La figura del conseller financer està molt desenvolupada i prestigiada als Estats Units, tot i que a Catalunya encara no acaba de reeixir del tot.
El conseller és el teu assessor financer i té l’encàrrec de mantenir-te informat de les novetats del mercat i es preocupa de conèixer les teves necessitats econòmiques o d’inversió i elabora estudis personalitzats.
Us vull explicar un bon argument de comercialització financera que he viscut recentment.
Sona el mòbil, escolto una agradable veu femenina, la noia s’anomena Blanca, truca d’un “banc especialitzat en estalvi” i em demana concertar una entrevista pel proper dimecres.
Ja és dimecres, fa un tarda molt calorosa i són dos quarts de sis.
Truquen al timbre, obro i és la Blanca, atractiva rossa i alta, porta un vestit jaqueta amb la faldilla fins damunt el genoll, vesteix fidel a les consignes del màrqueting empresarial. Em presenta les seves credencials.
Ens assentem, ella al meu costat dret. Obre el seu portàtil de marca.
Parla suau, vocalitza molt i sembla molt segura.
Un cop trencat el gel intenta seguir l’argumentari de venda que l’empresa li ha inculcat i m’etziba:
M’agrada molt respectar el seu temps i que respectin el meu. De quant de temps disposem?
Li responc màxim mitja horeta.
Blanca (intenta despertar-me interès): Nosaltres posem al seu abast el màxim de productes a nivell d’estalvi. Em pot explicar com té planificat el seu estalvi?
David: Li explico breument.
Blanca (em pregunta i es respon): Sap què val un geriàtric? 1.800 euros al mes. Vol que en parlem?
Insisteix: Vostè és estalviador?
David (li poso difícil): No.
Blanca: Ho voldria ser?
David (continuo difícil): No.
Blanca: Per què?
David: Perquè m’ho dilapido tot!
Blanca: Els seus ingressos d’on provenen?
David: Del meu treball.
Blanca: Quan deixi de treballar li agradaria mantenir el seu nivell de vida?
David (Realment ho fa molt bé i li facilito l’argumentació): Si.
Blanca: I com ho pensa fer?
David: Mitjançant els meus estalvis.
Ara obre una carpeta i em mostra unes fotocòpies de retalls de la premsa econòmica. Ull! M’intenta fer agafar por de la incapacitat de mantenir els meus ingressos quan em jubili.
Blanca: Quant no va de vacances gasta més o menys?
David (continuo fàcil): Més perquè tinc més temps.
Blanca: Quan es jubili vol dependre dels seus fills? Li plantejo el manteniment del seu ritme de vida quan es jubili. Em permet que li faci un estudi personalitzat?
David: ...
Bé aquest relat potser continuarà en aquest blog...
En aquests moments d'incertesa econòmica tenir a l'abast a un consultor financer professional i que estigui amatent a les teves necessitats econòmiques és la millor assegurança de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada