Aquesta setmana ha vingut a presentar el segon volum de les seves memòries a la Casa de Cultura de Girona el millor polític que ha tingut mai Catalunya.
Aquest llibre es titula: “ Temps de Construir 1980 – 1993” . Aporta dades noves, converses fins ara desconegudes, que ens permeten fer-nos una idea del treball de Jordi Pujol ens uns anys decisius per la consolidació de la democràcia.
Ens va explicar infinitat d’anècdotes sempre amb la seva manera tant dispersa i divertida d’expressar-se, i amb l’acompanyament de la música de fons del seu tant còmic i imitat estossec.
El President va comentar moltes i moltes experiències de diferents àmbits i disciplines, però aquest és un bloc d’empresa i per tant vull reflectir un paràgraf de la pàgina 200 del seu segon volum de les seves memòries. Llegiu:
“ Mentalitat d’Empresa. A començament dels anys vuitanta ens era possible una acció econòmica indirecta. Podíem començar a fer infraestructures o crear eines tecnològiques que fossin útils per a la indústria o podíem preparar sòl industrial, encara que de moment no n’hi hagués demanda, o impulsar una política de crèdits en favor del sector de la construcció en un moment que no es venien pisos ni per remei.
I, evidentment, podíem introduir una mentalitat d’economia productiva favorable a l’empresa. Havíem d’anar a favor dels empresaris que volien tirar endavant. Una vegada, un industrial estranger al qual volíem convèncer perquè no tanqués una fàbrica que tenia a Catalunya em va dir: . Aquesta mentalitat de negoci o d’empresa que l’industrial havia detectat l’exhibíem tant davant els empresaris del país com els de fora. Quan ara veig que la Generalitat amenaça els empresaris que volen tancar una fàbrica dient-los que no compraran els seus productes, diguem que quedo mal impressionat.”
En aquests temps d’incertesa molts podem prendre exemple de la seva manera d’actuar. Llegiu les seves memòries, ja que són un document històric dels fets dels últims anys de Catalunya, i alhora un manual útil que et fa pensar de com actuar i afrontar la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada