dimecres, 26 d’agost del 2009

El FAV: l’ànima i la pell de les antiguitats.

És d’una total irresponsabilitat no haver-hi anat encara, a la Fira d’Antiguitats de Vic.
Des de fa una colla d’anys algun dia de l’ultima setmana d’agost m’escapo a Vic a visitar el FAV, abans anomenada Vicantic.



És una d’aquelles fires que ha aconseguit construir una relació emocional entre els visitants i els professionals de les antiguitats.

Tot passejant pel recinte observo i remeno una gran oferta d’antiguitats i brocanters. M’aturo davant d’un quadre d’un gran pintor Olotí en Clapera Maià amb els seus insuperables pallers. I bado a l’exposició “ Vic va de pell”. Una valuosa col•lecció d’objectes en suport pell. La industria de la pell des de sempre ha estat molt important a Vic.

Les fires tenen continuïtat aplicant com a mínim tres elements clau: quan sorprenen al visitant i al professional, que el punt de trobada sigui d’utilitat per l’intercanvi entre els professionals, i a més, durant la celebració de la fira es programi un espai d’esbarjo on el visitant gaudeixi d’activitats paral•leles.




El FAV està gestionat per un operador firal que ha consolidat la seva posició en el mercat de l’activitat firal anomenat Llobregat Serveis que l’administra Josep Maria Camps. És un professional expert en el món firal i uns dels membres fundadors de la Federació de Fires de Catalunya. Va iniciar fa més de 20 anys l’organització de mercats i objectes antics. Mentre visito la fira em paro a fer un cafè amb en Josep M. és una font de coneixement de la ciència firal i alhora tinc clar que malgrat la crisi econòmica que patim i el conseqüent alentiment del mercat de les antiguitats el FAV encara vola alt perquè l’equip que el gestiona té molt talent.



Sortint del FAV em passa pel cap el concepte anomenat turisme firal. Hi ha una elevada quantitat de persones que reserven les seves dates per fer turisme d'acord amb les fires que es celebren. Doncs no puc marxar de Vic sense fer un tomb per la Plaça Major i Vic Centre.

diumenge, 9 d’agost del 2009

the 5litres experiment


Llegeixo que Antena 3 Films, productora de la comèdia "Fuga de cerebros", va encarregar-ne la promoció a l’agència madrilenya “La Despensa”, que ideà una campanya de màrqueting viral anomenada: l’experiment dels cinc litres www.the5litresexperiment.com/
Us vull recordar que el màrqueting viral s’anomena així perquè la difusió del missatge s’assembla en la forma en què es propaga un virus. Així, el missatge es transmet via correu electrònic o xarxes socials fins que és conegut per tot un col•lectiu. L’interès des del punt de vista del màrqueting resideix en què amb una petita inversió es pot aconseguir un gran impacte gràcies a la capacitat de créixer exponencialment que té la dinàmica viral.
Fins avui el millor sistema de publicitat és el conegut com el boca a boca. D’ara endavant el màrqueting viral o la publicitat viral són el millor sistema de comunicació boca a boca a la xarxa.
Val més una imatge que mil paraules. Ull que us encomano el virus del màrqueting.


diumenge, 2 d’agost del 2009

Diàleg.


La figura del conseller financer està molt desenvolupada i prestigiada als Estats Units, tot i que a Catalunya encara no acaba de reeixir del tot.
El conseller és el teu assessor financer i té l’encàrrec de mantenir-te informat de les novetats del mercat i es preocupa de conèixer les teves necessitats econòmiques o d’inversió i elabora estudis personalitzats.
Us vull explicar un bon argument de comercialització financera que he viscut recentment.
Sona el mòbil, escolto una agradable veu femenina, la noia s’anomena Blanca, truca d’un “banc especialitzat en estalvi” i em demana concertar una entrevista pel proper dimecres.





Ja és dimecres, fa un tarda molt calorosa i són dos quarts de sis.
Truquen al timbre, obro i és la Blanca, atractiva rossa i alta, porta un vestit jaqueta amb la faldilla fins damunt el genoll, vesteix fidel a les consignes del màrqueting empresarial. Em presenta les seves credencials.
Ens assentem, ella al meu costat dret. Obre el seu portàtil de marca.
Parla suau, vocalitza molt i sembla molt segura.
Un cop trencat el gel intenta seguir l’argumentari de venda que l’empresa li ha inculcat i m’etziba:
M’agrada molt respectar el seu temps i que respectin el meu. De quant de temps disposem?
Li responc màxim mitja horeta.
Blanca (intenta despertar-me interès): Nosaltres posem al seu abast el màxim de productes a nivell d’estalvi. Em pot explicar com té planificat el seu estalvi?
David: Li explico breument.
Blanca (em pregunta i es respon): Sap què val un geriàtric? 1.800 euros al mes. Vol que en parlem?
Insisteix: Vostè és estalviador?
David (li poso difícil): No.
Blanca: Ho voldria ser?
David (continuo difícil): No.
Blanca: Per què?
David: Perquè m’ho dilapido tot!
Blanca: Els seus ingressos d’on provenen?
David: Del meu treball.
Blanca: Quan deixi de treballar li agradaria mantenir el seu nivell de vida?
David (Realment ho fa molt bé i li facilito l’argumentació): Si.
Blanca: I com ho pensa fer?
David: Mitjançant els meus estalvis.
Ara obre una carpeta i em mostra unes fotocòpies de retalls de la premsa econòmica. Ull! M’intenta fer agafar por de la incapacitat de mantenir els meus ingressos quan em jubili.
Blanca: Quant no va de vacances gasta més o menys?
David (continuo fàcil): Més perquè tinc més temps.
Blanca: Quan es jubili vol dependre dels seus fills? Li plantejo el manteniment del seu ritme de vida quan es jubili. Em permet que li faci un estudi personalitzat?
David: ...

Bé aquest relat potser continuarà en aquest blog...
En aquests moments d'incertesa econòmica tenir a l'abast a un consultor financer professional i que estigui amatent a les teves necessitats econòmiques és la millor assegurança de vida.