dissabte, 11 de setembre de 2010

L’Erupció Garrotxina

Reportatge: Les consultes vot a vot publicat al Núm. 261 de la Revista de Girona. 
A la ciutat dels volcans adormits, territori de gent pacífica, obstinada i molt treballadora, es va plantar la llavor de les consultes populars sobre la independència a la comarca amb una reunió celebrada a la seu d'Òmnium Cultural el 28 de setembre de 2009. Un grup de voluntaris van decidir crear la plataforma La Garrotxa Decideix i constituir-se oficialment com a associació cultural, per tenir cobertura jurídica des de bon principi. Van diferenciar tres tipus d'adhesions: les d'entitats sobiranistes que participessin en la gestora, les d'entitats que s'adherissin simbòlicament a la plataforma i les de partits polítics que hi mostressin el seu suport públic però sense formar-ne part oficialment.
Calia buscar una definició entenedora i acceptada per tots per explicitar l’objectiu de la plataforma, i van consensuar la següent: «La Garrotxa Decideix és una iniciativa ciutadana que té com a objectiu bàsic i fonamental convocar consultes sobre la independència al major nombre de municipisde la Garrotxa que sigui possible. Per això demanem que els ajuntaments de la comarca es posicionin a favor d’una consulta sobre la independència com la d’Arenys de Munt, celebrada el passat 13 de setembre de 2009. Volem que la gent de la Garrotxa pugui votar Sí o No a la independència».

La primera acció
Es va redactar una moció que es va presentar a tots els municipis de la comarca el dilluns 5 d’octubre de 2009 en nom de la plataforma. A l’Ajuntament d’Olot es va dur a votació al ple que la corporació va  celebrar el 19 de novembre de 2009. La va presentar Jordi Gasulla Flàvia, portaveu de La Garrotxa Decideix. El text proposava al ple adoptar els acords següents: «Felicitar els ciutadans d’Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible» i «Donar suport, promovent que hi hagi suficient consens social i es donin les condicions necessàries, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques o persones del municipi, per a la celebració de la consulta popular per la independència».
Gasulla va acabar dient: «Aquest és un acte de democràcia i enriquiria a tothom que la moció s’aprovés. Vull donar les gràcies a tothom que hi està oferint suport, dir a qui vulgui participar que l’organització és una plataforma transversal i oberta a tothom, i que agrairem qualsevol cop de mà o suggeriment que pugui arribar». 
Un cop realitzada l’exposició, els diferents grups es van manifestar respecte de la proposta. Sotmesa la moció a votació, es va aprovar amb 10 vots a favor (7 CiU, 1 ERC, 1 ApG, 1 PSC), 8 abstencions (1 PxC, 7 PSC) i 1 vot en contra (PP). Val a dir que els partits van donar llibertat de vot als seus regidors. La presentació de les mocions als diferents ajuntaments de la comarca va esdevenir un pas endavant a l’hora de facilitar el treball a l’organització, ja que les administracions municipals hi van oferir un suport decidit: equipaments, locals, material, ajuda de la brigada, policia local...
Les setmanes anteriors a l’arribada de la primera onada de consultes es van haver de realitzar grans esforços logístics, i seguint l’exemple d’Osona es va decidir crear uns cossos de seguretat. Per a la plataforma va ser una font d’aprenentatge per afrontar i organitzar amb més rigor i professionalitat les altres consultes.
El 13 de desembre el país patia un temps fred, de rígid hivern, i als mitjans de comunicació el protagonisme se l’enduia la celebració de la Marató de TV3. La suma d’aquests fets feia patir els organitzadors, ja que s’afavoria l’abstenció. No obstant això, es va produir un gran èxit de convocatòria, perquè la participació comarcal va ser del 38,72%.

