros del lince
Richard Florida	Las ciudades creativas	Paidós empresa

Des del facebook m’agrada i segueixo la bona promoció i divulgació que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetània Edicions i m’adono que no he llegit cap llibre d’aquesta editorial. Raquel, això ho hem d’arreglar!

Dies de cinema

2009-09-13T22:12:00.011+02:00

Diumenge 13 de setembre, l’estiu s’acaba, fa els seus últims espeternecs, estic pres per l’enyorança i per dins em ressona l’eco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprès d’un bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, òbviament cuina de tradició mediterrània: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, l’excel•lent vi elaborat amb raïm de varietats pròpies de l’illa.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop d’ull una mica estrafolari. Estava filmant amb una càmera una guapíssima maltesa caminant pel conjunt històric de la ciutat. Tot d’una ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmació. Ens ho agafem a broma però acceptem de formar part d’uns segons de la pel•lícula. Porto la samarreta del Barça. Ens dóna les instruccions de l’escena: La noia d'ulls blaus surt d’un carreró, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adreça i en català o amb anglès hem de respondre que no. Càmera i acció!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtíssima escena intercanviem correus electrònics, adreces i telèfons. Abans d’acomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pel•lícules. Es compromet a avisar-nos per l’estrena del film.

Aquest personatge s’anomena Elio Lombardi. És productor, director i escriptor maltès. Ha produït 28 pel•lícules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vídeo dirigits al mercat de la República Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripècies, les coses que s’inventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que només sigui trenta segons,...

A la Garrotxa, a finals dels anys 90, l’alcalde d’aleshores, Ramon Canadell, gràcies a la insistent promoció que féu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqüentment que la filmació de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Més tard s'hi va apuntar Besalú; tot just ara, i molt tímidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges d’anuncis o pel•lícules significa estar en un aparador mediàtic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que també té un efecte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer més fàcil que els seus carrers esdevinguin platós cinematogràfics. El turisme cinematogràfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoció econòmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisió, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt històric – monumental dignes del millor escenari de Hollywood!

Bé calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,...

House of Catalunya!

2009-09-01T18:28:00.016+02:00

Minuts abans d’aterrar, des del meu seient de l’avió, començo prendre consciència de les esplèndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglésies i poderosos bastions que els protegien dels pobles veïns.

Tot sortint de l’aeroport observo una tanca publicitària que em permet llegir els primers missatges propagandístics del país: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret més ben guardat del Mediterrani.

Adjunto un vídeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia és impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.

Aquest racó de la mar Mediterrània no és només un paradís pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experiències memorables. Del mati a la nit.

Malta està formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.

Està situada 90 km al sud de Sicília i 290 Km al nord de la costa Africana i té una població de 350.000 habitants. Els idiomes oficials són el Maltès i l’Anglès.

Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britànics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

Malta té un clima i unes platges òptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.

Si us agraden les pedres tenen moltes esglésies – barroques, neogòtiques i capelles medievals.

Valletta n’és la capital, posseix magnífics palaus on s’ubiquen les oficines governamentals. De les esglésies en sobresurt l’impactant co-catedral de Sant Joan, l’obra mestre de Miquel Àngel Merisi de Caravaggio hi està exposada.

Entre el 1283 i el 1410 l’illa va ser governada pel regne de Catalunya i Aragó.

La Creu de Malta és el símbol de l’arxipèlag i de l’ordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu té vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justícia, misericòrdia, puresa, suportació de les persecucions) i les vuit nacions de procedència dels cavallers. Les llengües eren: Alvernès, Provençal, Francès, Català - Aragonès, Castellà, Anglès, Alemany i Itàlia.

Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, així com una tasca específica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa d’un determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.

Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la història d’aquesta House of Catalunya.

Quan tingui resposta ja us ho faré saber!

El FAV: l’ànima i la pell de les antiguitats.

2009-08-26T15:43:00.012+02:00

És d’una total irresponsabilitat no haver-hi anat encara, a la Fira d’Antiguitats de Vic.
Des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a Vic a visitar el FAV, abans anomenada Vicantic.

És una d’aquelles fires que ha aconseguit construir una relació emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta d’antiguitats i brocanters. M’aturo davant d’un quadre d’un gran pintor Olotí en Clapera Maià amb els seus insuperables pallers. I bado a l’exposició “ Vic va de pell”. Una valuosa col•lecció d’objectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continuïtat aplicant com a mínim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui d’utilitat per l’intercanvi entre els professionals, i a més, durant la celebració de la fira es programi un espai d’esbarjo on el visitant gaudeixi d’activitats paral•leles.

El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis que l’administra Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i uns dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics. Mentre visito la fira em paro a fer un cafè amb en Josep M. és una font de coneixement de la ciència firal i alhora tinc clar que malgrat la crisi econòmica que patim i el conseqüent alentiment del mercat de les antiguitats el FAV encara vola alt perquè l’equip que el gestiona té molt talent.

Sortint del FAV em passa pel cap el concepte anomenat turisme firal. Hi ha una elevada quantitat de persones que reserven les seves dates per fer turisme d'acord amb les fires que es celebren. Doncs no puc marxar de Vic sense fer un tomb per la Plaça Major i Vic Centre.

the 5litres experiment

2009-08-09T21:05:00.014+02:00

Llegeixo que Antena 3 Films, productora de la comèdia "Fuga de cerebros", va encarregar-ne la promoció a l’agència madrilenya “La Despensa”, que ideà una campanya de màrqueting viral anomenada: l’experiment dels cinc litres www.the5litresexperiment.com/
Us vull recordar que el màrqueting viral s’anomena així perquè la difusió del missatge s’assembla en la forma en què es propaga un virus. Així, el missatge es transmet via correu electrònic o xarxes socials fins que és conegut per tot un col•lectiu. L’interès des del punt de vista del màrqueting resideix en què amb una petita inversió es pot aconseguir un gran impacte gràcies a la capacitat de créixer exponencialment que té la dinàmica viral.
Fins avui el millor sistema de publicitat és el conegut com el boca a boca. D’ara endavant el màrqueting viral o la publicitat viral són el millor sistema de comunicació boca a boca a la xarxa.
Val més una imatge que mil paraules. Ull que us encomano el virus del màrqueting.

Diàleg.

2009-08-02T20:16:00.009+02:00

La figura del conseller financer està molt desenvolupada i prestigiada als Estats Units, tot i que a Catalunya encara no acaba de reeixir del tot.

El conseller és el teu assessor financer i té l’encàrrec de mantenir-te informat de les novetats del mercat i es preocupa de conèixer les teves necessitats econòmiques o d’inversió i elabora estudis personalitzats.

Us vull explicar un bon argument de comercialització financera que he viscut recentment.

Sona el mòbil, escolto una agradable veu femenina, la noia s’anomena Blanca, truca d’un “banc especialitzat en estalvi” i em demana concertar una entrevista pel proper dimecres.

Ja és dimecres, fa un tarda molt calorosa i són dos quarts de sis.

Truquen al timbre, obro i és la Blanca, atractiva rossa i alta, porta un vestit jaqueta amb la faldilla fins damunt el genoll, vesteix fidel a les consignes del màrqueting empresarial. Em presenta les seves credencials.

Ens assentem, ella al meu costat dret. Obre el seu portàtil de marca.

Parla suau, vocalitza molt i sembla molt segura.

Un cop trencat el gel intenta seguir l’argumentari de venda que l’empresa li ha inculcat i m’etziba:

M’agrada molt respectar el seu temps i que respectin el meu. De quant de temps disposem?

Li responc màxim mitja horeta.

Blanca (intenta despertar-me interès): Nosaltres posem al seu abast el màxim de productes a nivell d’estalvi. Em pot explicar com té planificat el seu estalvi?

David: Li explico breument.

Blanca (em pregunta i es respon): Sap què val un geriàtric? 1.800 euros al mes. Vol que en parlem?

Insisteix: Vostè és estalviador?

David (li poso difícil): No.

Blanca: Ho voldria ser?

David (continuo difícil): No.

Blanca: Per què?

David: Perquè m’ho dilapido tot!

Blanca: Els seus ingressos d’on provenen?

David: Del meu treball.

Blanca: Quan deixi de treballar li agradaria mantenir el seu nivell de vida?

David (Realment ho fa molt bé i li facilito l’argumentació): Si.

Blanca: I com ho pensa fer?

David: Mitjançant els meus estalvis.

Ara obre una carpeta i em mostra unes fotocòpies de retalls de la premsa econòmica. Ull! M’intenta fer agafar por de la incapacitat de mantenir els meus ingressos quan em jubili.

Blanca: Quant no va de vacances gasta més o menys?

David (continuo fàcil): Més perquè tinc més temps.

Blanca: Quan es jubili vol dependre dels seus fills? Li plantejo el manteniment del seu ritme de vida quan es jubili. Em permet que li faci un estudi personalitzat?

David: ...

Bé aquest relat potser continuarà en aquest blog...

En aquests moments d'incertesa econòmica tenir a l'abast a un consultor financer professional i que estigui amatent a les teves necessitats econòmiques és la millor assegurança de vida.

Els Plans de Foment del Comerç Urbà: Innovar per millorar.

2009-07-28T17:27:00.015+02:00

Els Catalans, tradicionalment, hem estat coneguts com a comerciants. El comerç ha jugat un paper molt important al llarg de la nostra història. Algunes ciutats de la mediterrània van créixer a l’entorn dels comerciants.

El comerç és l’activitat professional que té la funció d’acostar els productes, béns i serveis al consumidor. Es realitza amb fins lucratius, mitjançant l’intercanvi de béns i serveis en el mercat. Actualment, les funcions que realitza aquest sector a les ciutats s’han vist incrementades en major o menor grau segons la situació, concentració i tipologia dels establiments.

La convivència i coexistència d’aquests diferents sistemes de comerciejar fa necessari aplicar un sistema d’ordenació i control de l’activitat mercantil que reforci els aspectes qualitatius, que permetin que el conjunt d’activitats comercials i de serveis siguin atractives en el seu conjunt, bo i respectant la iniciativa individual de cada emprenedor.

Algunes administracions locals, com Vic, impulsen un Pla de Foment del Comerç Urbà, amb noves estratègies, per tal d’incentivar el creixement de l’activitat, l’ocupació, i alhora, estimular la renovació de les activitats comercials.

El primer pas, ha estat realitzar un acurat anàlisi de localització i identificació de les activitats comercials i de serveis. Aquesta detallada diagnosi permet obtenir una radiografia de la tipologia de les activitats comercials i així poder prendre de forma contrastada i amb coneixement de causa decisions sovint polèmiques com les de regular on posar les zones blaves, executar noves zones d’aparcament, sentits de circulació, carrers peatonals, escollir tipus de paviment... decisions transcendentals per a l’èxit del comerç.

Font: Angerri Consultors SL

El segon pas és elaborar el Pla de Consolidació de la diversitat d’usos, eina normativa d’ordenació municipal de gran utilitat per reforçar la continuïtat comercial o la passejada del consumidor. Aquest pla limita la instal·lació de determinades activitats, com bancs, immobiliàries, locutoris o oficines sense venda al detall, tot garantint una oferta comercial i de serveis amb diversitat.

La ciutat de Vic lidera la classificació de Catalunya en la major dotació comercial per habitant. Una dotació comercial que, acompanyada de la vitalitat dels mercats setmanals i de les fires, és l’expressió del dinamisme de les activitats comercials i de serveis de la capital de la comarca d’Osona.

El tercer pas, pioner a Catalunya, és la creació d’una campanya anomenada “Activem els locals tancats a Vic”. L’objectiu és aconseguir acabar amb els locals tancats que tant inhibeixen la passejada comercial. La iniciativa vol facilitar la implementació a Vic d’activitats comercials que encara no són presents a la ciutat. Això provocarà l’arribada de nous fluxos de clients de fora de la comarca.

Aquest innovador projecte, anomenat Pla de Foment del Comerç Urbà de Vic, està inspirat i coordinat per la consultora Angerri Consultors, administrada per l’economista Jaume Angerri.

A Vic, l’administració local és bona coneixedora de la importància del comerç per mantenir el batec del cor de la ciutat i la qualitat de vida de la seva gent i per això treballa per millorar-lo. Quan visitem una població, la percepció que ens emportem en gran part es mesura per la imatge que projecta el seu comerç. Vic, és sens dubte, una de les millors ciutats comercials de Catalunya.