Xavier Sala i Martin contemplant a l'estand de la Cambra de Comerç de Girona l'exposició "Arrels empresarials".Gràcies a l’esforç de la Fira i la Cambra de Comerç de Girona, avui hem tingut el privilegi de comptar amb en Xavier Sala i Martín, un dels economistes més prestigiosos del món. Ha realitzat una lliçó magistral d’economia.
Polèmic, agosarat, apassionat, treballador, mediàtic, culé,...
L’any 1985 es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Desprès, amb una beca de La Caixa, se’n va anar a estudiar a Estats Units, on ha fet carrera professional. Es va doctorar a la Universitat de Harvard i des del 1996 és catedràtic d’economia a la Universitat de Columbia. És fundador de l’ONG “Umbele, un futur per a l’Àfrica”.
No oblidem que és membre de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona i es presentarà a les properes eleccions del club amb una candidatura continuista.
Viu a cavall entre Catalunya i els Estats Units. És professor de la Universitat Pompeu Fabra i articulista i tertulià en diversos mitjans catalans. Ocupa el vuitè lloc en la classificació dels mil economistes més citats del món.
Està molt especialitzat en els àmbits de l’economia monetària, la seguretat social, la competivitat fiscal o el dèficit de la balança fiscal entre Catalunya i l’Estat Espanyol.
Va construir un indicador de la distribució mundial de la riquesa i, contra el que deien les Nacions Unides o el Banc Mundial, va concloure que durant el període entre 1970 i 1998, les taxes de pobresa i desigualtats al món havien disminuït. Això li permet fer afirmacions polèmiques, de liberal convençut, com per exemple que “ El capitalisme és el sistema que més ha reduït la pobresa”.
Amb l’Auditori ple de gom a gom, Sala i Martin ha etzibat: “M’agradaria parlar d’economia. Si no es fan els deures la crisi serà insostenible”.
Creu que el problema de l’Estat Espanyol és que els ous de l’economia s’han posat tots al cistell de la construcció. Amb un país normal el pes dels treballadors del sector de la construcció ha de passar del 15% actual al 4%. Per tant ens hem de preguntar quan desapareix el motor de la construcció que ens queda? Cal que aquests treballadors aprenguin a fer una altra feina.
Ha estat molt crític amb el govern, ja que a l’Estat Espanyol només es fan polítiques de demanda. N’ès un exemple el Plan E de Zapatero. Considera que és un gran error ja que el problema de la nostra economia no és la demanda sinó la oferta. És a dir, la productivitat. Hem de sortir de la roda de la demanda i trobar un nou motor (oferta). Trobar un motor vol dir ser competitiu, s’ha de produir i augmentar la productivitat.
La mesura més eficaç per augmentar la productivitat és la innovació. La innovació no és I+D+i. És satisfer la demanda de productes nous o maneres de fer noves. Fins i tot, demandes que no sabem que tenim.
Cal tenir present d’on venen les idees empresarials:
71% dels treballadors
21% la casualitat de la vida
8% I+D
Com hem de generar idees?
1. Motivar a la societat que tingui esperit crític. Les idees venen principalment dels treballadors, algú veu que alguna cosa no funciona i busca la manera d’arreglar-ho.
2. Canviant el sistema educatiu. Cal fer una gran reforma mental per tal que la gent tingui idees.
Totes aquestes idees les hem d’implementar, mitjançant la construcció d’empreses.
En resum, hem de deixar d’aplicar les polítiques de demanda i impulsar polítiques d’oferta que canviïn el mercat amb noves idees i implantar-les.
Venen nous negocis? Hem de fer nous negocis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada