dissabte, 26 de setembre de 2009

Punt de trobada entre professionals d’empreses i emprenedors!

“La sort no és res més que l’habilitat d’aprofitar les ocasions favorables.”
Orison Sweet Marden

M’arriba informació d’un esdeveniment per a la competitivitat de les empreses anomenat interACC1Ó 2009 a Girona i es celebrarà el proper 7 d’octubre al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Es tracta de reunir a professionals, emprenedors i inversors, comptarà amb la participació d’experts i d’agents al servei de la competitivitat de la empresa.

Són trobades dinàmiques per intercanviar coneixements i experiències, que culminaran en un acte central a Barcelona el proper 28 d’octubre.

Al famós llibre de “la bona sort” hi trobem:
1. La bona sort te la fas tu mateix, i és per això que dura sempre.
2. Són molts els que volen tenir bona sort, però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.

Crear circumstàncies demana fer un primer pas... Fes-lo avui!

Si estàs interessat en assistir només cal que et registris aquí:




diumenge, 20 de setembre de 2009

Salvador Sostres a Girona!


Aquesta setmana vaig assistir a la presentació del nou llibre de Salvador Sostres “ Viatge de noces” a la Casa de Cultura de Girona. M’ho vaig passar pipa.
Confesso que fa vuit anys esperava la seva columna a l’Avui. I des de fa uns tres anys pràcticament no l’he llegit, ja no em divertia ni m’aportaven res les seves opinions. Els últims temps l’he trobat cruel i injust amb els seus judicis sobre les classes mitjanes del nostre país. Tot i que em sento profundament català i liberal.
El llibre m’ha agradat molt, hem recuperat el Sostre dels inicis: fresc, espontani, respectuós i amb aquest humor tant fi, irònic propi de nosaltres els catalans. Aquest canvi de tarannà potser és degut al gran enamorament que professa.
Tasteu-ne un paràgraf. l’extrec del capítol que parla de Singapur:
“Vam inventar el model, és cert. Però a l’arc mediterrani no es treballa gens, ni gens eficientment. La demencial retòrica de les conquestes socials s’ha demostrat ben falsa, perquè sense treballar molt això no hi ha qui ho pagui, i ha fet que aquí ens pensem que tenim dret a tot i que tot ens ha de venir regalat.
En bona part la crisi no és gran cosa més que l’estupefacció de descobrir que això no és així. La gran estafa és a punt de rebentar. La història s’endú els que no treballen. Avui administrem les escorrialles de gent que treballà de valent per sobreposar-se a la guerra, o a les guerres, quan no hi havia res i tot s’havia de fer, o refer. Avui vivim dels esforços de desprès de la segona Guerra, i més localment, dels esforços que calgueren per compensar el desolat paisatge que deixà la Guerra Civil espanyola. Ens en queden ja les escorrialles, només. Hi ha una bancarrota imminent i un canvi de gravitació planetari. No per cap superstició ni malefici de cap déu. No perquè toqui, ni perquè ningú no ens entén. El professor em té mania, i tot quant pretext. No. És la vella i única raó de sempre: que n’hi ha uns altres que han treballat molt millor, i molt més.”
És ploma de Sostres. Aneu a comprar el llibre, val molt la pena. Tot i que és molt ordinari parlar del preu només val 15 euros!


Salvador Sostres escrivint-me una dedicatòria del seu nou llibre.

Finalitzada la lectura Viatge de noces d’en Salvador Sostres el deso a la lleixa de la llibreria i repasso els llibres que he llegit des del gener fins avui. Són 15 en català i tres en castellà. Per si us pica la curiositat us els llisto aquí sota:
Autor
Títol
Editorial
Gaspar Hernàndez
El silenci
Destino
Bernardo Atxaga
Set cases a França
Alfaguara
Ferran Soriano
La pilota no entra per atzar
Ara Llibres
Ramon Tremosa
Catalunya, país emergent
3 i 4
Lluís Mallart
Sóc fill dels Evuzok
La Campana
David Gilmour
Cineclub
Empúries
Anton M. Espadaler
Joan Laporta
Dau
Francesc Puigpelat
La ruta dels Almogàvers
Proa
Antoni Bolinches
Mil pessics de saviesa
Mina
Jordi Lara
Una màquina d’espavilar ocells de nit
Edició de 1984
Joan Vinyoli
Poesia Completa
Edicions 62
Roberto Saviano
Gomorra
Edicions 62
John Boyne
El noi del pijama de ratlles
Empúries
Joan Miquel Oliver
El misteri de l’amor
Empúries
Salvador Sostres
Viatge de noces
Acontravent
Javier Cercas
Anatomía de un instante
Mondadori
Santiago Niño Becerra
El Crash del 2010
Los libros del lince
Richard Florida
Las ciudades creativas
Paidós empresa
Des del facebook m’agrada i segueixo la bona promoció i divulgació que fa la Raquel Estrada i Roig de Cossetània Edicions i m’adono que no he llegit cap llibre d’aquesta editorial. Raquel, això ho hem d’arreglar!

diumenge, 13 de setembre de 2009

Dies de cinema

Diumenge 13 de setembre, l’estiu s’acaba, fa els seus últims espeternecs, estic pres per l’enyorança i per dins em ressona l’eco de les aventures de les vacances.

Em ve el record que poc desprès d’un bon dinar a la Valletta i de degustar la immillorable gastronomia maltesa, òbviament cuina de tradició mediterrània: peixos, mariscs, diferents tipus de pa, gelats, pasta, pizza, fruites, i sobretot, l’excel•lent vi elaborat amb raïm de varietats pròpies de l’illa.

Passegem per la Valletta a una temperatura molt elevada i de sobte topem amb un personatge, a primer cop d’ull una mica estrafolari. Estava filmant amb una càmera una guapíssima maltesa caminant pel conjunt històric de la ciutat. Tot d’una ens crida i es presenta com a director de cinema i ens demana de sortir a la filmació. Ens ho agafem a broma però acceptem de formar part d’uns segons de la pel•lícula. Porto la samarreta del Barça. Ens dóna les instruccions de l’escena: La noia d'ulls blaus surt d’un carreró, ens veu i ve cap a nosaltres per demanar-nos una adreça i en català o amb anglès hem de respondre que no. Càmera i acció!

Un cop finalitzat el rodatge de la curtíssima escena intercanviem correus electrònics, adreces i telèfons. Abans d’acomiadar-nos ens mostra un quadern amb totes les seves pel•lícules. Es compromet a avisar-nos per l’estrena del film.

Aquest personatge s’anomena Elio Lombardi. És productor, director i escriptor maltès. Ha produït 28 pel•lícules en 8 mm per a competicions internacionals i 42 en Dvd i vídeo dirigits al mercat de la República Maltesa.
Somric i penso amb les bestieses, les peripècies, les coses que s’inventen o arriben a fer algunes persones per sortir a la tv o al cinema, encara que només sigui trenta segons,...

A la Garrotxa, a finals dels anys 90, l’alcalde d’aleshores, Ramon Canadell, gràcies a la insistent promoció que féu de Santa Pau, va aconseguir que alguns directors de cinema apostessin per aquest municipi i conseqüentment que la filmació de nombrosos anuncis es realitzessin al mateix poble. Més tard s'hi va apuntar Besalú; tot just ara, i molt tímidament, Olot ha aconseguit un parell de rodatges.

Ser un municipi escenari de rodatges d’anuncis o pel•lícules significa estar en un aparador mediàtic permanent amb un efecte multiplicador de visitants. No cal dir que també té un efecte econòmic directe en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Madrid i Barcelona fa temps que han elaborat normatives per fer més fàcil que els seus carrers esdevinguin platós cinematogràfics. El turisme cinematogràfic o el publicitari ha de ser una prioritat pels responsables de promoció econòmica dels nostres municipis i cal treballar-lo amb fermesa i decisió, doncs les nostres contrades tenen una geografia i un conjunt històric – monumental dignes del millor escenari de Hollywood!


Bé calia continuar visitant les platges, les badies, els petits pobles de pescadors,...

dimarts, 1 de setembre de 2009

House of Catalunya!


Minuts abans d’aterrar, des del meu seient de l’avió, començo prendre consciència de les esplèndides ciutats Malteses, riques en fortaleses, palaus, esglésies i poderosos bastions que els protegien dels pobles veïns.
Tot sortint de l’aeroport observo una tanca publicitària que em permet llegir els primers missatges propagandístics del país: Malta la perla del Mediterrani i les Illes Malteses: el secret més ben guardat del Mediterrani.
Adjunto un vídeo que vaig realitzar des de la Valletta el perfil de la badia és impressionant, podeu escoltar com hi bufava el vent.



Aquest racó de la mar Mediterrània no és només un paradís pels amants de la natura, el sol, i el mar: ofereix mils racons per viure-hi experiències memorables. Del mati a la nit.
Malta està formada per les illes poblades de Malta, Gozo i Comino. I les despoblades de Cominotto, Filfla i Saint Paul.
Està situada 90 km al sud de Sicília i 290 Km al nord de la costa Africana i té una població de 350.000 habitants. Els idiomes oficials són el Maltès i l’Anglès.
Malta ha estat conquistada, colonitzada i governada per nombroses civilitzacions del Mediterrani: els Fenicis, els Cartaginesos, els Romans, els Bizantins, els Normands, els Catalans i Aragonesos, els Cavallers de Sant, Joan, els Francesos i, finalment pels Britànics. Tots plegats han fet de les illes un indret multicultural.

Malta té un clima i unes platges òptimes on hi podem practicar el busseig i navegar amb vaixell o veler.
Si us agraden les pedres tenen moltes esglésies – barroques, neogòtiques i capelles medievals.
Valletta n’és la capital, posseix magnífics palaus on s’ubiquen les oficines governamentals. De les esglésies en sobresurt l’impactant co-catedral de Sant Joan, l’obra mestre de Miquel Àngel Merisi de Caravaggio hi està exposada.

Entre el 1283 i el 1410 l’illa va ser governada pel regne de Catalunya i Aragó.

La Creu de Malta és el símbol de l’arxipèlag i de l’ordre dels cavallers de Sant Joan. La Creu té vuit puntes que representen les vuit beatituds celestials ( veritat, fe, arrepentiment, humilitat, justícia, misericòrdia, puresa, suportació de les persecucions) i les vuit nacions de procedència dels cavallers. Les llengües eren: Alvernès, Provençal, Francès, Català - Aragonès, Castellà, Anglès, Alemany i Itàlia.
Es veu que cada llengua tenia el seu propi alberg o quarter general, així com una tasca específica que se li assignava: cada llengua o nacionalitat era responsable de la defensa d’un determinat sector, que podia ser una part de les fortificacions o una torre.

Passejant per la Valletta veig un edifici d’estil barroc construït amb la típica pedra maltesa on puc llegir House of Catalunya. Truco al timbre i ningú m’obre. He preguntat als de Sapiens si em saben explicar alguna cosa de la història d’aquesta House of Catalunya.

Quan tingui resposta ja us ho faré saber!