300 voluntaris i un més
Un capvespre, després d’una reunió, alguns membres de la plataforma Olot Decideix feien un toc al conegut bar El Cocodrilo i de sobte van veure arribar Alfons López Tena, notari, president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, exvocal del Consell General del Poder Judicial de l’Estat Espanyol i militant de Convergència i Unió, que venia de participar en un acte a Olot. Era l’hora de l’atreviment garrotxí, que els portà a convidar-lo a participar de la plataforma. López Tena acceptà donar-hi suport. En realitat s’implicà a la consulta com un voluntari més. Durant les setmanes anteriors, i sobretot els últims quinze dies abans de la consulta, es desplaçà a viure a Olot, concretament en un pis del Barri Vell que li deixà un membre de la plataforma. Això li permeté realitzar una campanya «a l’americana» o «a l’escandinava», és a dir, celebrar petites reunions amb els diferents col·lectius de la societat olotina, un sistema que havia funcionat molt bé a Osona. Es va entrevistar amb més de 50 entitats i empresaris d’Olot. En una d’aquestes entrevistes, se li va preguntar sobre els objectius esperats de participació, i el seu optimisme el va portar a manifestar pocs dies abans de la consulta que menys d’un 30% eren dolents, un 35% eren bons i un 40% molt bons.



El Manifest Olot
El pas següent va ser la redacció d’un manifest que va aconseguir les adhesions de 19 institucions comarcals, 117 associacions, entitats i partits polítics, i 2.050 signatures de ciuta-dans provinents de diferents àmbits. La cara més mediàtica que va donar suport a la consulta i va signar-ne el manifest va ser el periodista Josep Puigbó.


Els nouvinguts

També va ser una bona iniciativa anar a parlar amb les comunitats d’origen estranger, ja que suposaven el 20% del cens. Fins i tot un grup de voluntaris es van desplaçar un dia a recollir el vot anticipat davant de l’espai de culte de la comunitat sikh, just després de la celebració de l’oració. Un dels principals esculls amb què podia topar el procés era la baixa participació dels nouvinguts, i calia abordar i executar actuacions amb criteri dirigides a aquest públic objectiu.

La campanya a Internet
Durant la campanya, una eina determinant va ser la utilització de les xarxes socials i Internet. Gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació es van fer arribar nombrosos missatges a la societat olotina i es va aconseguir reclutar molts voluntaris. El grup de Facebook La Garrotxa Decideix va arribar a reunir 997 membres.
A més, la plataforma disposava d’un web molt ben elaborat i amb un bon contingut informatiu: www.lagarrotxadecideix.cat.

El pressupost i els ingressos atípics
El cost de la consulta a Olot s’ha valorat en 11.000 euros. Els organitzadors van haver de recórrer a l’enginy i realitzar diferents accions per aconseguir ingressos. Tot fent bullir l’olla, van editar cent cinquanta serigrafies originals de l’obra Arrels i identitat, de l’artista Quim Domene, que es podien adquirir al preu de 50 euros. També es van vendre samarretes, i el dia de la votació els 21 col·legis electorals disposaven d’una guardiola on la gent donava la voluntat. El finançament es va efectuar amb aportacions de persones anònimes que no van obtenirne cap benefici.



El vot anticipat
De ben segur que la gran aportació d’Alfons López Tena a la consulta d’Olot va ser la introducció del vot anticipat, gràcies al qual el 25 d’abril, abans de l’obertura dels 21 col·legis electorals, ja s’havien aconseguit 3.215 vots, xifra que es tradueix en una participació de l’11,63%.

La traca final: la votació

A Olot podien exercir el dret de vot 27.633 persones (22.927 amb DNI i 4.706 sense DNI). Van acudir a la votació observadors internacionals del Quebec, el País Basc i Escòcia.
Un cop completat l’escrutini dels 7.318 vots emesos, que representaven el 26,8% del total de persones que podien votar, el sí a la independència va obtenir el 97,29% dels vots emesos (7.106 persones), el no va obtenir el 2,04% (149 persones) i els vots en blanc van representar el 0,67% (49 persones).
A la roda de premsa de presentació de resultats, el coordinador de la consulta Alfons López Tena va afirmar: «Allò que preocupa al poble de Catalunya no és la Constitució ni l’Estatut, és la independència». També va recordar la feina que queda per fer i va etzibar: «Quan un poble s’organitza, es posa en marxa, no hi ha res que el pugui aturar».
Tal com van destacar els observadors internacionals, el referèndum va ser un exemple de transparència, ja que tant els periodistes com els mitjans de comunicació van disposar de totes les facilitats i van poder ser presents a la votació i al recompte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada