Necessitem Catalans que tinguin idees! Si no es fan els deures la crisi serà insostenible.

Xavier Sala i Martin contemplant a l'estand de la Cambra de Comerç de Girona l'exposició "Arrels empresarials".

Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,...
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.

Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.

Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.

Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.

Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D

Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.

Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.

En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.

Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!

El Troc

A l’any 1998 vaig visitar Cuba. Encara resto impressionat quan recordo que a la regió de “Matanzas” hi havia un poble que funcionava amb el sistema de Troc.

Troc és un sistema molt antic d’intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis directament, sense utilització dels diners. És un model solidari, "economia solidària", en el qual els participants col·laboren entre si, ja que són alhora productors i consumidors, i que es basa en una relació horitzontal i equitativa entre les parts.

L’altre dia sortia d’una escola d’idiomes i en el cartell publicitari de l’entrada em trobo el següent anunci.

Vivim en un moment ensopit. El suplement “Dinero” de La Vanguardia, diumenge titulava: “Alquilamos o no nos movemos”. Explicaven que experts consideren imprescindible reformar el sector immobiliari i reactivar la venda i el lloguer de vivendes per treure el país de la crisi i descarregar els balanços bancaris d’actius dubtosos com l’habitatge.

Això no obstant, quan vaig llegir l’anunci de la Tatiana, el seu anunci tenia una frescor notable, era atrevit i escrit amb un llenguatge directe, fruit dels seus esforços per aconseguir de trobar una vivenda digne, que ens reconeix la constitució com un dret, però que ens ho fa molt difícil ,sobretot als joves, la conjuntura econòmica i la societat d’avui dia.

Una de les qualitats de la seva publicitat és que no intenta imitar l’estil de ningú altre. Encara hi ha marge per experimentar i ànima per forjar el teu propi destí. Ofereix classes i formació a canvi d’habitatge.

Utilitza l’autoespavilament, aplica l’enginy utilitzant el troc i servint-se d’un suport publicitari molt senzill i eficaç, el taulell d’anuncis d’una escola.

Per tirar endavant cal innovar i tenir detectades les teves habilitats. Ara bé per innovar i millorar: cal saber d’on vens, per saber cap on vols anar.

Autoespavilament

Autoespavilament és avivar l’enteniment, l’enginy.

A partir d’avui en aquest bloc trobareu publicats diferents escrits on explicaré exemples d’autoespavilament. Si coneixeu exemples d’autoespavilament m’agradarà rebre els vostres comentaris en aquest bloc.

Tots coneixem persones que quan se’ls presenta un problema el veuen com una oportunitat per autorealitzar-se o millorar. Saben utilitzar la intel·ligència.

Vivim moments i temps de crisis, per tant hi ha més necessitat d’experimentar noves fórmules, nous intents d’arribar a un gran públic que cada vegada és més exigent.

Aquest és el cas d’uns nois de Sevilla que no tenien ocupació i lluny de lamentar-se decideixen posar les seves idees, els seus coneixements i tot el seu talent en acció.

Tot i que no sóc un fan de les series n’estic seguint una que es pot veure a internet a http://www.malviviendo.com/

És una producció original i fresca amb gags molt divertits i les escenes estan rodades a Sevilla tenen una fotografia impecable i han creat una banda sonora i tot. Bé tot això és sorprenent sempre i quan considerem que el cost del primer capítol és de només 40 euros. Han aconseguit un molt bon nivell de qualitat, tant visual com argumental i de producció.

Malviviendo trenca esquemes s’ha aliat amb les noves tecnologies. Els creadors de la idea expliquen: “ Internet serà nuestro cobijo y nuestro compañero de viaje. Con internet, rompemos fronteras y nos acercamos a quien nos quiera ver”.

Tenen una clara aptitud de lideratge i capacitat empresarial. Són uns visionaris i uns líders que estableixen el que ha de ser l’empresa, la seva missió o objectiu prioritari, i generen les estratègies o formes d’acció per aconseguir l’èxit empresarial.

És una sèrie transgressora, trenca esquemes innova continguts, amb guions enginyosos i històries del món que ens envolta. Ells són uns excel·lents emprenedors: pensen i actuen!

Es diu que la sort no existeix. La sort es presenta quan la preparació es troba amb la oportunitat.

Punt de trobada entre professionals d’empreses i emprenedors!

“La sort no és res més que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables.”
Orison Sweet Marden

M’arriba informació d’un esdeveniment per a la competitivitat de les empreses anomenat interACC1Ó 2009 a Girona i es celebrarà el proper 7 d’octubre al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de reunir a professionals, emprenedors i inversors, comptarà amb la participació d’experts i d’agents al servei de la competitivitat de la empresa.

Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències, que culminaran en un acte central a Barcelona el proper 28 d’octubre.

Al famós llibre de “la bona sort” hi trobem:
1. La bona sort te la fas tu mateix, i és per això que dura sempre.
2. Són molts els que volen tenir bona sort, però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.

Crear circumstàncies demana fer un primer pas... Fes-lo avui!

Si estàs interessat en assistir només cal que et registris aquí:

http://www.acc10.cat/interaccio/cat/formularis/inscriute.jsp

Salvador Sostres a Girona!

Aquesta setmana vaig assistir a la presentació del nou llibre de Salvador Sostres “ Viatge de noces” a la Casa de Cultura de Girona. M’ho vaig passar pipa.

Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a l’Avui. I des de fa uns tres anys pràcticament no l’he llegit, ja no em divertia ni m’aportaven res les seves opinions. Els últims temps l’he trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre país. Tot i que em sento profundament català i liberal.

El llibre m’ha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectuós i amb aquest humor tant fi, irònic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarannà potser és degut al gran enamorament que professa.

Tasteu-ne un paràgraf. l’extrec del capítol que parla de Singapur:

“Vam inventar el model, és cert. Però a l’arc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retòrica de les conquestes socials s’ha demostrat ben falsa, perquè sense treballar molt això no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aquí ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.

En bona part la crisi no és gran cosa més que l’estupefacció de descobrir que això no és així. La gran estafa és a punt de rebentar. La història s’endú els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treballà de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot s’havia de fer, o refer. Avui vivim dels esforços de desprès de la segona Guerra, i més localment, dels esforços que calgueren per compensar el desolat paisatge que deixà la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, només. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitació planetari. No per cap superstició ni malefici de cap déu. No perquè toqui, ni perquè ningú no ens entén. El professor em té mania, i tot quant pretext. No. És la vella i única raó de sempre: que n’hi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt més.”

És ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que és molt ordinari parlar del preu només val 15 euros!

Salvador Sostres escrivint-me una dedicatòria del seu nou llibre.

Finalitzada la lectura Viatge de noces d’en Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Són 15 en català i tres en castellà. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:

Autor	Títol	Editorial
Gaspar Hernàndez	El silenci	Destino
Bernardo Atxaga	Set cases a França	Alfaguara
Ferran Soriano	La pilota no entra per atzar	Ara Llibres
Ramon Tremosa	Catalunya, país emergent	3 i 4
Lluís Mallart	Sóc fill dels Evuzok	La Campana
David Gilmour	Cineclub	Empúries
Anton M. Espadaler	Joan Laporta	Dau
Francesc Puigpelat	La ruta dels Almogàvers	Proa
Antoni Bolinches	Mil pessics de saviesa	Mina
Jordi Lara	Una màquina d’espavilar ocells de nit	Edició de 1984
Joan Vinyoli	Poesia Completa	Edicions 62
Roberto Saviano	Gomorra	Edicions 62
John Boyne	El noi del pijama de ratlles	Empúries
Joan Miquel Oliver	El misteri de l’amor	Empúries
Salvador Sostres	Viatge de noces	Acontravent
Javier Cercas	Anatomía de un instante	Mondadori
Santiago Niño Becerra	El Crash del 2010	Los libros del lince
Richard Florida	Las ciudades creativas	Paidós empresa

Des del facebook m’agrada i segueixo la bona promoció i divulgació que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetània Edicions i m’adono que no he llegit cap llibre d’aquesta editorial. Raquel, això ho hem d’arreglar!

Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, l’estiu s’acaba, fa els seus últims espeternecs, estic pres per l’enyorança i per dins em ressona l’eco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprès d’un bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, òbviament cuina de tradició mediterrània: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, l’excel•lent vi elaborat amb raïm de varietats pròpies de l’illa.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop d’ull una mica estrafolari. Estava filmant amb una càmera una guapíssima maltesa caminant pel conjunt històric de la ciutat. Tot d’una ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmació. Ens ho agafem a broma però acceptem de formar part d’uns segons de la pel•lícula. Porto la samarreta del Barça. Ens dóna les instruccions de l’escena: La noia d'ulls blaus surt d’un carreró, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adreça i en català o amb anglès hem de respondre que no. Càmera i acció!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtíssima escena intercanviem correus electrònics, adreces i telèfons. Abans d’acomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pel•lícules. Es compromet a avisar-nos per l’estrena del film.

Aquest personatge s’anomena Elio Lombardi. És productor, director i escriptor maltès. Ha produït 28 pel•lícules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vídeo dirigits al mercat de la República Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripècies, les coses que s’inventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que només sigui trenta segons,...

A la Garrotxa, a finals dels anys 90, l’alcalde d’aleshores, Ramon Canadell, gràcies a la insistent promoció que féu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqüentment que la filmació de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Més tard s'hi va apuntar Besalú; tot just ara, i molt tímidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges d’anuncis o pel•lícules significa estar en un aparador mediàtic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que també té un efecte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer més fàcil que els seus carrers esdevinguin platós cinematogràfics. El turisme cinematogràfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoció econòmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisió, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt històric – monumental dignes del millor escenari de Hollywood!


Bé calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,...

House of Catalunya!

Minuts abans d’aterrar, des del meu seient de l’avió, començo prendre consciència de les esplèndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglésies i poderosos bastions que els protegien dels pobles veïns.

Tot sortint de l’aeroport observo una tanca publicitària que em permet llegir els primers missatges propagandístics del país: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret més ben guardat del Mediterrani.

Adjunto un vídeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia és impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.

Aquest racó de la mar Mediterrània no és només un paradís pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experiències memorables. Del mati a la nit.

Malta està formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.

Està situada 90 km al sud de Sicília i 290 Km al nord de la costa Africana i té una població de 350.000 habitants. Els idiomes oficials són el Maltès i l’Anglès.

Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britànics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

Malta té un clima i unes platges òptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.

Si us agraden les pedres tenen moltes esglésies – barroques, neogòtiques i capelles medievals.

Valletta n’és la capital, posseix magnífics palaus on s’ubiquen les oficines governamentals. De les esglésies en sobresurt l’impactant co-catedral de Sant Joan, l’obra mestre de Miquel Àngel Merisi de Caravaggio hi està exposada.

Entre el 1283 i el 1410 l’illa va ser governada pel regne de Catalunya i Aragó.

La Creu de Malta és el símbol de l’arxipèlag i de l’ordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu té vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justícia, misericòrdia, puresa, suportació de les persecucions) i les vuit nacions de procedència dels cavallers. Les llengües eren: Alvernès, Provençal, Francès, Català - Aragonès, Castellà, Anglès, Alemany i Itàlia.

Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, així com una tasca específica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa d’un determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.

Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la història d’aquesta House of Catalunya.

Quan tingui resposta ja us ho faré saber!